Rialto

47.6

 

 

 

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

 

 

Dona, la genser qu’om veya,

 

 

sai, de belh aculhimen,

 

 

agradiv’a tota gen,

4

 

mas trop ten en gran enveya

 

 

selhs que deziron jauzir,

 

 

q’us no·i pot acosseguir

 

 

d’un an so que’n cuyd’aver

8

 

quoras que la torn vezer.

 

 

 

 

 

Ren no promet ni autreya

 

 

ni estrai ni falh ni men,

 

 

mas de no sap dir tan gen

12

 

q’ades cuydaretz que deya

 

 

totz vostres precx obezir;

 

 

pero, quan ven al partir,

 

 

vol sens colpa remaner

16

 

ab grat qu’en sap retener.

 

 

 

 

 

Tan gen despen e despleya

 

 

sa gran valor e so sen

 

 

q’una·l sieus laus non aten,

20

 

e ja nulhs hom no·m mescreya

 

 

de lauzor que·m n’auga dir,

 

 

qu’aitant hi pot hom iauzir

 

 

de bon pretz fin e de ver

24

 

cum en dona pot caber.

 

 

 

 

 

Sobre totas senhoreya

 

 

de pretz, mas tan car despen

 

 

s’amor, meravilha·m pren,

28

 

qui per sol sen la corteya,

 

 

cum o pot guaire sufrir;

 

 

o·s fai ab art abelhir

 

 

o ylh a qualque saber

32

 

don nulhs hom no·s pot valer.

 

 

 

 

 

Be vuelh que·m tenh’, on qu’ieu seya,

 

 

per son leyal bevolen;

 

 

si tot joy non hi aten,

36

 

mos cors l’aclina e·l sopleya

 

 

e·m platz tots sos bes auzir

 

 

et ajut ad enantir

 

 

sos laudes, jorn e ser

40

 

en totz locs, a mon poder.

 

 

 

 

 

Car ela denhet grazir,

 

 

so don ye·l dey grat saber,

 

 

lo grazisc a mon poder

 

 

 

44

 

Dieus me don l’ora vezer

 

 

qu’ie·lh puesca far son plazer.

 

 

 

Testo: Spampinato 1978 (V). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.:A 170r, C 208r, D 81-288r, H 55r, R 37-321v.

Edizioni critiche: Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 1908, 2, pp. 520-540, a p. 534; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol» Nottiingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 63; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena, 1978, p. 117.

Altre edizioni: Martín de Riquer, Los Trovadores, 3 voll., Barcelona 1975, vol. I, p. 304.

Metrica: a7’ b7 b7 a7’ c7 c7 d7 d7 (Frank 577:281). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di tre e due versi.

Melodia: R 37 [ETM, 26*], ABACx.

Nota: Leggera canzone cortese nella quale il trovatore espone la sua totale sottomissione alla dama senza però ricorrere a nessun tratto aneddotico.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol