|
|
Berenguier de Palazol
|
|
|
Aital dona cum ieu sai, |
|
|
rich’e de bellas faissos, |
|
|
ab cors covinent e guay, |
4 |
|
ab digz plazentiers e bos, |
|
|
si volgues precs ni demanda[s] sufrir, |
|
|
degr’om honrar, car tener e servir, |
|
|
que no·y falh re qu’en bona dompna sia, |
8 |
|
mas quar Amors hi pert sa senhoria. |
|
|
|
|
|
Sobre las melhors val mai |
|
|
et es la genser qu’anc fos; |
|
|
mas tan a ric pretz veray |
12 |
|
e tant es sos cors joyos, |
|
|
e tan gen sap so que·s vol far e dir, |
|
|
e tan se fai als plus honratz grazir |
|
|
que·n pren orguelh, qu’es contra drudaria: |
16 |
|
ve·us tot lo mal que ieu dir en sabria. |
|
|
|
|
|
Amar e temer se fay |
|
|
sovent a manht enveyos |
|
|
en cui pauc de ben estai, |
20 |
|
mas ab un semblan ginhos |
|
|
et ab belhs digz o sap tan gen cubrir |
|
|
per qu’om de lieys no·s pot claman partir; |
|
|
q’us no s’en part, si son vol en seguia, |
24 |
|
que no y volgues tornar en eys lo dia. |
|
|
|
|
|
Anc no·s volc metr’en assai |
|
|
de nulh fait aventuros |
|
|
per que pogues en folh plai |
28 |
|
venir sos pretz cabalos; |
|
|
totz sos faitz sap acabar e complir |
|
|
ab segur sen ses reguart de falhir |
|
|
e ses mal gienh, ses blasm’e sens folia, |
32 |
|
ses enueg dir e senes vilania. |
|
|
|
|
|
Quar denha sufrir ni·l plai |
|
|
qu’ieu la laus en mas chansos, |
|
|
del sobregran gaug qu’eu ai |
36 |
|
m’es complitz lo guazardos, |
|
|
sol que saubes tan be esdevenir |
|
|
cum agra cor e talan e dezir, |
|
|
e gran razo, pus me·n empar, n’auria: |
40 |
|
mas no sai dir lo be que y tanheria. |
|
|
|
|
|
Dompna, no puesc de vos lauzar mentir |
|
|
que tot lo be hi es que·n puesc’hom dir, |
|
|
e mais n’i a que hieu dir no sabria: |
44 |
|
el remanens cab s’en vos tota via. |
Testo: Spampinato 1978 (II). – Rialto 20.xii.2006.
Mss.:
C 208r, E 96v, R 37-313v.
Edizioni critiche:
Alfred Jeanroy, Pierre Aubry, «Huit chansons de Bérenger de Palazol»,
Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, 1908, pp. 520-540, a p. 536; Terence
H. Newcombe, «The troubadour Berenguier de Palazol: a critical edition of his
poems», Nottingham medieval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 59;
Margherita Beretta Spampinato,
Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 85.
Altre edizioni:
François Just-Marie Raynouard,
Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 voll., Paris
1836-1844, I, p. 359;
Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache,
4 voll., Berlin 1846-1863,
III, p. 199.
Metrica:
a7 b7 a7 b7 c10 c10 d10’
d10’ (Frank 382:92). Cinque coblas unissonans di otto versi e una
tornada di quattro.
Melodia: R
37c [ETM, 23*], pedes cum cauda.
Nota:
Canzone. Le qualità della dama sottolineate sono essenzialmente sociali e
mondane. Esse si situano su due piani paralleli, ma divergenti di uno stesso
codice di comportamento, valevole nell’insieme della società feudale e nel
quadro più ristretto della fin’amor. Emerge l’ideale di una dama
cortese, il cui perfetto equilibrio dello spirito si rivela
in un agire composto e misurato.
[MS, ap]
BdT
Berenguier
de Palazol
|