Rialto

6a.1 = 175a.1

 

Aicart  ·  Girart

 

 

 

 

Si paradis et enfernz son aital,

amics Girard, qon tot ior auzem dir,

in qal d’ams dos volez mais, ses iauzir

4

ni ses dolor, per un mes prendre ostal

per aprendre d’infern la pena greu:

en paradis, qon fan l’amic de Deu,

o inz infern, si qon hom sai apren

8

autres affars, demandan e vezen?

 

  

Aycard, eu prenc lo soiorn que mais val,

q’en paradis voill aprendre e chausir

lo ben qe·i pren chascus per Dieu servir

12

e las ricors de la ioia eternal

e qon hom serf de paradis lo feu,

e qal Dieus ten pres de lui plus per seu,

q’aisi poirai paradis veramen

16

leu conquerer, s’ieu non faill eissien.

 

  

Girard, mais voill a mon pro vezer mal

q’a mon dan ben; per q’en enfern desir

vezer lo mal q’hom i pren per faillir

20

e las dolors de la pena enfernal,

e qal pena an Sarrazin e Judeu

e paubre e ric; q’aisi sabrai pois leu

fugir infern e servir ben e gen

24

lo ioi maior q’hom conqer Dieu serven.

 

Servisi fagh per paor son venal,

Aycard, per qe no fan gaire a grazir,

q’ieu non vei un gen far ni ben merir;

28

mais s’ieu serf Dieu per sol’amor coral,

conqier son grat d’aqel servir e·l meu;

e qar trastugh e latin et ebreu

fol e senat van infern maldizen,

32

voill vezer zo don chascus a talen.

 

Girard, dur es zo qe mou d’altretal;

don, s’infern vei, pro n’aurai eu qe·n mir

d’esqivar mal; qar plus dopta morir

36

qi va sa mort q’aicel q’es en loc sal;

e s’aisi es qon aug legir el breu

o qon vei peingh e escrigh a la pleu,

greu pot nuls iois dar tan d’esbaudimen

40

qon dona infernz, qi·l mira, d’espaven.

 

Aycard, s’en loc paubre trist e mortal,

on chascus perd, vos cuiaz enriqir,

be·m deu l’ostals precios abelir,

44

on ha toz temps festa pasca e nadal;

qe greu trai hom foc de glaz ni de neu

ni ris de plor ni de mal ben, per q’eu

voil Dieu vezer e sa cort e sa gen,

48

e vos veiaz d’infern lo marrimen.

 

Amics Girard, tan vos respon in breu:

q’anc hom non vic la gran ricor de Deu,

ni paradis no servic ben ni gen,

52

s’enans non hac d’infern dopta e ’spaven.

 

Tals dopta infern qe non serf gaire a Deu,

amics Aycard, mais d’aizo non dopt’eu,

q’hom in infern posca aprendre tan gen

56

servir a Dieu, qon qi·l ve de presen.

 

 

 

Testo: Bertoni 1915. – Rialto 8.iv.2002.


Mss.: British Library, Harl. 3041 (30v); Bibl. Civica di Bergamo, Cassaforte 2.5 (precedente segnatura: Δ, VIII 22) (156v).

Edizioni critiche: Giulio Bertoni, I trovatori d’Italia. Biografie, testi, traduzioni, note, Modena 1915, p. 302; Paolo Gresti, «Un nuovo trovatore italiano? Osservazioni sul partimen tra Aycard de Fossat e Girard Cavalaz, Si Paradis en enfernz son aital (BdT 6a.1)», in Il genere ‘tenzone’ nelle letterature romanze delle Origini. Atti del convegno internazionale (Losanna, 13-15 novembre 1997), a cura di Matteo Pedroni e Antonio Stäuble, Ravenna 1999, pp. 341-354.

Altre edizioni: Konrad Hofmann, «Ein provenzalisches Ineditum», Romanische Forschungen, 1, 1883, pp. 135-137, a p. 135; Hermann Suchier, Denkmäler provenzalischer Literatur und Sprache zum ersten Male herausgegeben, Halle 1883, p. 297.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 577:1). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di quattro.

Nota: Il partimen sarebbe collocabile «grosso modo attorno alla metà del secolo XIII» (Gresti, p. 345).


BdT    Aicart    Girart