Rialto

461.174

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

N’Auriflama, car vos es flameians

 

 

coma fin aur cant es ben aflamatz,

 

 

en la flama ben flaman ni purgatz

4

 

soy enflamans, e mon cors es flamans

 

 

d’una flama flameian qu’es mot pura

 

 

que flameia si con fay dauradura,

 

 

la qual flama tot iorn creis e meilhura:

8

 

n’Auriflama, vos es d’aital natura.

 

 

 

 

 

Vos est flama de fin aur reflamans,

 

 

n’Auriflama, per qu’ieu soy enflamatz

 

 

de tal flama don es mon cors dauratz,

12

 

que coma l’aur lus, tant es reflamans;

 

 

don flameia fuoc e flama tot dia

 

 

per vostr’amor qu’emflama tan la mia,

 

 

si qu’escantir la flama no·s poiria,

16

 

tant soy de vos enflamatz, dous’amia.

 

 

 

 

 

Flama flamans ni flamier no·m poiria

 

 

desemflamar, n’Auriflama yolia,

 

 

de vostr’amor, ans mais m’enflamaria

20

 

qui flamairar de flama me volria.

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (XVIII). – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: f 27r (18, 29).

Edizioni critiche: Paul Meyer, Les derniers troubadours de la Provence d’après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud, extrait de Bibliothèque de l’École de Chartes, t. 30-31, 1870, Paris 1871, rist. Genève 1973, p. 122; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 181.

Altra edizione: Pierre Bec, Burlesque et obscénité chez les troubadours. Pour une approche du contre-texte médiéval, Paris 1984, p. 219 (Testo Meyer, con qualche modifica grafica).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ c10’ c10’ c10’ (Frank 564:1). Due coblas di otto versi e una tornada di quattro, per cui cfr. BdT 461.68, la canzone che nel manoscritto f è trascritta subito prima di N’Auriflama. Cesure liriche ai vv. 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13.

[FG]


BdT    Anonimi