Rialto

30.18

 

Arnaut de Maroill (Rigaut de Berbezilh ?)

 

 

 

 

Lo genz temps mabellis e·m platz,

e·ill ramel cargat de verdor

que·l cor me tornon en douzor

 

dun ioi qui·m meillur’e·m reve,

5

e chant merceiant, car cove,

si tot Amors non vol mon pron,

que ill clam merce e ma chanzon

 

per restaurar los mals e·lls danz

quavia pres ab bels semblanz.
     
10

Mala fui tant enamoratz

quanc pois iorn non fui ses temor,

e si francheza no·m n’acor

 

non sai negun conseil e me.

 

Si sai, car clamarai merce

15

ma bona domna cui hom son,

que·m don un bais en guizardon,

 

et er lo gaugz mager mil tanz

que si·l magues donat enanz.
     

Loncs temps aurai sufert em patz

20

per mon Bel Vezer grieu dolor,

et anc mais non vist amador

 

qui no·s camges mas sol quant me,

 

quez eu sui cel qui no·m recre

damar leis a cui ai fag don

25

ab fin cor e leial e bon

 

de mi, per far totz sos comanz,

tant es adrech e gen parlanz.
     

A domna non eschai beutatz

si non ten en car sa valor,

30

quavol gen e fol parlador

 

fan cuiar als meillors tal re

 

per que dechai sos pretz desse

e·l semblanz adutz l’ochaison,

si tot del fag si ditz de non,

35

per qe non deu sofrir demanz

d’ome, si non l’es honors gran.
     

Domna vol com sia privatz

e que·s gard de dire follor

pos enquer lo fin gaug d’amor,

40

e que sapcha far miels de be,

 

et aital amic vol e cre

et als autres deu dir de non,

e fai o per bona razon,

 

quar chascuns ditz ques fiz amans

45 mas li plus regnon ab enganz.

 

 

 

Testo: Varvaro 1960 (D. III). – Rialto 5.v.2004.


Mss.: C 111r, I 89r, K 72v, R 25v, a1 423, d 339v, a 30187 e 30510.

Edizioni critiche: Max von Napolski, Leben und Werke des Trobadors Ponz de Capduoill, Halle 1880, p. 107; Camille Chabaneau, «Poésies inédites d’Arnaut de Marueil», Revue des langues romanes, 21, 1882, pp. 157-167, a p. 161; Ronald C. Johnston, Les poésies lyriques du troubadour Arnaut de Mareuil, Paris 1935, p. 108 (XIX); Rigaut de Berbezilh, Liriche, a cura di Alberto Varvaro, Bari 1960, p. 231 (D. III)

Altre edizioni: Reinhilt Richter, Die Troubadourzitate im «Breviari d’Amor»: kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, 41-42, pp. 192 e 193 (edizione critica di a).

Metrica: a8 b8 b8 c8 c8 d8 d8 e8 e8 (Frank 715:3). Cinque coblas unissonans.

Nota: Discutendo i casi di attribuzione controversa Braccini afferma che «Una assoluta impossibilità di opzione resta solo per Lo gens temps, disposta peraltro in IKa1 all’interno della serie [di Rigaut] (remota da quella di Arnaut de Maroill): attribuzione e collocazione da ascriversi, a differenza degli altri casi (piani bassi o “lectiones singulares”), alla più antica tradizione di Rigaut, rappresentata dalla silloge di IK» (p. 8). Anche Varvaro, dopo aver illustrato i due rami dello stemma, a1-IK=d, che ascrivono la canzone a Rigaut, contro R (Uc de Pena) e Ca (Arnaut de Maroill, ma la tavola di C la dà a Pons de Capdoill), passa in rassegna la bibliografia pregressa sulla questione attributiva per giungere alla seguente conclusione: «pur mancando argomenti decisivi, non può escludersi l’attribuzione a Rigaut» (p. 233). Come osserva quest’ultimo editore (a p. 34 n. 20), il componimento presenta lo stesso schema rimico di 421.1, non molto diffuso nel repertorio trobadorico (undici occorrenze in tutto).

[fc]


BdT    Rigaut de Berbezilh