|
|
Ab la genser que sia |
|
|
et ab la mielhs aibida |
3 |
|
mi colguey l’autre dia: |
|
|
tan solamen |
|
|
joguan rizen, |
6 |
|
m’adormi tro al dia. |
|
|
|
|
|
Mentre qu’ieu mi jazia |
|
|
e·n sobinas mi adormia, |
9 |
|
un dous baizar mi tendia |
|
|
tan plazenmen |
|
|
qu’enquer lo·m sen |
12 |
|
e faray a ma vida. |
|
|
|
|
|
Gaita, Dieus ti maldia, |
|
|
lo filh Sancta Maria, |
15 |
|
quar tant cochas lo dia; |
|
|
gran paor ay |
|
|
e gran esmay |
18 |
|
que non i perda m’amia. |
|
|
|
|
|
Gaita, s’ieu ti tenia, |
|
|
de mas mas t’auciria; |
21 |
|
ja res pro no·t tenria, |
|
|
aur ni argen |
|
|
ni hom viven |
24 |
|
ni res que el mon sia. |
|
|
|
|
|
Amicx N’Esteves, via! |
|
|
Qu’ieu remanh vostr’amia, |
27 |
|
que si·l gilos venia, |
|
|
gran paor ai |
|
|
e gran esmay |
30 |
|
que·ns fezes vilania. |