Rialto

52.3 = 165.2

 

 

 

Bernart  ·  Gaucelm

 

 

 

 

 

 

Gauselm, no·m puesc estener

 

 

c’ab vos, iratz, no contenda,

 

 

qu’en talant ai qu’ieu defenda

 

 

las donas a mon poder,

5

 

que vos aug descaptener;

 

 

c’una·m rent cortez’esmenda

 

 

que m’avia fait doler;

 

 

per qu’eu, en lor captener,

 

 

tanh que mos bels digz despenda.

 

 

 

10

 

Bernart, be sapchatz de ver

 

 

que no vezem que be prenda

 

 

a nuill qu’en dona s’entenda,

 

 

per qu’ie·us ho fauc ans saber

 

 

que fol vo·n fassatz tener,

15

 

ni qu’ela s’amor vos venda;

 

 

e no·i metatz vostr’aver,

 

 

que ben poiriatz decazer,

 

 

s’aviatz mil marcx de renda.

 

 

 

 

 

Gauselm, no·us detz plus paor

20

 

de mi qu’ieu eis, ni temensa,

 

 

qu’en tal don’ ai m’entendensa,

 

 

cui sierf e prec et aor,

 

 

que sap valer part valor;

 

 

mas vos hi faitz gran faillensa,

25

 

car descaptenetz amor,

 

 

c’amors meillura·l meillor,

 

 

e·l aut auz’ e·l gensor gensa.

 

 

 

 

 

Bernart, per so n’ai temor

 

 

quar conosc la meinsvalensa,

30

 

qu’elas ab bela parvensa

 

 

fan lo for del brezador,

 

 

e tornon hom’ en folor;

 

 

e, quan l’an en lor tenensa,

 

 

segon que dizon l’auctor,

35

 

meton l’en tan gran error

 

 

don ja non aura guirensa.

 

 

 

 

 

Gauselm, e com auzatz dir

 

 

qu’enjans si’ en amor fina,

 

 

vas cui totz lo mons aclina?

40

 

Qu’ela fai gent esbaudir

 

 

l’irat e·l paubr’ enrequir

 

 

ab una coinda metzina,

 

 

que ja pueis pel mieu albir

 

 

hom no pot dolor sentir,

45

 

mas ela·l sia vezina.

 

 

 

 

 

Bernart, garda·us de trair

 

 

d’esta vostr’amor frairina,

 

 

en cui malvestatz s’aizina;

 

 

mas si·ll voletz ben servir

50

 

ni sos talans azumplir,

 

 

corba·ill be soven l’esquina;

 

 

e gardatz vos al partir,

 

 

que no·us puesca escarnir,

 

 

qu’ela sap trop de rapina.

 

 

 

55

 

Gauselm, en vos no·s taina

 

 

vilas motz ni lagz a dir,

 

 

per qu’ieu vueill aisi fenir

 

 

ma razo qu’es bon’ e fina.

 

 

 

 

 

Bernart, anc d’amor conina

60

 

no vim nuill home jauzir,

 

 

e si no·us voletz gequir

 

 

tira·us lo cat per l’esquina.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 11.x.2004.


Mss.: E 221r, R 24r.

Edizioni critiche: François Just-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, Paris 1816-21, 6 voll, IV, p. 19; David J. Jones, La Tenson Provençale, Paris 1934, p. 94; Jean Mouzat, Les poèmes de Gaucelm Faidit, Paris 1965, p. 548; John H. Marshall, «Dialogues of the Dead: Two tensos of the Pseudo-Bernart de Ventadorn», in The Troubadours and the Epic. Essays in Memory of W. Mary Hackett, Warwick 1987, p. 37, a p. 50; Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 11 (base E).

Metrica: a7 b7’ b7’ a7 a7 b7’ a7 a7 b7’ (Frank 471:1). Tenzone composta di sei coblas doblas di nove versi e due tornadas di quattro versi. Lo schema metrico potrebbe risalire a Bernart Marti (BdT 63.6, a7 b7’ b7’ a7 a7 b7’), con la ripetizione degli ultimi tre versi.

Note: Tenzone di difficile datazione. In un primo momento, si è creduto di vedere in Gaucelm il noto trovatore Gaucelm Faidit, ipotizzando che il componimento risalisse al periodo delle sue disavventure, narrate dalla vida, con Maria de Ventadorn e Audiart de Malamort (episodio databile, secondo Robert Meyer, Das Leben des Trobadors Gaucelm Faidit, Heidelberg, 1876, p. 23, al 1198, per cui la tenzone sarebbe di poco posteriore). Jones, La Tenson, p. 98, ritiene più saggio considerare incerta la datazione. Bernart è probabilmente lo stesso interlocutore dei partimens con Elias d’Ussel (BdT 52.4) e Blacatz (BdT 52.5). L’identificazione di Bernart e Gaucelm rispettivamente con Bernart de Ventadorn e Gaucelm Faidit è stata poi confutata da Marshall, «Dialogues».  – Al v. 14, Jones, La Tenson, p. 98, preferisce la lezione di R no·s a vo·n di E (adottata da Raynouard e da Ricketts). Al v. 62, tira·us è, come spiega Jones, La Tenson, pp. 98-99, seconda persona plurale dell’imperativo, per cui traduce, come Ricketts, Contributions, p. 15, ‘tirez’. –  Interessante, al v. 54, l’ambiguità, non rara nei trovatori, del pronome ela, riferibile sia all’amore che alla dama.

[fc, os]


BdT    Bernart

Gaucelm