Rialto

461.197

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Pos vezem que l’ivers irais

 

 

et part se del tanz amoros,

 

 

que non au ges notes ni lais

 

 

des auselz per vergers foilloz,

5

 

per lou freit del brun temporau

 

 

non leisserai un vers a far,

 

 

et dirai alques mon talant.

 

 

 

 

 

Lonc desirrier et griu pantais

 

 

n’ai agut al cor cubitos

10

 

vers cele qui soaf mi trais;

 

 

maiz ainc vers li non fui geignos,

 

 

ainz la portave el cor leial.

 

 

Mol fui legiers a enganar,

 

 

mes peccas n’aie deus aman.

 

 

 

15

 

No gins per autr’orgueill no·n lais

 

 

de s’amor, dont tant sui coitous:

 

 

et conneis ben con ben mi pais

 

 

et sui galias a estrous.

 

 

Las! remasus sui del chabau,

20

 

quant per autre non vol poignar

 

 

per me ni per mon drughemant.

 

 

 

 

 

Tot m’escharatz, car a gran fais

 

 

me tieng, dosne, quan pens de vos;

 

 

et quant n’oi parlar, m’es esglais,

25

 

et ia ior no·n serai iauzos,

 

 

qu’eu sui iras de vostre lau

 

 

et ab ioi de vostre blasmar,

 

 

et plaisen me tuit vostre dan.

 

 

 

 

 

Non pos mudar que no·n biais

30

 

vers aquest ioi tant orgueilloz,

 

 

qu’ainc non vi orgueill non abais:

 

 

quan pluz en poie, meuz ca ious;

 

 

et est folz qui ve et qui au,

 

 

et si non sab son meuz triar;

35

 

et n’a el siegle d’aquest tan.

 

 

 

 

 

Huimais s’en faignent druç et lais,

 

 

cel qui n’ai’estat enuios,

 

 

qu’a toz l’esfenis et le lais

 

 

per oc que no·n soi poderos.

40

 

Pos poder n’i sab ben ni mau,

 

 

ben es dreis c’om la desampar;

 

 

et ai ne perdu mon afan.

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (VIII). – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: W 190r.

Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus Pariser Handschriften, Leipzig 1890 (Altfranzösische Bibliothek, 13), p. 329; Joseph Anglade, Les poésies de Peire Vidal, Paris 1923 (CFMA), pp. 152 e 178; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», edizione critica con commento e glossario, Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 91.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 e8 (Frank 430:4). Sei coblas unissonans di sette versi, manca la tornada. Si noti che alcune rime sono graficamente disomogenee e si registrano le alternanze b -os / -oz / -ous; e -ant / -ans / -an; cfr. inoltre c -au / -al.

Melodia (W con rubrica «Li sons derves del homen sauvage»): Gennrich, n. 249; Fernández de la Cuesta, p. 359; van der Werf, p. 350*.

[FG]


BdT    Anonimi