|
|
Berenguier de Palazol
|
|
|
Bona dona, cuy ricx pretz fai valer |
|
|
sobre las plus valens, al mieu vejaire, |
|
|
n’avetz razo per que·m deiatz estraire |
4 |
|
lo belh solatz ni l’amoros parer, |
|
|
si non quar vos auziey anc far saber |
|
|
qu’ie·us amava mil aitans mais que me; |
|
|
en aquest tort me trobaretz jasse, |
8 |
|
quar non est tortz que ja·us pogues desfaire. |
|
|
|
|
|
Si·l belh semblant que·m soliatz aver |
|
|
de clar que fo, dona, tornatz en vaire, |
|
|
quar conoissetz qu’ieu no m’en puesc estraire, |
12 |
|
mielhs me fora ja no·us pogues vezer, |
|
|
quar ges pauzar no·us puesc a non chaler: |
|
|
tals es l’envey’e·l desir que m’en ve |
|
|
manhtas sazos que de vos me sove |
16 |
|
e vir mos huelhs envas vostre repaire. |
|
|
|
|
|
E si de vos dizetz que·m dezesper, |
|
|
dona, no sai de qui·m sia esperaire, |
|
|
si m’avetz fait d’autras amar estraire |
20 |
|
q’una non vey ab cui dezir jazer. |
|
|
Sens totz covens vuelh ab vos remaner, |
|
|
e sia en vos que·m fassatz mal o be; |
|
|
pero guaratz qual mielhs vos en cove, |
24 |
|
que no·us deman oltra grat pauc ni guaire. |
|
|
|
|
|
De bon talan, ab cor leyal e ver |
|
|
m’autrey a vos per vostres comans faire, |
|
|
sol no·m mandetz de vos amar estraire, |
28 |
|
quar ja, dona, no·n auria lezer; |
|
|
e no m’en cal per messongier tener, |
|
|
c’aissi m’i soi enpres per bona fe: |
|
|
ja dezamar no·us poiria per re, |
32 |
|
ni fi non vuelh, s’aman la·n puesc traire. |
|
|
|
|
|
Trop mi podetz lonjamen mal voler |
|
|
si·m dezamatz, quar hieu vos amayre, |
|
|
e, volgues m’en mon essien estraire, |
36 |
|
ja de mon cor no n’auria poder; |
|
|
e doncs, dona, pus no m’en puesc mover |
|
|
ni m’abelhis autre joys ni·m soste, |
|
|
s’ab vos no truep chauzimen e merce, |
40 |
|
vostre belh cors n’er vas Amor peccaire. |
|
|
|
|
|
Amors n’a tort quar enveyos mi te |
|
|
del vostre cors graile, gras, blanc e le, |
|
|
s’enquer no·m faitz mielhs que no·m soletz faire. |
Testo: Spampinato 1978 (III). – Rialto 12.xii.2006
Mss.: C 207v, E 95r, R 36-306v, V 106.
Edizioni critiche:
François Juste-Marie Raynouard, Choix
des poésies originales des troubadour, 6 voll., Paris 1816-1821, III, p. 239; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke
der Troubadours, Berlin 1846-1853, III, p. 195; Alfred Jeanroy–Pierre
Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut
d’Estudis Catalans, 2, pp. 520-540, a p. 522; Terence H. Newcombe, «The trouvadour
Berenguer de Palazol», Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971,
pp. 54-95, a p. 75; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978,
p. 95.
Metrica: a10 b10’ b10’ a10 a10 c10 c10 b10’ (Frank 499:2). Cinque
coblas unissonans di otto versi e una tornada di tre.
Schema unico.
Melodia:
R 36d [ETM, 24*], ABBCx.
Nota:
Canzone.
Il trovatore intende dire che l’unica colpa per cui la dama potrebbe
castigarlo, privandolo così della sua compagnia e delle sue amorose sembianze,
consiste nell’aver osato far sapere che l’amava mille volte più di se stesso.
Una colpa in cui egli certamente ricadrà.
[MS,
ap]
BdT
Berenguier de Palazol
|