Rialto

461.113

 

Anonimi

 

 

 

 

 

 

En un vergier sotz fuella d’albespi

 

 

tenc la dompna son amic costa si,

 

 

tro la gayta crida que l’alba vi.

4

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

 

 

«Plagues a Dieu ja la nueitz non falhis

 

 

ni·l mieus amicx lonc de mi no·s partis

 

 

ni la gayta jorn ni alba no vis!

8

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

 

 

Bels dous amicx, baizem nos yeu e vos

 

 

aval els pratz, on chanto·ls auzellos,

 

 

tot o fassam en despieg del gilos.

12

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

 

 

Bels dous amicx, fassam un joc novel

 

 

yns el jardi, on chanto li auzel,

 

 

tro la gaita toque son caramelh.

16

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

 

 

Per la doss’aura qu’es venguda de lay,

 

 

del mieu amic belh e cortes e gay,

 

 

del sieu alen ai begut un dous ray».

20

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

 

 

La dompna es agradans e plazens,

 

 

per sa beutat la gardon mantas gens,

 

 

et a son cor en amar leyalmens.

24

 

Oy Dieus, oy Dieus, de l’alba! Tan tost ve.

 

 

 

Testo: Appel 1930. – Rialto 19.x.2003.


Ms.: C 383v.

Edizione critica: Massimiliano De Conca, «Le albas ses titol del ms. C (BnF f. fr. 856)», Arnaut, 1.i.2003.

Altre edizioni: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (X-XV siècles), Marbourg 1904, pp. 107-110; Carl Appel, Provenzalische Chrestomathie, Leipzig 1930, p. 90; Erhard Lommatsch, Leben und Lieder der provenzalischen Trobadors, I: Minnelieder, Berlin 1957, p. 26; Joseph Anglade, Anthologie des troubadours, Paris 1927, p. 13; Jean Audiau, Nouvelle anthologie des troubadours, revue et accompagnée d’un glossaire et d’un index par René Lavaud, Paris 1928, p. 241; André Berry, Florilège des troubadours, Paris 1930, p. 4; Alfredo Cavaliere, Cento liriche provenzali, Roma 1975 (rist. di Bologna 1938), p. 497; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, Firenze 1948, p. 115; Frank R. Hamlin, Peter T. Ricketts, John Hathaway, Introduction à l’étude de l’ancien provençal. Textes d’étude, Genève 1985, pp. 121-122;  Martín de Riquer, Los trovadores, Barcelona 1975, pp. 1695-96; Costanzo Di Girolamo - Charmaine Lee, Avviamento alla filologia provenzale, Roma 1996, n. 41, pp. 179-180; Naohiko Seto, Anthologie des troubadours du chansonnier C (Paris, BNF, f. fr. 856), Tokyo 2002, pp. 242-245 e p. 295.

Metrica: a10 a10 a10 B10 (Frank 44:1). Sei coblas singulars di quattro versi ciascuna, l’ultimo dei quali funge da refranh.

Nota: Per i versi 17-19 Riquer (Los trovadores) rinvia a Bernart de Ventadorn (BdT 70.37 vv. 1-3: Can la frej’aura venta / deves vostre pais, / vejaire m’es qu’eu senta / un ven de paradis). Al contrario mi pare più opportuno un riferimento a BdT 392.5a, attribuito di Raimbaut de Vaqueiras (Altas undas que venez suz la mar: cfr. i vv. 7-10: Oy, aura dulza, qui vens dever lay / un mun amic dorm e sejorn’ e jai, / del dolz aleyn un beure m’aporta·y! / La bocha obre, per gran desir qu’en ai.). Del resto il rapporto d’intertestualità, prossimi per contenuto e anche per struttura metrica (coblas con refranh), è rafforzata dalla rima in -ai, comune ai due testi.

[mdc]


Premessa alle albas anonime di C (461.3, 113, 203)    Edizione diplomatica    Edizione critica

BdT    Anonimi