Rialto

47.8

 

   

Berenguier de Palazol

 

 

 

 

    Mais ai de talan que no suelh,
    quo fezes auzir en chantan
    d’Amor cum ten en son coman,
    ni quo fai de mi so que·l plai;
5   qu’er me fai chantar aitan gen,
   

ab lo brau temps et ab la gran freydor,

    cum si era lay el belh temps de pascor.
     
    On plus vau plus am e mais vuelh
    de bon cor e de fin talan
10   la belha que·m compret baizan,
    qu’eras l’am tan que non puesc may;
    e no sai cossi m’esdeve,
    que, quan li play que·m fa be ni honor
    ades l’am mais, no sai don s’eis l’amor.
     
15   E quan mi fai semblan d’erguelh,
    ges l’amor no·s baissa per tan:
    enans dic, e no·m tengua dan,
    que non la puesc per ren ni sai
    dezamar per neguna re;
20   ni vuelh esser en loc d’emperador,
    qu’ieu per autra vires mon cor alhor.
 
    Ja non serion las miey huelh
    d’esguardar li siey belh semblan,
    neys si durava·l jorn un an.
25   Tan m’es belh tot quan ditz ni fai
    que de nul maltrach no·m sove;
    que·l sieu belh huelh e la fresca color
    m’alumna·l cor en joy et en baudor.
     
    Li maltrach don ieu pus mi duelh
30   son quar ades no·l suy denan,
    e si la vey pro en pessan
    que·l cor e·ls huelhs tenh ades lai:
    mas li dezir son sai ab me,
    que m’agran mort lonc temps a de dolor,
35   s’aquest dous pens no fos que m’en secor.
     
    Li lauzengier son d’un escuelh
    ab aquels que van devinan
    l’autruy joy et es enuetz gran
    quar ja·ls pros s’en meton en play
40   et on mais val meyns hi cove,
    quar aver deu de si meteus paor
    selh que d’autruy ditz enuetz ni folhor.

 

 

 

Testo: Spampinato (IIa). – Rialto 12.xii.2006.


Mss.:  209r, E 165r, N 94-112v, R 36-340v, V 101r, a 117r.

Edizioni critiche: LR, III, p. 238; Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours, Berlin 1846-1853, III, p. 197; Karl Bartsch, Peire Vidal’s Lieder, Berlin 1857, p. 139; Istvàn Frank, «Pons de la Guardia», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 22, 1949, pp. 229-327, a p. 293; Terence H. Newcombe, «The trouvadour Berenguer de Palazol: a critical edition of his poems», Nottingham Mediaeval Studies, 15, 1971, pp. 54-95, a p. 73; Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, Modena 1978, p. 175.

Metrica: a8 b8 b8 c8 d8 e10 e10 (Frank 759:1). Se coblas unissonans di sette versi. Schema unico.

Note: Canzone di incerta attribuzione. – Il componimento si apre con un’immagine che è un’inversione del noto topos dell’esordio primaverile, come se il poeta godesse di un’altra natura, autonoma, con le proprie stagioni. Nelle strofe successive però il trovatore rientra nel’ortodossia cortese, quando descrive il senso di alienazione e di abbandono che caratterizza il rapporto tra il poeta e l’amante. Rapporto che vive, come giusto che sia, nella minaccia della maldicenza dei lausengiers.

[MS, ap]


BdT    Berenguier de Palazol