30.18 |
Arnaut de Maroill (Rigaut de Berbezilh ?)
|
||
Lo genz temps m’abellis e·m platz, |
||
e·ill ramel cargat de verdor |
||
que·l cor me tornon en douzor |
||
d’un ioi qui·m meillur’e·m reve, |
||
5 |
e chant merceiant, car cove, |
|
si tot Amors non vol mon pron, |
||
que ill clam merce e ma chanzon |
||
per restaurar los mals e·lls danz |
||
qu’avia pres ab bels semblanz. | ||
10 |
Mala fui tant enamoratz |
|
qu’anc pois iorn non fui ses temor, |
||
e si francheza no·m n’acor |
||
non sai negun conseil e me. |
||
Si sai, car clamarai merce |
||
15 |
ma bona domna cui hom son, |
|
que·m don un bais en guizardon, |
||
et er lo gaugz mager mil tanz |
||
que si·l m’agues donat enanz. | ||
Loncs temps aurai sufert em patz |
||
20 |
per mon Bel Vezer grieu dolor, |
|
et anc mais non vist amador |
||
qui no·s camges mas sol quant me, |
||
quez eu sui cel qui no·m recre |
||
d’amar leis a cui ai fag don |
||
25 |
ab fin cor e leial e bon |
|
de mi, per far totz sos comanz, |
||
tant es adrech e gen parlanz. | ||
A domna non eschai beutatz |
||
si non ten en car sa valor, |
||
30 |
qu’avol gen e fol parlador |
|
fan cuiar als meillors tal re |
||
per que dechai sos pretz desse |
||
e·l semblanz adutz l’ochaison, |
||
si tot del fag si ditz de non, |
||
35 |
per qe non deu sofrir demanz |
|
d’ome, si non l’es honors gran. | ||
Domna vol c’om sia privatz |
||
e que·s gard de dire follor |
||
pos enquer lo fin gaug d’amor, |
||
40 |
e que sapcha far miels de be, |
|
et aital amic vol e cre |
||
et als autres deu dir de non, |
||
e fai o per bona razon, |
||
quar chascuns ditz qu’es fiz amans |
||
45 | mas li plus regnon ab enganz. |
Testo: Varvaro 1960 (D. III). – Rialto 5.v.2004.
Mss.: C 111r, I 89r, K 72v, R 25v, a1 423, d 339v, a 30187 e 30510.
Edizioni critiche: Max von Napolski, Leben und Werke des Trobadors Ponz de Capduoill, Halle 1880, p. 107; Camille Chabaneau, «Poésies inédites d’Arnaut de Marueil», Revue des langues romanes, 21, 1882, pp. 157-167, a p. 161; Ronald C. Johnston, Les poésies lyriques du troubadour Arnaut de Mareuil, Paris 1935, p. 108 (XIX); Rigaut de Berbezilh, Liriche, a cura di Alberto Varvaro, Bari 1960, p. 231 (D. III)
Altre edizioni: Reinhilt Richter, Die Troubadourzitate im «Breviari d’Amor»: kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, 41-42, pp. 192 e 193 (edizione critica di a).
Metrica: a8 b8 b8 c8 c8 d8 d8 e8 e8 (Frank 715:3). Cinque coblas unissonans.
Nota: Discutendo i casi di attribuzione controversa Braccini afferma che «Una assoluta impossibilità di opzione resta solo per Lo gens temps, disposta peraltro in IKa1 all’interno della serie [di Rigaut] (remota da quella di Arnaut de Maroill): attribuzione e collocazione da ascriversi, a differenza degli altri casi (piani bassi o “lectiones singulares”), alla più antica tradizione di Rigaut, rappresentata dalla silloge di IK» (p. 8). Anche Varvaro, dopo aver illustrato i due rami dello stemma, a1-IK=d, che ascrivono la canzone a Rigaut, contro R (Uc de Pena) e Ca (Arnaut de Maroill, ma la tavola di C la dà a Pons de Capdoill), passa in rassegna la bibliografia pregressa sulla questione attributiva per giungere alla seguente conclusione: «pur mancando argomenti decisivi, non può escludersi l’attribuzione a Rigaut» (p. 233). Come osserva quest’ultimo editore (a p. 34 n. 20), il componimento presenta lo stesso schema rimico di 421.1, non molto diffuso nel repertorio trobadorico (undici occorrenze in tutto).
[fc]