Rialto

63.3

 

Bernart Marti

 

 

 

 

Bel m’es lai latz la fontana
erba vertz e chant de rana:
com s’obrei
pel sablei
5 tota nueit fors a l’aurei,
e·l rossinhols mou son chant
sotz la fueilla el vergant,
sotz la flor m’agrada
dous’amors privada.
 
10 Dona es vas drut trefana
de s’amor pos tres n’apana:
estra lei
n’i son trei,
mas ab son marit l’autrei
15 un amic cortes prezant.
E si plus n’i vai sercant
es desleialada
e puta provada.
 
Mas si·l drutz premers l’enguana
20 – enguans, si floris, non grana –
lai felnei
ses mercei,
mas ben gart no s’ensordei.
Qui s’amigua vai trichant
25 trichatz deu anar muzant;
amigu’a trichada,
pueis: «Bada, fols, bada!».
 
Be·m det Dieus bon’escarida
d’amor si·m fos ben aizida;
30 lai manei
e dompnei
non es hom que meils estei.
Ges non ai mon cor voiant
d’amor quan m’en vauc prezant
35 per Na Dezirada,
mas trop m’es lunhada.
 
Tant m’es grail’e grass’e plana
sotz la camiza ransana,
quan la vei,
40 fe que·us dei,
ges no tenc envej’al rei
ni a comte tan ni quant,
c’asatz fauc meils mon talant
quan l’ai despoillada
45 sotz cortin’obrada.
 
En autr’amistat propdana
m’amor mis, que·m fo dolsana:
ans la·m nei
que·m sordei,
50 mas la meiller no·m vairei.
L’esparviers, ab bel semblant,
va del Pueg ves leis volant:
la longua trencada,
pren lai sa volada.
 
55 En breu m’es com fils de lana
lo fortz fres e la capsana,
qui que·s grei,
so·us autrei,
tota·l rengua e·l correi.
60 C’aisi vauc entrebescant
los motz e·l so afinant:
lengu’entrebescada
es en la baizada.

 

 

 

Testo: Beggiato 1984 (III). – Rialto 5.vi.2003.


Ms.: E 110 (rubrica: bernart martin).

Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 8 (III); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F. B., Modena 1984, p. 79.

Altre edizioni: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1892, p. 24; Francesco Piccolo, Primavera e fiore della lirica provenzale, Firenze 1948, p. 44; Martín de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos, Barcelona 1975, 3 voll., I, p. 248.

Metrica: a7’a7’b3 b3 b7 c7 c7 d5’d5’ (Frank 155:1). Cinque coblas unissonans.

Ed. 1984: 47 m’amar mis.

Nota: Al v. 47 in E si legge mamar mis. Nell’edizione del 1984 si era preferito mantenere la lezione del manoscritto: m’amar mis “posi il mio amare”, intendendo l’infinito sostantivato quale definizione del tipo di amore sensuale rivolto all’oggetto d’amore facile, vicino (amistat propdana) che il poeta si nega per non avvilirsi e non rischiare di perdere il favore della meiller. La correzione m’amor “il mio amore” (già introdotta nell’edizione Hoepffner, ma senza una motivazione) è dovuta all’osservazione che davanti all’infinito sostantivato, maschile, il pronome possessivo mon/mo non si potrebbe elidere.

[FB]


BdT    Bernart Marti