63.2 |
Bernart Marti
|
||
A, senhor, qui so cuges | ||
del segle qu’aissi baiysses! | ||
Lo dreytz torna daus l’envers | ||
si l’an pres no·s pot levar, | ||
5 | ben o feira qui·l tornes | |
el luec on que sol estar. | ||
Sist lengua forquat engres | ||
lo trastornon tot ades | ||
e so·s partit del cofes | ||
10 | per amor del tort jutjar; | |
aquist n’an l’alberc e·l ses | ||
on fan lur mul establar. | ||
Selh qui plus gent sap mentir | ||
es ben segurs de garnir | ||
15 | d’escarlat ab vert vestir | |
et esperos ab sotlar, | ||
mai lor vey deniers offrir | ||
que a negun de l’autar. | ||
Mas fezautat fan carzir | ||
20 | quar no volon lo ver dir | |
tant si fizon en l’auzir, | ||
de caitius desheretar | ||
no·s pot a longas jauzir | ||
de tort qui no·l vol layssar. | ||
25 | Lengua forquat traversan, | |
si·l metetz deniers denan | ||
far vos an de gossa can | ||
e d’eyssa guiza levar | ||
lo dia tro l’endeman, | ||
30 | tan son savi del mesclar. | |
Si·l cujatz el ponh tener | ||
e l’avez dat vostr’aver | ||
elh o fara assaber | ||
a l’autre que·l volra dar | ||
35 | per so que sapcha tener | |
lo tort contra·l dreg bayssar. | ||
Lengua forquat de mal lim, | ||
ves totas partz avetz crim, | ||
gent payssetz vostre noyrim | ||
40 | quar sabetz l’engan mesclar | |
e conoyssetz ters e prim | ||
al penre et al donar. | ||
Lengua forcatz, becx agutz, | ||
quan totz lo plaitz es vencutz | ||
45 | †e lor digz que di aunitz† | |
. . . . . . . . . . . . . | ||
ve·us los ab peira batutz | ||
et an pro que consirar. | ||
Lengua forcat massador, | ||
50 | aquist fals escoutador | |
que fan per autrui honor | ||
las companhas ajustar, | ||
quals qu’en perda sa valor, | ||
lo caitius an pa sercar. | ||
55 | Lengua forcat son pejor | |
cel qu’a trait son Senhor, | ||
que ri d’aquo c’autre plor | ||
e fan la lei cambiar, | ||
semblan faun de bufador | ||
60 | que pot lo bres eforzar. |
Testo: Beggiato 1984 (II). – Rialto 5.vi.2003.
Mss.: C 325v (rubrica: B’. Marti), E 112.
Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 4 (II); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F. B., Modena 1984, p. 65.
Altra edizione: Carl August Friedrich Mahn, Gedichte der Toubadours, in provenzalischer Sprache, Berlin 1853-73, pp. 754-755.
Metrica: a7 a7 a7 b7 a7 b7 (Frank 55:3): Dieci coblas: I-II, III-IV e IX-X doblas; V, VI, VII, VIII singulars.
Nota: Le ultime tre strofe sono tramandate solo da E.
[FB]