Rialto

31.1

 

 

 

Arnaut Peire d’Agange

 

 

 

 

 

 

 

 

Qan lo temps brus e la freja sazos

 

 

e·l vens esquieus esclarzis los espes,

 

 

don s’escurzis la clartat e·l ceres

4

 

e vey mermatz los menutz auzelos

 

 

del bel deport qu’entr’els esser solia,

 

 

que·l freg d’ivern los destrenh e·ls desvia,

 

 

si c’us non es alegres ni chantaire,

8

 

la do[n] m’es obs .i. novel chant a faire

 

 

d’amors que·m vol del tot al sieu servir

 

 

e no m’en puesc pus selar ni cobrir

 

 

tan m’a destreg e tirat prop de se,

12

 

per qu’ieu mai  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

 

 

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

16

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

.  .  .  .  .  .  rs  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

ni me cau  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

20

 

vezetz que no me puosc  .  .  .  .  .

 

 

.  .  .  ur  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

e car no puesc los grei que  .  .  .

 

 

.  .  .  .  ni·m deslonhar de me

24

 

ni vau enan ni  .  .  .  .  .  .  .  .  .

 

 

 

 

 

[Qu’ieu no·m] recre de servir en perdos

 

 

que mostra mo  .  .  ferma bona fes

 

 

qu’ieu ser ades que d’als no trag ni pes

28

 

mas de servir car dreitz es e razos;

 

 

c’ab bon esfors conquer hom manentia

 

 

e bon esfors adossis senhoria

 

 

e bon esfortz torna brau de bon aire

32

 

e bon esfortz conquer autruy repaire;

 

 

bon esfortz fai mal astre sebelir;

 

 

de bon esfortz nos vezem totz jauzir.

 

 

Pus bon esfors a tan de be en se

36

 

ab bon esfortz vos conquerrai, so cre.

 

 

 

 

 

Creire m’o fa mos volers cobeitos,

 

 

que·m forsa·l cors e·l cor e·l sen totz tres;

 

 

ai! pros dona, la jenser c’anc nasques,

40

 

vos que sabetz qu’ieu no soy poderos

 

 

de mi meteys que vostr’amor me lia

 

 

e·m fay segre qu’ieu sec no·m se cal via

 

 

si com l’enclaus que s’es lieuratz en l’aire

44

 

en la gran mar e·l falh son guovernaire

 

 

e·l vens lo vay ab las ondas ferir

 

 

e lo vens tan que ges no·n sap gandir;

 

 

en atretal o en pejor merce

48

 

m’avetz tengut pus yeu vos vi ancse.

 

 

 

 

 

Tengut m’avetz pessieus e cossiros,

 

 

trist e marritz e lonhat d’aquels bes

 

 

qu’en degr’aver, si amor o volgues,

52

 

e·n perc mon temps e no·l guazanhatz vos.

 

 

E si no fos que respieg me castia,

 

 

sobrepujat m’agra d’aitan feunia,

 

 

que·m ditz soven: «Fol, laissa·t de mal traire,

56

 

que ton trebalh no val petit ni gaire»,

 

 

tro mos respieg la·m vay tost desmentir,

 

 

e·m ditz soven – c’aiso no pot falhir

 

 

a sel que sier amor si co·s cove –

60

 

que per .i. mal n’auray .c. tans de be.

 

 

 

 

 

Qui be aten non coven nualhos

 

 

fals ni frachis, contendens ni plages

 

 

mas avinens e suaus e cortes,

64

 

amezuratz, arditz coma leos,

 

 

ab cor serta aturat ses bauzia;

 

 

e no dopte trebalh ni carestia,

 

 

e segra l’us del adreg laboraire

68

 

c’aisi poira son afar a cap traire

 

 

ab dire ver et ab azaut mentir,

 

 

c’amors no·s vol gabar ni escarnir,

 

 

e qui·ls secretz no sap e los soste

72

 

per gran foldat, s’en entremet de re.

 

 

 

 

 

Si sabia l’avinens emperaire

 

 

que·l vostre cors fes al mieu tan maltraire,

 

 

tant sap d’onors e de ricx faitz complir

76

 

qu’el vendria, segon lo mieu albir,

 

 

a vos preyar que·m fessetz calque be,

 

 

per los sieus precx, o per vostra merce.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 4.x.2004.


Ms.: R 143r.

Edizioni critiche: Aimo Sakari, «La canso d’Arnaut Peire d’Agange», in Mélanges offerts à Rita Lejeune, 2 voll., Gembloux 1969, vol. I, pp. 277-290, a p. 281; Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 5.

Altre edizioni: François-Just-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, vol. V, p. 25 (edizione parziale); Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1856-1864, vol. III, p. 239 (n. 1082) (edizione diplomatica); Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, III, Berlin 1886, p. 359 (testo Raynouard); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, Roma 1931, p. 171 (n. 143) (testo Mahn, estratti).

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ c10’ d10’ d10’ e10 e10 f10 f10 (Frank 598:1). Canzone di sei coblas unissonans e capfinidas (eccetto la tornada) di dodici versi e una tornada di sei versi. Si tratta di una forma strofica rara e tardiva, attestata unicamente, con minime variazioni nello schema sillabico, per una cobla di Guilhem de l’Olivier d’Arles (BdT 246.30, Frank 598:2) e per un’altra del marsigliese Bertran Carbonel (BdT 82.45, Frank 598:3); più frequente è lo schema di dieci decasillabi, decurtato cioè dell’ultimo distico (Frank 592), comunque circoscrivibile alla seconda metà del tredicesimo secolo (cfr. A. Sakari, «La canso», pp. 277-279).

Note: Unico componimento attribuito al trovatore e databile, secondo Aimo Sakari, «La canso», p. 280, al 1270 circa sulla base dell’allusione, nel primo verso della tornada, ad un avinens emperaire, da identificare probabilmente con Alfonso X di Castiglia, imperatore dal 1267 al 1272. Sulla localizzazione dell’autore, a quanto pare originario di Ganges presso Montpellier, si veda da ultimo Suzanne Thiolier-Méjean, «Ganges et son troubadour: Arnaut Peire», La France latine, 126, 1998, pp. 193-207. – La prima cobla è corredata di tetragramma non annotato. Le ultime sillabe del v. 12 sono escusse dalla smussatura dell’angolo inferiore esterno; mentre la seconda strofa risulta praticamente illegibile per via di un danno materiale subito dal margine superiore della carta: la disposizione dei frammenti di testo ai vv. 13-19 presso Ricketts è discrepante rispetto a quella di Sakari, che propone alcune congetture integrative ai vv. 20-21 e 24. – Il problema sintattico ai vv. 58-60 è risolto da Sakari (seguito da Ricketts) sostituendo la cong. car del ms. con la prep. a a inizio v. 59, e traducendo: «et voilà que je me dis souvent – car cela ne saurait manquer à qui sert Amour convenablement – que pour un mal j’en aurai cent fois plus de biens». La difficoltà di ammettere, almeno dal punto di vista paleografico, un passaggio a > car non elimina però il sospetto che l’errore si possa trovare al verso precedente, dove è ripetuto il primo emistichio del v. 55. – Notevole, anche se ironico, il concetto poco cortese dell’utilità della menzogna in amore, espresso ai vv. 67-72.

[fc, os]


BdT    Arnaut Peire d'Agange