Rialto

47.1

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Ab la fresca clardat

 

 

que mou del temps sere,

 

 

dona, et ab l’estat

 

 

que renovela e ve,

5

 

ai tot mon cor tornat

 

 

en la vostra merce,

 

 

e quar tant ai estat

 

 

que vezer no·us volia,

 

 

si la colpa es mia

10

 

et ieu m’o ai comprat.

 

 

 

 

 

Mas tant ai sofertat

 

 

gran dezir e sai be

 

 

que, si m’avetz desgrat,

 

 

a mon tort s’esdeve,

15

 

dona, per ma foudat:

 

 

quar d’amic no·s cove

 

 

que·l truep si dons irat

 

 

per nulha fellonia

 

 

e fols hom no·s castia

20

 

ans a trop mescabat.

 

 

 

 

 

Be m’avi’acordat

 

 

qu’al cor vires lo fre,

 

 

mas quan vey la beutat

 

 

e·l belh cors blanc e le,

25

 

graile, gras e delguat,

 

 

e·l plus azaut qu’om ve

 

 

e·l mielhs afaissonat,

 

 

totz mon cor se cambia

 

 

que de vos no·m partria

30

 

per nulh autr’embayssat.

 

 

 

 

 

Tan n’ai gran voluntat

 

 

e tant hi vey de be

 

 

e tan mi ve per grat

 

 

qu’ie·us am per bona fe;

35

 

e tan m’avetz trobat

 

 

ab leyal cor ancse

 

 

que vos avetz comtat

 

 

qu’ie·us aya ad amia

 

 

per plana drudaria,

40

 

o·y auriatz peccat.

 

 

 

 

 

Per vos ai oblidat,

 

 

e non per altra re,

 

 

tot quant avi’amat,

 

 

que de pauc mi sove;

45

 

si ai per vos camjat,

 

 

camjatz, dona, per me

 

 

vostre cors abdurat:

 

 

vulhatz ma companhia

 

 

aissi cum ieu volria

50

 

vos e vostr’amistat.

 

 

 

 

 

Mes [m’]avetz, En Bernart,

 

 

en vostra senhoria

 

 

mielhs qu’om ja non auria

 

 

ren que agues comprat.

 

 

 

55

 

Chanso, a Na Maria

 

 

diguas qu’ieu chantaria

 

 

si·n sabi’ aver grat.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (I). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.: A 170v, C 207r, Da 176 - 6214, E 94v, I 140r, K 126r, R 37-309r, f 55v.

Edizioni critiche: LR, V, p. 62; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours, Berlin 1846-1853, III, p. 200; Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, pp. 520-540, a p. 526; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»Nottingham Mediaeval Studies, XV, 1971, pp. 54-95, a p. 82; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 73.

Metrica: a6 b6 a6 b6 a6 b6 a6 c6’ c6’ a6 (Frank  260:1). Cinque coblas unissonans di dieci versi e due tornadas di quattro e tre versi. Schema unico.

Melodia: R 37b [ETM 22*], oda continua cum iteratione.

Nota: Il trovatore rivela un’intima consonanza tra il rinnovarsi della natura ed il risveglio del suo spirito che, dopo un periodo di distacco, torna in un’alterna vicissitudine di gioia e dolore ad abbandonarsi al sentimento amoroso. Assai frequenti nei trovatori, queste notazioni paesaggistiche hanno una fuzione esornativa. Nei migliori autori, il ricercare sottili relazioni con il mondo esteriore diviene un tema di grande suggestione, che reca il sigillo della poesia, negli altri resta spesso al livello di utilizzazione ed elaborazione del topos.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol