Rialto

47.4

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Bona dona, cuy ricx pretz fai valer

 

 

sobre las plus valens, al mieu vejaire,

 

 

n’avetz razo per que·m deiatz estraire

4

 

lo belh solatz ni l’amoros parer,

 

 

si non quar vos auziey anc far saber

 

 

qu’ie·us amava mil aitans mais que me;

 

 

en aquest tort me trobaretz jasse,

8

 

quar non est tortz que ja·us pogues desfaire.

 

 

 

 

 

Si·l belh semblant que·m soliatz aver

 

 

de clar que fo, dona, tornatz en vaire,

 

 

quar conoissetz qu’ieu no m’en puesc estraire,

12

 

mielhs me fora ja no·us pogues vezer,

 

 

quar ges pauzar no·us puesc a non chaler:

 

 

tals es l’envey’e·l desir que m’en ve

 

 

manhtas sazos que de vos me sove

16

 

e vir mos huelhs envas vostre repaire.

 

 

 

 

 

E si de vos dizetz que·m dezesper,

 

 

dona, no sai de qui·m sia esperaire,

 

 

si m’avetz fait d’autras amar estraire

20

 

q’una non vey ab cui dezir jazer.

 

 

Sens totz covens vuelh ab vos remaner,

 

 

e sia en vos que·m fassatz mal o be;

 

 

pero guaratz qual mielhs vos en cove,

24

 

que no·us deman oltra grat pauc ni guaire.

 

 

 

 

 

De bon talan, ab cor leyal e ver

 

 

m’autrey a vos per vostres comans faire,

 

 

sol no·m mandetz de vos amar estraire,

28

 

quar ja, dona, no·n auria lezer;

 

 

e no m’en cal per messongier tener,

 

 

c’aissi m’i soi enpres per bona fe:

 

 

ja dezamar no·us poiria per re,

32

 

ni fi non vuelh, s’aman la·n puesc traire.

 

 

 

 

 

Trop mi podetz lonjamen mal voler

 

 

si·m dezamatz, quar hieu vos amayre,

 

 

e, volgues m’en mon essien estraire,

36

 

ja de mon cor no n’auria poder;

 

 

e doncs, dona, pus no m’en puesc mover

 

 

ni m’abelhis autre joys ni·m soste,

 

 

s’ab vos no truep chauzimen e merce,

40

 

vostre belh cors n’er vas Amor peccaire.

 

 

 

 

 

Amors n’a tort quar enveyos mi te

 

 

del vostre cors graile, gras, blanc e le,

 

 

s’enquer no·m faitz mielhs que no·m soletz faire.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (III). – Rialto 12.xii.2006


Mss.: C 207v, E 95r, R 36-306v, V 106.

Edizioni critiche: François Juste-Marie Raynouard, Choix des poésies originales des troubadour, 6 voll., Paris 1816-1821, III,  p. 239; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours, Berlin 1846-1853, III, p. 195; Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 2, pp. 520-540, a p. 522; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 75; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 95.

Metrica: a10 b10’ b10’ a10 a10 c10 c10 b10’ (Frank 499:2).  Cinque coblas unissonans di otto versi e una tornada di tre. Schema unico.

Melodia: R 36d [ETM, 24*], ABBCx.

Nota: Canzone. Il trovatore intende dire che l’unica colpa per cui la dama potrebbe castigarlo, privandolo così della sua compagnia e delle sue amorose sembianze, consiste nell’aver osato far sapere che l’amava mille volte più di se stesso. Una colpa in cui egli certamente ricadrà.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol