|
|
Berenguier de Palazol
|
|
|
Dona, la genser qu’om veya, |
|
|
sai, de belh aculhimen, |
|
|
agradiv’a tota gen, |
4 |
|
mas trop ten en gran enveya |
|
|
selhs que deziron jauzir, |
|
|
q’us no·i pot acosseguir |
|
|
d’un an so que’n cuyd’aver |
8 |
|
quoras que la torn vezer. |
|
|
|
|
|
Ren no promet ni autreya |
|
|
ni
estrai ni falh ni men, |
|
|
mas de no sap dir tan gen |
12 |
|
q’ades cuydaretz que deya |
|
|
totz vostres precx obezir; |
|
|
pero, quan ven al partir, |
|
|
vol sens colpa remaner |
16 |
|
ab
grat qu’en sap retener. |
|
|
|
|
|
Tan gen despen e despleya |
|
|
sa
gran valor e so sen |
|
|
q’una·l sieus laus non aten, |
20 |
|
e
ja nulhs hom no·m mescreya |
|
|
de
lauzor que·m n’auga dir, |
|
|
qu’aitant hi pot hom iauzir |
|
|
de
bon pretz fin e de ver |
24 |
|
cum en dona pot caber. |
|
|
|
|
|
Sobre totas senhoreya |
|
|
de
pretz, mas tan car despen |
|
|
s’amor, meravilha·m pren, |
28 |
|
qui per sol sen la corteya, |
|
|
cum o pot guaire sufrir; |
|
|
o·s fai ab art abelhir |
|
|
o
ylh a qualque saber |
32 |
|
don nulhs hom no·s pot valer. |
|
|
|
|
|
Be
vuelh que·m tenh’, on qu’ieu seya, |
|
|
per son leyal bevolen; |
|
|
si
tot joy non hi aten, |
36 |
|
mos cors l’aclina e·l sopleya |
|
|
e·m platz tots sos bes auzir |
|
|
et
ajut ad enantir |
|
|
sos laudes, jorn e ser |
40 |
|
en
totz locs, a mon poder. |
|
|
|
|
|
Car ela denhet grazir, |
|
|
so
don ye·l dey grat saber, |
|
|
lo
grazisc a mon poder |
|
|
|
44 |
|
Dieus me don l’ora vezer |
|
|
qu’ie·lh puesca far son plazer. |
Testo: Spampinato 1978 (V). – Rialto 12.xii.2006.
Mss.:A 170r, C 208r, D 81-288r, H 55r, R 37-321v.
Edizioni critiche: Alfred Jeanroy–Pierre Aubry, «Huit chansons de
Berenguer de Palazol», Anuari del Institut d’Estudis Catalans, 1908, 2,
pp. 520-540, a p. 534; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol»,
Nottiingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 63; Margherita Beretta Spampinato,
Berenguer de Palol, Modena, 1978, p. 117.
Altre edizioni: Martín de Riquer, Los Trovadores, 3 voll., Barcelona 1975,
vol. I, p.
304.
Metrica: a7’ b7 b7 a7’ c7 c7 d7 d7 (Frank 577:281). Cinque coblas
unissonans di otto versi e due tornadas di tre e due versi.
Melodia: R 37 [ETM, 26*],
ABACx.
Nota: Leggera canzone cortese nella quale il
trovatore espone la sua totale sottomissione alla dama senza però ricorrere a
nessun tratto aneddotico.
[MS, ap]
BdT
Berenguier de Palazol
|