Bertolome Zorzi

 

 

 

 

   

I.

   

Non lassarai qu’en chantar non atenda

   

daisso don sui entr’alegr’et iratz,

   

pois q’alegriers tan gen l’ira·m esmenda

   

qu’eu en remanc enaissi meitadatz:

5  

qu’inz el cor ai doloroza pezanza,

   

penzan quals es l’antius dechazimenz

   

del saint paes on Deus fon mortz e naz,

   

e·m sobra·l cor alegres jauzimenz,

   

qu’ar penre·n vol l’autz reis Loďs venjanza.

   

 

   

II.

10  

Donc s’es mogutz ab grant esfortz de Franza

   

e·n vai merir los mescrezenz malvatz

   

on Deus en pert sa dreitur’e s’onranza,

   

e·l paes es deschauzitz et anctatz,

   

e nostra leis aunid’, en tal deissenda

15  

qu’om crestianz non es adreichamenz

   

se·n pot valer, e no·y es acordatz;

   

qu’ab sol penzar com es greus l’aunimenz

   

m’es vis de dol qe·l cors de dinz mi fenda.

   

 

   

III.

   

Mas tals sa cor qu’est forfaig en car venda,

20  

q’en bon esper m’en remanc conortatz;

   

qu’el non cura ni garda qu’en espenda,

   

ni tem afan qe l’en sia donatz;

   

anz l’en es fais e trebaillz alegranza;

   

per que nulz hom non deu esser temenz

25  

que l’antius danz gen no·i si’esmendatz,

   

qu’el s’en vai tan sobrafortidamenz

   

qu’en re no·i ha per que n’aver doptanza.

   

 

   

IV.

   

Qu’ab lui s’en van bel feridor de lanza,

   

peceiador de cambas e de bratz,

30  

envazidor per far fag d’agradanza,

   

sbaraillador quant l’estors es mesclatz,

   

bon sofridor s’esfortz n’a qui·s defenda,

   

tant avondos de totz bels garnimenz,

   

qu’eu non cuig ges qu’om qui·ls vei acesmatz

35  

ni gen garnitz en bels destriers corenz

   

aus sol mostrar senblan que lur contenda.

   

 

   

V.

   

E si ja fos orgueillz lai tan s’estenda

   

que mostrar l’aus soudains ni amiratz,

   

d’aitan sivals que·l dreg de Deu non renda,

40  

totz hom qu’en vai taing que sia menbratz

   

qu’el combatre y ha tan de meilluranza

   

que s’om hi val vius n’er de pretz manenz,

   

et a sa fi d’esjauzimen paiatz;

   

e s’om hi mor tan n’ira plus breumenz

45  

l’arma jauzir l’enteira benananza.

   

 

   

VI.

   

Per que l’autz reis Navars, cui pretz enanza,

   

conpaingn’al rei tan gent acompaingnatz,

   

que be·m senbl’aver cor e deziranza

   

de servir Deu, fazen rics faigz honratz,

50  

qu’el en fai plus que no·ill quer la fazenda;

   

e·l honratz coms de Toloz’eissamenz,

   

qu’outra poder s’es per Deu esforsatz

   

de far acors qu’a Lui si’onramenz,

   

tant ama far so que Dieus en grat prenda.

   

 

   

VII.

55  

Mas ges non taing qu’om l’engles rei reprenda

   

s’un petit es per non-poder tarsatz,

   

quar ben sa cor que sa promez’atenda

   

e·n faza mais tan q’en sia lauzatz;

   

ni no·s cuj’on qu’el fassa tal tarsansa

60  

q’us n’ai’asaut qu’el no·i sia prezenz,

   

qu’estiers com val non valg d’utra·ls presatz,

   

pois Deu acor ab tal poder de genz

   

qu’autre socors al sieu non sobravanza.

   

 

   

VIII.

   

En mon chantar pauzer’en remembranza

65  

totz los baros qu’er y hacoron plazenz,

   

quar tostemps mais chascus en fos lausatz;

   

mais il son tan qu’eu no·i fora sabenz,

   

per qu’eu prec Deu qe lur don alegranza.

 

 

 

Text: Linda Paterson, Rialto 29.x.2012.