Rialto

47.11

 

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Tant m’abelis joys et amors et chans,

 

 

et alegrier, deport e cortezia,

 

 

que·l mon non a ricor ni manentia

 

 

don mielhs d’aisso·m tengues per benanans;

5

 

doncs, sai hieu ben que midons ten las claus

 

 

de totz los bes qu’ieu aten ni esper,

 

 

e ren d’aiso sens lieys non puesc aver.

 

 

 

 

 

Sa grans valors e sos humils semblans,

 

 

son gen parlar e sa belha paria,

10

 

m’an fait ancse voler sa senhoria

 

 

plus que d’autra qu’ieu vis pueis ni dabans;

 

 

e si·l sieu cors amoros e suaus

 

 

en sa merce no·m denha retener,

 

 

ja d’als amors no·m pot far mon plazer.

 

 

 

15

 

Tant ai volgut sos bes e sos enans,

 

 

e dezirat lieys e sa companhia

 

 

que ja no cre, si lonhar m’en volia,

 

 

que ja partir s’en pogues mos talans;

 

 

et s’ieu n’ai dit honor ni be ni laus,

20

 

no m’en fas ges per messongier tener,

 

 

qu’ab sa valor sap ben proar mon ver.

 

 

 

 

 

Belha dompna, corteza, benestans,

 

 

ab segur sen, ses blasm’ e ses folhia,

 

 

si tot no·us vey tan soven cum volria,

25

 

mos pessamens aleuja mos afans,

 

 

en que·m delieyt e·m sojorn e·m repaus;

 

 

e quan no·us puesc estiers dels huelhs vezer,

 

 

vey vos ades en pessan jorn e ser.

 

 

 

 

 

Sabetz per que no·m vir ni no·m balans

30

 

de vos amar, ma belha douss’amia?

 

 

Quar ja no·m cal doptar, si hie·us avia,

 

 

que mesclessetz falsia ni enjans;

 

 

per qu’ieu am mais, quar sol albirar n’aus,

 

 

que vos puscatz a mos ops eschazer

35

 

qu’autra baizar, embrassar ni tener,

 

 

 

 

 

Doncs, s’ieu ja·m vey dins vostres bratz enclaus,

 

 

si qu’ambeduy nos semblem d’un voler,

 

 

meravil me on poiria·l joy caber.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (VIII). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.: C 208v, R 37-310v.

Edizioni critiche: François Juste-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, III, p. 234; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours Berlin 1846-1853, III, p. 196; Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, pp. 520-540, a p. 530; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 71; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, 42,  p. 147.

Altre edizioni: Martín de Riquer, Los trovadores, 3 voll., Barcelona 1975, I, p. 306.

Metrica: a10 b10’ b10’ a10 c10 d10 d10 (Frank 621: 1). Cinque coblas unissonans di sette versi e una tornada di tre.

Melodia : R 37d [ETM, 28*], oda continua cum iteratione.

Nota: L’attacco della canzone ricorda i famosi versi di Arnaut Daniel recitati nel canto XXVI del Purgatorio, Tan m’abelis vostre cortes deman, v. 140. La canzone è scritta con una grande naturalezza che permette al trovatore di dissimulare i frequenti luoghi topici cortesi.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol