Rialto

47.12

 

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Totz temoros e doptans,

 

 

quais qui·s laiss’ a non chaler,

 

 

sol puesc’ entre·ls bos caber,

4

 

vuelh que si’ auzitz mos chans;

 

 

pero no·m n’entremetria

 

 

si mon voler en seguia:

 

 

mas francamen m’en somo

8

 

tals cuy non aus dir de no.

 

 

 

 

 

Dompna, cuy suy fis amans,

 

 

vos me faitz viur’ e valer;

 

 

e quan pensan m’alezer

12

 

els guais amoros semblans

 

 

que m’an mes de joy en via,

 

 

dic vos que no·n camjaria

 

 

a la belha sospeisso

16

 

per nulh autr’oc vostre no.

 

 

 

 

 

Tant etz belha e benestans

 

 

era mi vengr’ a plazer

 

 

qu’en pogues un oc aver;

20

 

qu’ades, si tot m’es afans,

 

 

n’am mais la belha fadia

 

 

qu’el don d’autra no faria:

 

 

de vos aurai aquelh do

24

 

que plus vuelh que d’autra no?

 

 

 

 

 

Francha res, conhda e prezans,

 

 

ve·us mi al vostre plazer;

 

 

e si·us plai mi retener,

28

 

suy vostres senes enjans,

 

 

e vostres, si no·us plazia;

 

 

et en vostra senhoria

 

 

remanh e serai e so,

32

 

ab que·m retenguatz e no.

 

 

 

 

 

Pueys qu’anc no·us vi ni davans,

 

 

no pogui dels huelhs vezer

 

 

re que·m pogues tan plazer,

36

 

sia mos pros o mos dans;

 

 

pus qu’ieu vos vi, belh’amia,

 

 

e quar m’en lays per feunia

 

 

o per un pauc d’uchaizo,

40

 

guerrey mi eys e vos no.

 

 

 

 

 

Dompna, no sai si·us plairia

 

 

qu’ie·us vis, o si·us pezaria:

 

 

en tan gran doptansa so

44

 

no say s’ie·us vis o si no.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (IX). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.: C 207r, E 94v, R 37-310r.

Edizioni critiche: François Juste-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, 6 voll., Paris 1816-1821, III, p. 234; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours, Berlin 1846-1853, III, p. 196; Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, pp. 520-540, a p. 530; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 80; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 157.

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7’ c7’ d7 d7 (Frank 577: 272). Cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro.

Melodia : R 37b [ETM 29*], oda continua cum iteratione.

Nota: Con la metafora del servizio d’amore, il poeta si presenta come vassallo della dama, rivestendo i suoi rapporti nei termini e nelle forme giuridiche proprie del legame feudale. È verosimile che più fattori convergano nel processo di metamorfizzazione dell’amore cortese come condizione di vassallaggio ed occorre senz’altro andare al di là della semplice corrispondenza terminologica che potrebbe nascere da una banale convenzione di linguaggio dovuta all’ambientazione della lirica cortese e cercare di segnalare le analogie di strutturazione sociopsicologica e di significato. Il rapporto di dipendenza personale che lega il trovatore al vassallo si confonde in modo del tutto naturale, a nostro parere, nel rapporto con la Donna, che diviene il corrispondente estetico e morale del Signore.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol