Rialto

461.204

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Quan Proensa ac perduda proeza

 

 

e pretz e ioy e valor e totz bes,

 

 

tengron tot dreg tug marrit, de que·m peza,

4

 

lai on estan ab gaug als Genoes;

 

 

e quar ylh no sabian la via,

 

 

agron la Flor de cortezia

 

 

que·ls capdelhet tro lai per son plazer,

8

 

que de Rogier a sobrenom per ver.

 

 

 

 

 

E quar li pron de Geno’an largueza,

 

 

ar reten om na Guillelma, so·m pes,

 

 

quar elha es sobr’autras plus corteza,

12

 

que sap d’amor e de ioy tot quan n’es,

 

 

qu’ilh a beutat ses maestria

 

 

e solatz ab plazent cuynhdia,

 

 

per qu’hom lo·y deu a gran valor tener,

16

 

si·l Genoes la sabon retener.

 

 

 

 

 

Si Dieus m’agues donat tan de riqueza

 

 

qu’ie·us conogues enans que sai vengues,

 

 

ia no·m fer’hom en Proensa greveza

20

 

que a sofrir tot leu no·m paregues,

 

 

ab q’ieu agues vostra paria;

 

 

mas quan vinc sai, yeu no sabia

 

 

que tan de be tras mi lai remazes,

24

 

que no cujetz qu’ieu partir m’en volgues.

 

 

 

 

 

E no m’en part, an suy ab vos empreza

 

 

per la valor que de vos ai apres;

 

 

mas l’enveya que s’es en mon cor meza

28

 

de vos vezer, no sai quo s’en pogues

 

 

issir iamais, s’ieu no·us vezia;

 

 

ans sai que deziran murria,

 

 

que ses vista dels huelhs non pot aver

32

 

cor deziros adrechamen plazer.

 

 

 

 

 

Si tot no·us vey si cum volria,

 

 

l’uelh del cor vos vezon tot dia,

 

 

qu’anc pueys no·us puesc gitar a non-chaler,

36

 

pus auzi dir co·us sabetz captener.

 

 

 

 

 

Belha de Rogier, s’ieu podia,

 

 

vostre gen cors plazen veyria;

 

 

qar a totz selhs que vos van lai vezer

40

 

faitz pretz de vos e gran lauzor tener.

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (I). – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: C 386r.

Edizioni critiche: Oskar Schultz[-Gora], Die provenzalischen Dichterinnen. Biographien und Texte nebst Anmerkungen und einer Einleitung, Leipzig 1888, p. 31; Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitaniscen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen 1991, pp. 235-241; Peter T. Ricketts, Contributions à l’étude de l’ancien occitan. Textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 72; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 25.

Altre edizioni: Meg Bogin, Les femmes troubadours, traduit de l’américain par Jeanne Faure-Cousin, avec la collaboration d’Anne Richou, Paris 1978, p. 177; Katharina Städtler, Altprovenzalische Frauendichtung (1150-1250). Historisch-soziologische Untersuchungen und Interpretationen, Heidelberg 1990, p. 89.

Metrica: a10’ b10 a10’ b10 c8’ c8’ d10 d10 (Frank 382:70). Quattro coblas unissonans di sei versi (rime: a -eza, b -es, c -ia, d -er; nella terza cobla, d -es) seguite da due tornadas di quattro versi. Cesure liriche ai vv. 1, 27 e 31. Il modello è la canzone di Peirol M’entencio ai tot’en un vers mesa (BdT 366.20; Frank 382:67), dalla quale vengono mutuati non solo lo schema metrico e rimico ma anche molti rimanti e alcuni spunti di contenuto.

Note: La dama cantata nella canzone anonima, che il contesto storico-economico evocato indurrebbe a datare intorno al 1245, può venire identificata con una certa sicurezza nella trobairitz Guillelma de Rosers 200 (cfr. GRLMA, II/1, i 200), della quale ci resta l’inizio di un partimen con Lanfranc Cigala, Na Guillelma, maint cavalier aratge (BdT 282.14).Per quanto riguarda l’autore, probabilmente un italiano, nulla prova che esso sia da identificare con una trobairitz.

[FG]


BdT    Anonimi