Rialto

47.3

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Aital dona cum ieu sai,

 

 

rich’e de bellas faissos,

 

 

ab cors covinent e guay,

4

 

ab digz plazentiers e bos,

 

 

si volgues precs ni demanda[s] sufrir,

 

 

degr’om honrar, car tener e servir,

 

 

que no·y falh re qu’en bona dompna sia,

8

 

mas quar Amors hi pert sa senhoria.

 

 

 

 

 

Sobre las melhors val mai

 

 

et es la genser qu’anc fos;

 

 

mas tan a ric pretz veray

12

 

e tant es sos cors joyos,

 

 

e tan gen sap so que·s vol far e dir,

 

 

e tan se fai als plus honratz grazir

 

 

que·n pren orguelh, qu’es contra drudaria:

16

 

ve·us tot lo mal que ieu dir en sabria.

 

 

 

 

 

Amar e temer se fay

 

 

sovent a manht enveyos

 

 

en cui pauc de ben estai,

20

 

mas ab un semblan ginhos

 

 

et ab belhs digz o sap tan gen cubrir

 

 

per qu’om de lieys no·s pot claman partir;

 

 

q’us no s’en part, si son vol en seguia,

24

 

que no y volgues tornar en eys lo dia.

 

 

 

 

 

Anc no·s volc metr’en assai

 

 

de nulh fait aventuros

 

 

per que pogues en folh plai

28

 

venir sos pretz cabalos;

 

 

totz sos faitz sap acabar e complir

 

 

ab segur sen ses reguart de falhir

 

 

e ses mal gienh, ses blasm’e sens folia,

32

 

ses enueg dir e senes vilania.

 

 

 

 

 

Quar denha sufrir ni·l plai

 

 

qu’ieu la laus en mas chansos,

 

 

del sobregran gaug qu’eu ai

36

 

m’es complitz lo guazardos,

 

 

sol que saubes tan be esdevenir

 

 

cum agra cor e talan e dezir,

 

 

e gran razo, pus me·n empar, n’auria:

40

 

mas no sai dir lo be que y tanheria.

 

 

 

 

 

Dompna, no puesc de vos lauzar mentir

 

 

que tot lo be hi es que·n puesc’hom dir,

 

 

e mais n’i a que hieu dir no sabria:

44

 

el remanens cab s’en vos tota via.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (II). – Rialto 20.xii.2006.


Mss.: C 208r, E 96v, R 37-313v.

Edizioni critiche: Alfred Jeanroy, Pierre Aubry, «Huit chansons de Bérenger de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, 1908, pp. 520-540, a p. 536; Terence H. Newcombe, «The troubadour Berenguier de Palazol: a critical edition of his poems», Nottingham medieval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 59; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 85.

Altre edizioni: François Just-Marie Raynouard, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, 6 voll., Paris 1836-1844, I, p. 359; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, 4 voll., Berlin 1846-1863, III, p. 199.

Metrica: a7 b7 a7 b7 c10 c10 d10’ d10’ (Frank 382:92). Cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di quattro.

Melodia: R 37c [ETM, 23*], pedes cum cauda.

Nota: Canzone. Le qualità della dama sottolineate sono essenzialmente sociali e mondane. Esse si situano su due piani paralleli, ma divergenti di uno stesso codice di comportamento, valevole nell’insieme della società feudale e nel quadro più ristretto della fin’amor. Emerge l’ideale di una dama cortese, il cui perfetto equilibrio dello spirito si rivela in un agire composto e misurato.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol