Rialto

47.10

 

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

S’ieu sabi’ aver guiardo

 

 

de chanso, si la fazia,

 

 

ades la comensaria

4

 

cunhdeta de motz e de so;

 

 

que perdut n’ai mant belh chantar

 

 

per qu’eras m’en pren espavens:

 

 

e si n’ai estat alques lens,

8

 

no m’en deu hom ochaizonar.

 

 

 

 

 

Qu’amada·us auray en perdo

 

 

longamen en aital guia,

 

 

a! ma bella douss’amia,

12

 

qu’anc res no·us plac no·m saupes bo,

 

 

ni anc res no saupi pensar

 

 

qu’a vos fos pretz ni honramens,

 

 

qu’al tost far no fos pus correns

16

 

que si·n degues m’arma salvar.

 

 

 

 

 

E ja Dieus amia no·m do,

 

 

s’en lieys mos cors se fadia:

 

 

la flor de la cortezia

20

 

elha m’aura, o autra no,

 

 

qu’a sol a lieys m’estug e·m guar,

 

 

e suy aissi sieus solamens,

 

 

qu’autre solas m’es eyssamens

24

 

cum qui·m fazia sols estar.

 

 

 

 

 

E no farai pus lonc sermo

 

 

quar on pus la lauzaria,

 

 

del laus sol qu’en remanria,

28

 

cent dompnas ne aurian pro.

 

 

Qui sabria ben devizar

 

 

las beutatz e·ls ensenhamens,

 

 

e la cortezia e·l sens,

32

 

aissi cum s’eschairi’ a far?

 

 

 

Aissi finira ma chanso,

 

 

e no vuelh pus longa sia,

 

 

que pus greu la·n apenria

36

 

mo senher e siey companho,

 

 

lo coms Jaufres, que Dieus ampar:

 

 

quar es adreitz e conoissens,

 

 

e fai tans de ricx faitz valens,

40

 

lauzengiers no·l pot encolpar.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (VII). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.: C 209v, R 37-308r.

Edizioni critiche: LR, III, p. 321; Henri Pascal de Rochegude, Le Parnasse Occitanien ou choix de poésies originales des troubadours tirées des manuscrits nationaux, Toulouse 1819, p. 117; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours Berlin 1846-1853, III, p. 194;  Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 69; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 137.

Altre edizioni: Martín de Riquer, Los trovadores, 3 voll., Barcelona 1975, I, p. 309.

Metrica: a8 b7 b7’ a8 c8 d8 d8 c8 (Frank 624:65). Cinque coblas unissonans di otto versi.

Note: Canzone. Alla coscienza artistica del trovatore i due elementi parola e suono appaiono inscidibili nella composizione lirica. Al v. 2 il poeta parla di chanso e al v. 4 di belh chantar, sempre riferendosi alla sua creazione. Tali termini, che in seguito perderanno il loro originario significato musicale per acquistarne uno puramente metrico, attestano la stretta corrispondenza dei versi e della musica e potrebbero addirittura farci ipotizzare un prevalere delle formule melodiche sui sensi propriamente poetici. –  Lo coms Jaufre, indicato nell’ultima stanza, v. 37, sarebbe Gausfred III, conte del Rossiglione dall’anno 1113 fino alla sua morte nel 1164.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol