63.1 |
Bernart Marti
|
||
Amar dei, | ||
que ben es mezura, | ||
lanquan vei | ||
lo tems en verdura | ||
5 | e l’aura es dousana | |
e refrinh lo chans pels plais | ||
que l’auzels demena, | ||
e·ill nueitz aserena | ||
e floris la mora. | ||
10 | Dunc dompnei | |
color en peintura, | ||
mas be vei | ||
en plan ma rancura, | ||
cui sa dona enguana | ||
15 | tan no·s pagua ni s’irais | |
que ja l’en sovena, | ||
d’elh amor terrena, | ||
soven chant’e plora. | ||
Ges no·l vei | ||
20 | que sa forfaitura | |
no·ill plaidei | ||
tot per nueit escura | ||
ab leis ses luguana | ||
mas, la·m vailla Dieus, la bais, | ||
25 | gardan de mal plena | |
que·l plait destremena | ||
e d’als non labora. | ||
L’aer correi | ||
quesc om folatura; | ||
30 | leis non grei, | |
si·ls veils quers pejura | ||
. . . . . . . . . . . | ||
lassa, que·s fara jamais? | ||
Tan greu cuj revena, | ||
35 | tant ha blava vena, | |
cuns veillums langora | ||
Leis mercei | ||
d’eisa sa tortura, | ||
senhorei | ||
40 | si vas mi·s meillura, | |
on es tant trefana | ||
pero ges ieu no·m n’esmai | ||
del ben que·m n’avena, | ||
gen baizan m’estrena, | ||
45 | de que m’asenhora. | |
Lonc eslei | ||
fis d’amor segura | ||
cui m’autrei, | ||
tant es fin’e pura, | ||
50 | grail’e grass’e plana | |
que dedins lo cor me trais | ||
gran ir’e greu pena | ||
ab joi que·i amena | ||
que jamais no·i fora. | ||
55 | Non a rei | |
el mon, tan com dura, | ||
meils estei, | ||
ric’e de mezura | ||
e d’onor certana, | ||
60 | ab sol una vetz que·m bais | |
e no, ses contena, | ||
mai s’amor retena. | ||
No sei quant ho cora. |
Testo: Beggiato 1984 (I). – Rialto 5.vi.2003.
Ms.: E 110 (rubrica: Bernart Martin).
Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 1 (I); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F. B., Modena 1984, p. 53.
Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Toubadours, in provenzalischer Sprache, Berlin 1853-73, p. 331.
Metrica: a3 b5’a3 b5’ c5’ d7 e5’ e5’ f5’ (Frank 435:1). Sette coblas unissonans.
Nota: Notevoli i punti di contatto con la canzone Al pareissen de las flors di Peire Rogier (BdT 356,1) dal punto di vista tematico e strutturale; undici rimanti (otto in -ura e tre in -ais) sono comuni ai due componimenti.
[FB]