Arnaut Peire d’Agange

Qan lo temps brus e la freja sazos

e·l vens esquieus esclarzis los espes,

don s’escurzis la clartat e·l ceres

4

e vey mermatz los menutz auzelos

del bel deport qu’entr’els esser solia,

que·l freg d’ivern los destrenh e·ls desvia,

si c’us non es alegres ni chantaire,

8

la do[n] m’es obs .i. novel chant a faire

d’amors que·m vol del tot al sieu servir

e no m’en puesc pus selar ni cobrir

tan m’a destreg e tirat prop de se,

12

per qu’ieu mai  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

16

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

.  .  .  .  .  .  rs  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

ni me cau  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

20

vezetz que no me puosc  .  .  .  .  .

.  .  .  ur  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

e car no puesc los grei que  .  .  .

.  .  .  .  ni·m deslonhar de me

24

ni vau enan ni  .  .  .  .  .  .  .  .  .

[Qu’ieu no·m] recre de servir en perdos

que mostra mo  .  .  ferma bona fes

qu’ieu ser ades que d’als no trag ni pes

28

mas de servir car dreitz es e razos;

c’ab bon esfors conquer hom manentia

e bon esfors adossis senhoria

e bon esfortz torna brau de bon aire

32

e bon esfortz conquer autruy repaire;

bon esfortz fai mal astre sebelir;

de bon esfortz nos vezem totz jauzir.

Pus bon esfors a tan de be en se

36

ab bon esfortz vos conquerrai, so cre.

Creire m’o fa mos volers cobeitos,

que·m forsa·l cors e·l cor e·l sen totz tres;

ai! pros dona, la jenser c’anc nasques,

40

vos que sabetz qu’ieu no soy poderos

de mi meteys que vostr’amor me lia

e·m fay segre qu’ieu sec no·m se cal via

si com l’enclaus que s’es lieuratz en l’aire

44

en la gran mar e·l falh son guovernaire

e·l vens lo vay ab las ondas ferir

e lo vens tan que ges no·n sap gandir;

en atretal o en pejor merce

48

m’avetz tengut pus yeu vos vi ancse.

Tengut m’avetz pessieus e cossiros,

trist e marritz e lonhat d’aquels bes

qu’en degr’aver, si amor o volgues,

52

e·n perc mon temps e no·l guazanhatz vos.

E si no fos que respieg me castia,

sobrepujat m’agra d’aitan feunia,

que·m ditz soven: «Fol, laissa·t de mal traire,

56

que ton trebalh no val petit ni gaire»,

tro mos respieg la·m vay tost desmentir,

e·m ditz soven – c’aiso no pot falhir

a sel que sier amor si co·s cove –

60

que per .i. mal n’auray .c. tans de be.

Qui be aten non coven nualhos

fals ni frachis, contendens ni plages

mas avinens e suaus e cortes,

64

amezuratz, arditz coma leos,

ab cor serta aturat ses bauzia;

e no dopte trebalh ni carestia,

e segra l’us del adreg laboraire

68

c’aisi poira son afar a cap traire

ab dire ver et ab azaut mentir,

c’amors no·s vol gabar ni escarnir,

e qui·ls secretz no sap e los soste

72

per gran foldat, s’en entremet de re.

Si sabia l’avinens emperaire

que·l vostre cors fes al mieu tan maltraire,

tant sap d’onors e de ricx faitz complir

76

qu’el vendria, segon lo mieu albir,

a vos preyar que·m fessetz calque be,

per los sieus precx, o per vostra merce.