Rialto

461.76a

 

   

Anonimo

 

 

 

 

    Dels plazens plazers
    faitz ab gran benvolenssa,
    e dels semblans vers
    dous ab doussa parvenssa,
5   e dels quars vezers
    aia·l cor sovinenssa,
    que·m fes la belaire
    el sieu dous repaire;
    per que soi cochos
10   del tornar, mas janglos
    m’en fan forsat estraire,
    don fas a rescos
    mains sospirs angoissos.
     
    Greus m’es l’esteners
15   qu’ieu fas e la sufrenssa,
    c’us jorns o us sers
    m’an en desmantenenssa
    e ja·l remaners
    mieus no·ilh done temenssa
20   que vas lieis mi vaire,
    quar aitan debonaire
    m’es totas sazos,
    qu’ieu ai vist que raszos
    li·m pogra far desfaire
25   qu’ilh m’en fes perdos
    tals qu’ieu pris vergonhos.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 10.x.2004.


Ms.: J 72v (13v).

Edizione critica: Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 64.

Edizione diplomatica: P. Savj-Lopez, «Il canzoniere provenzale J», Studj di filologia romanza, 9, 1903, pp. 489-594, a p. 581.

Metrica: a5 b6’ a5 b6’ a5 b6’ c5’ c6’ d5 d6 c6’ d6 d6 (Frank 279:2). Due coblas unissonans di tredici versi, contrafactum del sirventese-canzone L’onratz jauzens sers di Gaucelm Faidit (BdT 167.33, Frank 279:1), forse databile al 1190-91, con cui ha in comune tutte le rime ma non il collegamento strofico (coblas capcaudadas).

Nota: Rispetto al sillabismo del modello risultano ipometri i vv. 8, 12 e 25 (–1).

[fc, os]


BdT    Anonimi