Rialto

461.194

 

   

Anonimo

 

 

 

 

    Pos la douza sasons gaia
    pareis ab foill e ab flor,
    e·l rosignol crid’e braia
    josta·l verd fueill per amor,
5   ai cor c’un discortz retraia
    de lei on prez et valor
    s’es mes, et prec Dieu qu’il plaia
    que·m tenga sieu servidor;
    res tan no·m plairia
10   ni non desir ni voill
    autra ren que sia
    mes c’ab lei mi despueill;
    verai ja aquel dia
    che·m sia senz orgueill,
15   de bella paria,
    que·il bais la boqu’e l’oill?
    Can pens ni consire
    del sieu rics prez verais,
    no·m par que jausire
20   en puesc esser jamais;
    ainz plaign et souspire
    et sui en grieu pantais
    qu’en puesc far ni dire,
    a sofrir m’er lo fais
25   qu’eu l’ai fag lige homenage
    de bon senz falsura;
    ben sai s’il garda parage,
    non aura ja de mi cura.
    Amar m’es a mon dampnage:
30   leumen pert m’aventura
    si merces ab agradage
    no·il mostra ma rancura.
    Ai!, francha res de bon aire,
    jausimen vos vença,
35   e no·m faces tan maltraire,
    qu’eu ai gran temença
    que hom no·us puesca retraire
    ma mortz a faillença,
    qu’estiers no·l prezera gaire
40   pos no·i trob guirença
    con cel qui trai pietz de mort
    et nuill conseill non aten;
    en mi non es mais conort
    se merce e jausimen
45   no·m dona joi et deport.
    Bona dompna, vos mi ren
    e plaça vos mon acort
    car eu vos sui benvolen;
    ab aitan m’aures estort
50   de la grieu dolor qu’eu sen.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 10.x.2004.


Ms.: N 50r.

Edizione critica: Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 69.

Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1864, vol. I, p. 173 (n. 283).

Metrica: a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 a7’ b7 (4A), a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 (4B), a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 a5’ b6 (4B), a7’ b6’ a7’ b6’ a7’ b6’ a7’ b6’ (4C), a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ a7’ b5’ (4D), a7 b7 a7 b7 a7 b7 a7 b7 + a7 b7 (5E) (Frank, Descorts: 9; Paolo Canettieri, Descortz es dictatz mot divers: ricerche su un genere lirico romanzo del XIII secolo, Roma 1995, p. 377 [n. 2]). Componimento (discortz) di sei periodi metrici (non suddivisi nel manoscritto): i primi cinque sono composti da quattro moduli /a b/, mentre l’ultimo ne aggiunge uno; solo il secondo e il terzo periodo presentano lo stesso sillabismo.

Note: Lautodesignazione discortz in apertura (v. 5) è giocosamente contraddetta nellinvio del componimento (v. 47): sulle relazioni poetiche fra acort e descort cfr. P. Canettieri, Descortz, pp. 47-55.

[fc, os]


BdT    Anonimi