Rialto    IdT

59.1

 

   

Bernart de Bondeills

 

 

 

 

   

I.

   

Tot aissi·m pren    com fai als assesis,

   

qe fan tot so qe lurs seinhers lur di,

   

qe non pensan failhir ser ni mati,

4  

tant lo crezon e tant ll’es chascus fis;

   

e le seinhers, qar conois certamen

   

qe chascus fai de grat son mandamen,

   

fa·ls comensar tal re, segon q’aug dir,

8  

don prendon mort, ans q’o puescan complir.

   

 

   

II.

   

Tot eissamen    hai ieu estat aclis

   

e fins e francs vas amor, so·us afi,

   

en tot qan puec, qez anc non y failhi,

12  

antz totas ves outra poder m’enmis.

   

E qan conoc qe ses tot trichamen

   

ll’era obligatz per far tot son talen,

   

fes mi tal re comensar don sospir

16  

e don breumens crei qe m’er a morir.

   

 

   

III.

   

Quar veramen    la gensor q’om anc vis,

   

des qe Adams fon criatz tro aici,

   

et aqella qe mais ha de prez fi

20  

e de bons aibs, mi mandet qe servis

   

e qe ames ab ferm cor fermamen;

   

et ieu com fins am l’ades finamen,

   

qar anc ailhors, pos la·m mandet servir,

24  

no·m virei iorn ni·m virarai ni·m vir.

   

 

   

IV.

   

Car ses conten    faz e farai e fis

   

per vos, amors, so q’anc non fis per mi

   

ni o farai, aissi Jhesus me gi,

28  

per tot qant anc poc aver Costantis!

   

Doncs, pos per vos fas tan gran ardimen,

   

ben er granz tortz si tant aul chauzimen

   

aves de mi qe ia·m laisses aucir,

32  

pos per vos muer, e per vos puesc garir.

   

 

   

V.

   

Garir? Breumen,    si·m don Dieus so q’ie·ll qis

   

e·l qier encars, e doncs auiatz cossi:

   

qe·ll gran maltrach, qe nuech e iorn m’auci,

36  

e·l greu turmen, qe volgestz q’ieu suffris,

   

mostres ades, ses tot allongamen,

   

a la gensor qe·m fai viure muren,

   

qar, pos sabra com mueir, crei qe sufrir

40  

volra q’ieu l’am, qe ren als non decir.

   

 

   

VI.

   

Chansos, si·t plai, a Point t’en vai coren

   

al pro marqes del Carret, q’a prez gen

   

fai tot qant tainh, per q’ieu vueilh enantir

44  

sai entre·ls pros son prez e far auçir.

   

 

   

VII.

   

E fora lai ab lui, so·l poiras dir,

   

mas pres mi ten la res q’ieu plus dezir.

 

 

3 failhir failhir    17 genser    38 i fai con i espunta nel ms.

 

Nota al testo

Il componimento è tràdito esclusivamente dal ms. M, a cui ci si attiene fedelmente. Si segnala al v. 3 un errore di dittografia e al v. 17 una corruttela morfologica.

 

 

 

Testo:  Francesca Sanguineti, Rialto 9.vi.2017.


Ms.: M 151r (En .B. de bondeilhs).

Edizione critica: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 22.

Altra edizione: Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche relative all’Italia, 2 voll., Roma 1931, vol. II, p. 269 (estratti dal testo Appel).

Metrica: (c)a4+6 b10 b10 a10 c10 c10 d10 d10 (Frank 809:1). Cinque coblas unissonans di otto decenari ciascuna, più due tornadas, una di quattro e l’altra di due versi. Rime: -is, -i, -en, -ir; rima al mezzo al primo verso di ogni cobla.

Nota: Canzone amorosa di datazione dibattuta e incerta, indirizzata a Point, al pro marqes del Carret, forse identificabile con Ottone del Carretto (si vedano le Circostanze storiche).

[FS]


BdT    Bernart de Bondeills    IdT

Traduzione e note    Circostanze storiche