Anonimo 461.8a

		Anonimo
		Axi com cell que·ll mar es perilats,
		quant la nau veig al pelatia preyon,
		sab que mort es, si la nau si afon,
4		axi suy eu de me desesperats,
		car perillat vaig d’amar sobra l’onda,
		tant que m’arma e mon cors se afonda,
		tal pahor ay qu’en breu deia morir:
8		tant suy preyon qu’en loch no pux gandir.

		Bella dompna, pe·ls vostros fayts honrats
		suy en perill de mort qui mart e·m fon,
		car, si eu fos tan gran con tot lo mon,
12		en pauch de temps m’agratz enderrocatz;
		donchs que faray si merce no me bunda
		de vos, dompna, si que·ll mal no·m confonda,
		car nafrat suy axi con per morir,
16		e, si no vos, altra no·m pot garir.

		Ia no creuray, quant seray trespassats,
		c’om me puxa claure los hulls del fron,
		ans gardaray say e lay e amon,
20		ia si veuray vostros plasents beutats;
		e, si ladonchs mi venits a la sponda
		e si·m cridats, crey ma boca·us responda,
		e, si·m tocats, de mort cuyt revenir,
24		tost e corrent si c’om fa del dormir.

		Ia no creuray, con seray lay anats
		e·m Paradis laxats auray lo mon,
		mon esperits ne sïe iausïon;
28		si donchs no·us vey entre·ls sants coronats,
		e veuray Des ab cara iausïonda:
		suppleiar l’ay que·s tremet’a seu fonda
		e que·s fassa l’arma del cors partir,
32		car senes vos sa cort no·s pot complir.