Rialto

461.189

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Per fin’amor ses enian

 

 

cant, car eu en loc valen

 

 

ai mes mon entendimen

4

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .[-an]

 

 

e vos, bella douz’amia,

 

 

vas cui soplei noit e dia,

 

 

car vos m’avetz genz conqes

8

 

a bels dic e ab faig cortes.

 

 

 

 

 

Per qe·us voil e·us dezir tan

 

 

qe en ren als non enten,

 

 

car vos mi tenez iauzen

12

 

en dormen et en veillan;

 

 

per o vos am ses bauzia

 

 

qe ieu dir no·us o sabria,

 

 

e, s’aizo vertat non es,

16

 

ia d’amor no·m venga bes.

 

 

 

 

 

Dompna, eu ai dezir tan gran

 

 

de vos vezer plus soven,

 

 

qe d’un breu iorn m’es parven

20

 

q’eu n’aia estat un an,

 

 

tan es d’avinen paria;

 

 

e s’eu vos soven vezia,

 

 

las autras vis qi·s volgues,

24

 

sol q’eu vos vezer pogues.

 

 

 

 

 

E ges per mal ni per dan

 

 

d’autras ni per aunimen

 

 

non o dic, mas tan m’es gen

28

 

qant vos posc esser denan,

 

 

qe tot lo mon, s’eu l’avia

 

 

e mon poder, i daria,

 

 

per tal q’eu l’açar agues

32

 

q’ades vos vis, tan bel m’es.

 

 

 

 

 

Vostre bel cors benestan

 

 

sal Dieus con lo plus plaisen

 

 

q’eu sai e·l plus avinen,

36

 

e·l plus gai e·l mielz parlan,

 

 

et ab mais de cortesia

 

 

qe nul’autra q’el mon sia;

 

 

e s’eu per nom vos dises,

40

 

tuit conogron que vos es.

 

 

 

 

 

Lo cor qe·us ai ses bauzia

 

 

veiatz, bella douss’amia,

 

 

si·us platz, e non gardatz ies

44

 

.   .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . [-es].

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (VI). – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: O 26.

Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grützmacher, «Bericht(e) an die Gesellschaft für das Studium der neueren Sprache in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33 (1863), pp. 288-341, a p. 375; Cesare de Lollis, Il canzoniere provenzale Codice Vaticano 3208 O, Roma 1886, p. 34.

Edizioni critiche: Adolf Tobler, «Nachtrag zu Mahn’s Artikel über Cercamon», Jahrbuch für romanische und englische Literatur, I, 1869, pp. 212-214; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 67; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 79.

Altre edizioni: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours, in provenzalischer Sprache, Berlin 1853-73, III, n. 669 (testo attribuito a Pontz de Capdoill).

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7’ c7’ d7 d7 (Frank 577:277). Cinque coblas unissonans di otto versi, seguite da una tornada di tre.

[FG]


BdT    Anonimi