461.204 |
|
|
Anonimo
|
|
|
Quan Proensa ac perduda proeza |
|
|
e pretz e ioy e valor e totz bes, |
|
|
tengron tot dreg tug marrit, de que·m peza, |
4 |
|
lai on estan ab gaug als Genoes; |
|
|
e quar ylh no sabian la via, |
|
|
agron la Flor de cortezia |
|
|
que·ls capdelhet tro lai per son plazer, |
8 |
|
que de Rogier a sobrenom per ver. |
|
|
|
|
|
E quar li pron de Geno’an largueza, |
|
|
ar reten om na Guillelma, so·m pes, |
|
|
quar elha es sobr’autras plus corteza, |
12 |
|
que sap d’amor e de ioy tot quan n’es, |
|
|
qu’ilh a beutat ses maestria |
|
|
e solatz ab plazent cuynhdia, |
|
|
per qu’hom lo·y deu a gran valor tener, |
16 |
|
si·l Genoes la sabon retener. |
|
|
|
|
|
Si Dieus m’agues donat tan de riqueza |
|
|
qu’ie·us conogues enans que sai vengues, |
|
|
ia no·m fer’hom en Proensa greveza |
20 |
|
que a sofrir tot leu no·m paregues, |
|
|
ab q’ieu agues vostra paria; |
|
|
mas quan vinc sai, yeu no sabia |
|
|
que tan de be tras mi lai remazes, |
24 |
|
que no cujetz qu’ieu partir m’en volgues. |
|
|
|
|
|
E no m’en part, an suy ab vos empreza |
|
|
per la valor que de vos ai apres; |
|
|
mas l’enveya que s’es en mon cor meza |
28 |
|
de vos vezer, no sai quo s’en pogues |
|
|
issir iamais, s’ieu no·us vezia; |
|
|
ans sai que deziran murria, |
|
|
que ses vista dels huelhs non pot aver |
32 |
|
cor deziros adrechamen plazer. |
|
|
|
|
|
Si tot no·us vey si cum volria, |
|
|
l’uelh del cor vos vezon tot dia, |
|
|
qu’anc pueys no·us puesc gitar a non-chaler, |
36 |
|
pus auzi dir co·us sabetz captener. |
|
|
|
|
|
Belha de Rogier, s’ieu podia, |
|
|
vostre gen cors plazen veyria; |
|
|
qar a totz selhs que vos van lai vezer |
40 |
|
faitz pretz de vos e gran lauzor tener. |
Testo: Gambino 2003 (I). – Rialto 3.ii.2005.
Ms.: C 386r.
Edizioni critiche: Oskar Schultz[-Gora], Die provenzalischen Dichterinnen. Biographien und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung, Leipzig 1888, p. 31; Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitaniscen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen 1991, pp. 235-241; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan. Textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 72; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 25.
Altre edizioni: Meg Bogin, Les femmes troubadours, traduit de l’américain par Jeanne Faure-Cousin, avec la collaboration d’Anne Richou, Paris 1978, p. 177; Katharina Städtler, Altprovenzalische Frauendichtung (1150-1250). Historisch-soziologische Untersuchungen und Interpretationen, Heidelberg 1990, p. 89.
Metrica: a10’ b10 a10’ b10 c8’ c8’ d10 d10 (Frank 382:70). Quattro coblas unissonans di sei versi (rime: a -eza, b -es, c -ia, d -er; nella terza cobla, d -es) seguite da due tornadas di quattro versi. Cesure liriche ai vv. 1, 27 e 31. Il modello è la canzone di Peirol M’entencio ai tot’en un vers mesa (BdT 366.20; Frank 382:67), dalla quale vengono mutuati non solo lo schema metrico e rimico ma anche molti rimanti e alcuni spunti di contenuto.
Note: La dama cantata nella canzone anonima, che il contesto storico-economico evocato indurrebbe a datare intorno al 1245, può venire identificata con una certa sicurezza nella trobairitz Guillelma de Rosers 200 (cfr. GRLMA, II/1, i 200), della quale ci resta l’inizio di un partimen con Lanfranc Cigala, Na Guillelma, maint cavalier aratge (BdT 282.14). – Per quanto riguarda l’autore, probabilmente un italiano, nulla prova che esso sia da identificare con una trobairitz.
[FG]