Rialto

461.2

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Ab lo cor trist, envirollat d’esmay,

 

 

plorant mos uls e rompent mos cabeyls,

 

 

suspirant fort, lasa, comjat pendray

4

 

de fin’amor e de tots sos consels.

 

 

Car ja no·m platz amar hom qu’el mon sia

 

 

d’eres anant ne portar bon voler,

 

 

pus mort cruell m’ha tolt cell qu’eu volia

8

 

trop mays que me, sens algun mal sauber.

 

 

 

 

 

E per ayço fau lo captaniment

 

 

desesperat, e faray cascun jorn,

 

 

am trist senblan, e daray entenen

12

 

a tots acels qu’eu vey anar entorn

 

 

qu’en me no·ls cal haver nulla sperançe;

 

 

ans poden be sercar en altre part

 

 

dona qui·ls am o qui·ls don s’amistança,

16

 

car eu d’amor e de ioy me depart.

 

 

 

 

 

E si del mon pogues pendre comjat,

 

 

ab grat de Deu, axi com fay d’amor,

 

 

tots mos parents, encara m’aretat,

20

 

preara pauch, aytant visch ab dolor.

 

 

E per ayço prech la mort, qui demora,

 

 

vengue de fayt per mon las cor alcir,

 

 

pus a mort cell, de qui mon cor tant plora

24

 

e fa mant dol, nuyt e jorn, e suspir.

 

 

 

 

 

De tots quants vey ben parats e vestits,

 

 

dençant, xentant, alegres e pagats,

 

 

ai gran anuig, e no·m platz mos delits,

28

 

e no·n deu esser res meravelats.

 

 

Car pus sera·m renovellant la playa,

 

 

anant me·l cor en lo gint aresar

 

 

e al gai vestir d’acell, a qui Deus haya,

32

 

lo qual no crey en lo mon n’agues par.

 

 

 

 

 

Per quax bon es de null temps amar plus

 

 

e de jaquir amor e son hostal,

 

 

car eu no crey hom se trobas negus

36

 

tan bo, tant gay, ne de valor aital.

 

 

El era franc, valent, d’onor complida,

 

 

e tant ardit, que ell n’es stat mort;

 

 

per que mon cor faria gran fallida

40

 

si n’amave altre apres sa mort.

 

 

 

 

 

Mon dolç amich, si be hom no·m soterra,

 

 

morta suy heu gran res, si Deu m’ajut;

 

 

car si no mal no sent, tan fort s’aferre

44

 

dolor en me, despuys que·us ay perdut.

 

 

 

 

Testo: Scarpati 2008. – Rialto, 17.ix.2008.


Mss.: a 166 (primi 22 versi, di cui l’ultimo è incompleto); G catalano, 6v.

Edizioni critiche: Félix Torres Amat, Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes, Barcelona 1836 (rist. ivi 1977), p. 369 (sulla sola base di G); Edmund Stengel, Die beiden ältesten provenzalischen Grammatiken. Lo Donatz Proensals und Las Rasos de trobar, nebst einem provenzalisch-ita­lienischen Glossar, Marburg 1878, p. VII (sulla sola base di a); Gabrielle Kussler-Ratyé, «Corrections au texte du planh Ab lo cor trist», Archivium Romanicum, 1, 1917, pp. 522-523, a p. 522 (sulla sola base di a); Alfons Serra i Baldó, Questio entre lo vescomte de Rochaberti e mossen Jacme March sobre lo department del estiu e del ivern, Barcelona 1932, s.p. (facsimile e trascrizione di G); Joan-Lluís Marfany, Poesia catalana medieval, Barcelona 1966, p. 54 (sulla sola base di G); Jaume Vidal Alcover, «El plant amorós Ab lo cor trist…», Mis­cel·lània Pere Bohigas, 3 voll., Barcelona 1981-1983, vol. II, pp. 85-95, ripubblicato in Estudi de literatura medieval i moderna, Mallorca 1996, pp. 125-133, a p. 125 (basato su G e sulla trascrizione di Stengel); Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitanischen höfischen Lyrik, Tübingen 1991, XLI, p. 662; Oriana Scarpati, «Anonimo, Ab lo cor trist, envirollat d'esmay (461.2)», Lecturae tropatorum, 1, 2008.

Altre edizioni: Manuel Milà y Fontanals, De los trovadores en España, Barcelona 1861 (rist. ivi 1966), p. 465; Camille Chabaneau, «Un planh catalan», Revue des langues romanes, 18, 1880, pp. 18-19; Jaume Massó Torrents, Repertori de l’antiga literatura catalana. La poesia, Barcelona 1932, p. 345; Martín de Riquer, «Contribución al estudio de los poetas catalanes que concurrieron en las justas de Tolosa», Boletín de la Sociedad Castello­nense de Cultura, 26, 1950, pp. 300-308, a p. 302; Stefano Asperti, «Flamenca e dintorni. Considerazioni sui rapporti fra Occitania e Catalogna nel XIV secolo», Cultura neolatina, 45, 1985, pp. 59-103, a p. 98.

Metrica: a10 b10 a10 b10 c10’ d10 c10’ d10 (Frank 407:007; Parramon 131:10). Planh composto da cinque coblas singulars di otto decenari ciascuna e una tornada di quattro (con rime diverse dalle strofi). Cesura italiana al v. 28 e cesura lirica al v. 40.

Note: Sebbene risulti registrato nei repertori bibliografici della lirica provenzale, Ab lo cor trist è, come per primo aveva rilevato Camille Chabaneau, un planh catalano, da attribuirsi ad un’anonima poetessa. – Il componimento è presumibilmente databile alla seconda metà del quattordicesimo secolo (cfr. Riquer, «Contribución al estudio», pp. 302-303, e Asperti, «Flamenca e dintorni», p. 98), dato che, come informa Massó Torrents, Repertori, tutte le opere conservate nel piccolo canzoniere G risalgono all’epoca di Pietro il Cerimonioso (1335-1387). Massó Torrents data il planh al 1385, includendolo tra i componimenti che parteciparono ai certami poetici tolosani, ma l’arbitrarietà di questa ipotesi è stata sottolineata già da Alfred Jeanroy, «La poésie provençale dans le Sud-ouest de la France et en Catalogne du début au milieu du XIVe siècle», in Histoire littéraire de la France, vol. XXXVIII, Paris 1941, pp. 1-138. – Per convenzione riporto nel testo stat, v. 37, senza la e prostetica, che va tuttavia considerata nel computo metrico. – Per la difficile interpretazione dei vv. 19-20 si rimanda al commento del testo pubblicato su Lecturae tropatorum.

[OS]


Traduzione

BdT    Anonimi