461.174 |
|
|
Anonimo
|
|
|
N’Auriflama, car vos es flameians |
|
|
coma fin aur cant es ben aflamatz, |
|
|
en la flama ben flaman ni purgatz |
4 |
|
soy enflamans, e mon cors es flamans |
|
|
d’una flama flameian qu’es mot pura |
|
|
que flameia si con fay dauradura, |
|
|
la qual flama tot iorn creis e meilhura: |
8 |
|
n’Auriflama, vos es d’aital natura. |
|
|
|
|
|
Vos est flama de fin aur reflamans, |
|
|
n’Auriflama, per qu’ieu soy enflamatz |
|
|
de tal flama don es mon cors dauratz, |
12 |
|
que coma l’aur lus, tant es reflamans; |
|
|
don flameia fuoc e flama tot dia |
|
|
per vostr’amor qu’emflama tan la mia, |
|
|
si qu’escantir la flama no·s poiria, |
16 |
|
tant soy de vos enflamatz, dous’amia. |
|
|
|
|
|
Flama flamans ni flamier no·m poiria |
|
|
desemflamar, n’Auriflama yolia, |
|
|
de vostr’amor, ans mais m’enflamaria |
20 |
|
qui flamairar de flama me volria. |
Testo: Gambino 2003 (XVIII). – Rialto 3.ii.2005.
Ms.: f 27r (18, 29).
Edizioni critiche: Paul Meyer, Les derniers troubadours de la Provence d’après le chansonnier donné à la Bibliothèque Impériale par M. Ch. Giraud, extrait de Bibliothèque de l’École de Chartes, t. 30-31, 1870, Paris 1871, rist. Genève 1973, p. 122; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 181.
Altra edizione: Pierre Bec, Burlesque et obscénité chez les troubadours. Pour une approche du contre-texte médiéval, Paris 1984, p. 219 (Testo Meyer, con qualche modifica grafica).
Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ c10’ c10’ c10’ (Frank 564:1). Due coblas di otto versi e una tornada di quattro, per cui cfr. BdT 461.68, la canzone che nel manoscritto f è trascritta subito prima di N’Auriflama. Cesure liriche ai vv. 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13.
[FG]