Rialto

63.2

 

Bernart Marti

 

 

 

 

A, senhor, qui so cuges
del segle qu’aissi baiysses!
Lo dreytz torna daus l’envers
si l’an pres no·s pot levar,
5 ben o feira qui·l tornes
el luec on que sol estar.
 
Sist lengua forquat engres
lo trastornon tot ades
e so·s partit del cofes
10 per amor del tort jutjar;
aquist n’an l’alberc e·l ses
on fan lur mul establar.
 
Selh qui plus gent sap mentir
es ben segurs de garnir
15 d’escarlat ab vert vestir
et esperos ab sotlar,
mai lor vey deniers offrir
que a negun de l’autar.
 
Mas fezautat fan carzir
20 quar no volon lo ver dir
tant si fizon en l’auzir,
de caitius desheretar
no·s pot a longas jauzir
de tort qui no·l vol layssar.
 
25 Lengua forquat traversan,
si·l metetz deniers denan
far vos an de gossa can
e d’eyssa guiza levar
lo dia tro l’endeman,
30 tan son savi del mesclar.
 
Si·l cujatz el ponh tener
e l’avez dat vostr’aver
elh o fara assaber
a l’autre que·l volra dar
35 per so que sapcha tener
lo tort contra·l dreg bayssar.
 
Lengua forquat de mal lim,
ves totas partz avetz crim,
gent payssetz vostre noyrim
40 quar sabetz l’engan mesclar
e conoyssetz ters e prim
al penre et al donar.
 
Lengua forcatz, becx agutz,
quan totz lo plaitz es vencutz
45 †e lor digz que di aunitz†
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
ve·us los ab peira batutz
et an pro que consirar.
 
Lengua forcat massador,
50 aquist fals escoutador
que fan per autrui honor
las companhas ajustar,
quals qu’en perda sa valor,
lo caitius an pa sercar.
 
55 Lengua forcat son pejor
cel qu’a trait son Senhor,
que ri d’aquo c’autre plor
e fan la lei cambiar,
semblan faun de bufador
60 que pot lo bres eforzar.

 

 

 

Testo: Beggiato 1984 (II). – Rialto 5.vi.2003.


Mss.: C 325v (rubrica: B’. Marti), E 112.

Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 4 (II); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F. B., Modena 1984, p. 65.

Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Toubadours, in provenzalischer Sprache, Berlin 1853-73, pp. 754-755.

Metrica: a7 a7 a7 b7 a7 b7 (Frank 55:3): Dieci coblas: I-II, III-IV e IX-X doblas; V, VI, VII, VIII singulars.

Nota: Le ultime tre strofe sono tramandate solo da E.

[FB]


BdT    Bernart Marti