461.197 |
|
|
Anonimo
|
|
|
Pos vezem que l’ivers irais |
|
|
et part se del tanz amoros, |
|
|
que non au ges notes ni lais |
|
|
des auselz per vergers foilloz, |
5 |
|
per lou freit del brun temporau |
|
|
non leisserai un vers a far, |
|
|
et dirai alques mon talant. |
|
|
|
|
|
Lonc desirrier et griu pantais |
|
|
n’ai agut al cor cubitos |
10 |
|
vers cele qui soaf mi trais; |
|
|
maiz ainc vers li non fui geignos, |
|
|
ainz la portave el cor leial. |
|
|
Mol fui legiers a enganar, |
|
|
mes peccas n’aie deus aman. |
|
|
|
15 |
|
No gins per autr’orgueill no·n lais |
|
|
de s’amor, dont tant sui coitous: |
|
|
et conneis ben con ben mi pais |
|
|
et sui galias a estrous. |
|
|
Las! remasus sui del chabau, |
20 |
|
quant per autre non vol poignar |
|
|
per me ni per mon drughemant. |
|
|
|
|
|
Tot m’escharatz, car a gran fais |
|
|
me tieng, dosne, quan pens de vos; |
|
|
et quant n’oi parlar, m’es esglais, |
25 |
|
et ia ior no·n serai iauzos, |
|
|
qu’eu sui iras de vostre lau |
|
|
et ab ioi de vostre blasmar, |
|
|
et plaisen me tuit vostre dan. |
|
|
|
|
|
Non pos mudar que no·n biais |
30 |
|
vers aquest ioi tant orgueilloz, |
|
|
qu’ainc non vi orgueill non abais: |
|
|
quan pluz en poie, meuz ca ious; |
|
|
et est folz qui ve et qui au, |
|
|
et si non sab son meuz triar; |
35 |
|
et n’a el siegle d’aquest tan. |
|
|
|
|
|
Huimais s’en faignent druç et lais, |
|
|
cel qui n’ai’estat enuios, |
|
|
qu’a toz l’esfenis et le lais |
|
|
per oc que no·n soi poderos. |
40 |
|
Pos poder n’i sab ben ni mau, |
|
|
ben es dreis c’om la desampar; |
|
|
et ai ne perdu mon afan. |
Testo: Gambino 2003 (VIII). – Rialto 3.ii.2005.
Ms.: W 190r.
Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus Pariser Handschriften, Leipzig 1890 (Altfranzösische Bibliothek, 13), p. 329; Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, Paris 1923 (CFMA), pp. 152 e 178; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», edizione critica con commento e glossario, Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 91.
Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 e8 (Frank 430:4). Sei coblas unissonans di sette versi, manca la tornada. Si noti che alcune rime sono graficamente disomogenee e si registrano le alternanze b -os / -oz / -ous; e -ant / -ans / -an; cfr. inoltre c -au / -al.
Melodia (W con rubrica «Li sons derves del homen sauvage»): Gennrich, n. 249; Fernández de la Cuesta, p. 359; van der Werf, p. 350*.
[FG]