Rialto

104.1

 

Bermon Rascas

 

 

 

 

Dieus et amors et merce
e chauzimenz e sufrenza,
ara·us qier, si·us platz, valenza,
q’anc tant destregz, per ma fe,
5 no·us qis mais neguna re.
Mas amors no sap qe s’es
mals plus q’ieu sai qe s’es bes.
Dieus li don mal, s’amors pot mal aver,
et a mi forz’e poder,
10 q’encontra leis posca trobar guirenza,
tant q’il m’oblit del tot o q’ieu la venza.
 
Mas ben tost ac vencut me
qant vi sa bella parvenza
e sa gaia captenenza:
15 aissi m’ac vencut dese
q’ieu non aic poder e me.
A sol aizo par qe volpilla es
amors: car antz non conqes
leis q’es tan fortz qe non la·l cal temer.
20 Mas tant a mes son poder
e mi amors q’ieu non ai mai crezenza
c’autr’amador ni autr’amairitz venza.
 
E pos de mi no·il sove,
ni mos preiars non l’agenza,
25 nul’aus qerre covinenza;
e·il platz q’enaissi·m malme
qe·m vede·l solatz de se.
Ar n’auran gaug lauzenjador plaides
s’ieu non son gais ni cortes;
30 e si tan perc, ben deu mos dantz parer
e mos solatz remaner
s’en leis non hai respiec ni entendenza,
ni autr’amors non a poder qe·m venza.
 
Amors non sai don si·ns ve,
35 car, segon autra naiscenza,
no fenis ni no comenza;
c’us esperitz q’om no ve
es e cel qe plus la cre
es enganatz e trahitz e mespres.
40 Car, se conoiscenz’agues,
ja no·il plagra tan del meu dechaer.
Mas ieu en dirai lo ver:
ren mas los sieus non torn’en dechaenza
qan dels autres non a poder qe venza.

 

 

 

Testo: Guida 1988. – Rialto 24.vi.2002.


Mss.: a1 (455), No (Jehan de Nostredame, Les vies des plus célèbres et anciens poètes provençaux, ed. Camille Chabaneau - Joseph Anglade, Paris, 1913, p. 132; solo i primi tre versi).

Edizioni critiche: Oskar Schultz-Gora, Provenzalische Studien. II. Unica aus a1 (Codex Càmpori). Zwei Lieder von Bermon Rascas, Berlin-Leipzig 1921, p. 109; Saverio Guida, «Il trovatore Bermon “Rascas”», Miscellanea di studi romanzi offerti a Giuliano Gasca Queirazza, a cura di Anna Cornagliotti et al., 2 voll., Alessandria 1988, vol. I, pp. 369-403.

Metrica: a7 b7’ b7’ a7 a7 c10 c7 d10 d7 b10’ b10’ (Frank 505:1). Cinque coblas unissonans di undici versi ciascuna più una tornada di sei versi. L’ultimo rimante di ogni stanza è mot-refranh (venza).

Note: Canzone. Il trovatore è identificabile con Bermondo II di Uzès, attivo tra il 1208 e il 1234. Vedi la Premessa.

[SG]


Premessa

BdT    Bermon Rascas