Rialto

461.206

 

 

 

Anonimo

 

 

 

 

 

 

Quan vei les praz verdesir

 

 

et parens la flor granea,

 

 

adonques pens et consir

4

 

d’amors qu’ainsi m’a ’legrea

 

 

per un pou non m’a tuea.

 

 

Tan soen souspir

 

 

c’ainc non vi tan for colea

8

 

senes colp ferir. Aei!

 

 

 

 

 

Tota nuit souspir et veill

 

 

et tressal tote endormia,

 

 

per oc car veiaire m’es

12

 

que·l meus amis se resia.

 

 

A Dex, com seria garia

 

 

s’ensi devengues

 

 

una nuit, par escaria,

16

 

qu’a me s’en vengues! Aei!

 

 

 

 

 

Donna qui’n amor s’aten,

 

 

ben de aver fin coraie:

 

 

tal n’i a qu’ades la pren,

20

 

puis la laissa per folaie;

 

 

maiz eu l’en ten fin corage

 

 

ensi lealment,

 

 

c’ainc dosna del mieu parage

24

 

non ou fiz tant gent. Aei!

 

 

 

 

 

Dosna qui amic non a,

 

 

ben si gart que mais no n’aia,

 

 

qu’amors pon ui e demag

28

 

ni tan ni quan non s’apaia;

 

 

senes colp fai mort et plaia;

 

 

tal ia non garra

 

 

per nul mege que ie n’aia,

32

 

s’amors non lo·i da. Aei!

 

 

 

 

 

Messagier, levaz matin

 

 

et vai m’en la gran iornaa,

 

 

la chançon a mon amic

36

 

li portaz en sa contraa!

 

 

Digas li que mol m’agraa,

 

 

quan membres del song

 

 

qu’el mi dist quan m’ot baisaa

40

 

soz mon paveillon! Aei!

 

 

 

 

 

Dins ma chambre encortinaa

 

 

fu il a larron,

 

 

dins ma chambre ben doraa

44

 

fu il en prison.

 

 

 

Testo: Gambino 2003 (XXI), con modifiche. – Rialto 3.ii.2005.


Ms.: W 198v.

Edizione diplomatica: Louis Gauchat, «Les poésies provençales conservées par des chansonniers français», Romania, 22, 1893, pp. 364-404, a p. 400.

Edizioni critiche: Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles), Marburg 1904, p. 227; Karl Bartsch, Chrestomathie provençale (Xe-XVe siècles), sixième édition entièrement refondue par Eduard Koschwitz, Marburg 1904, coll. 250-52; Deborah Perkal-Balinsky, The Minor «Trobairitz»: an Edition with Translation and Commentary, Evanston-Illinois 1986, p. 170; Ulrich Mölk, Romanische Frauenlieder, Munich 1989, pp. 68 e 204; id., «Quan vei les praz verdesir», in Mélanges de langue et de littérature occitanes en hommage à Pierre Bec, Poitiers 1991, pp. 377-384, a p. 379; Francesca Gambino, Canzoni anonime di trovatori e «trobairitz», Alessandria 2003 (Scritture e scrittori, 18), p. 207.

Altra edizione: Angelica Rieger, Trobairitz. Der Beitrag der Frau in der altokzitaniscen höfischen Lyrik. Edition des Gesamtkorpus, Tübingen 1991, p. 628 (testo Bartsch 1868).

Metrica: 7a 7b’ 7a 7b’ 7b’ 5a 7b’ 5a per le prime quattro strofe, 7a 7b’ 7a 7b’ 7b’ 5c 7b’ 5c per la quinta (Frank 302:12, che non osserva l’introduzione della nuova rima 5c nella quinta cobla, unicum). Cinque coblas singulars di otto versi, con tornada e parola-refrain (aei). Imperfetta la rima -eill 9 : es; identica n’aia 26 : 31 (ma n’ è prima pronome, poi avverbio di negazione). Si noti che il ritornello non si ripete dopo la tornada.

Ed. 2003: 34 vai m’en (vai·m en).

[FG]


BdT    Anonimi