Rialto

63.5

 

Bernart Marti

 

 

 

 

Companho, per companhia
de folor,
soi d’amor en gran error:
laidament romp e deslia
5 e·l jovens qu’en leis se fia
vai marritz
pels amadors apostitz.
 
Ma part ai en la folia,
chantador,
10 quar anc fui proatz d’Amor,
c’al comensar me fon pia
mas era·m torn’en bauzia
tot quan ditz,
per que·m tenc per avelitz.
 
15 Mas ab bel mentir prendia
ses clamor,
no tem mais escarnidor,
qu’ela ditz ver quan mentia
et ieu ment can ver dizia.
20 A envitz
rema lo drutz esbaitz.
 
Pos a trichamen s’aillia
trichador,
trichem tug, dompnejador,
25 que·l trichars abaisaria
mas lo trichament: ceria
feblezitz
lo trics de la trichairitz.
 
Mas a enguan se vezia
30 ses paor
.  .  . .  .  .  .  .  .  .  .
enguanat enguanaria,
enguanatz de felonia
vai garnitz
35 com enguan enguanairitz.
 
Pero per conseill faria
la leujor
Bernart Martin lo Pintor
que ditz e trai guirentia:
40 «Greu er amor ses putia
camjairitz,
tro que·l mons sia fenitz».
 
Uzatges es, c’om en ria
o qu’en plor,
45 anc nuils hom a dezonor
non fes plag en drudaria,
per qu’ieu penrai de la mia,
totz aunitz,
lo be que·m n’es escaritz.
 
50 Eu n’aurai la senhoria
en pascor
quan so·l ram carguat de flor,
tals pot esser l’escaria,
qu’encaras reverdiria
55 la raitz
e·l verguans estes floritz.

 

 

 

Testo: Beggiato 1984 (IV). – Rialto 5.vi.2003.


Ms.: E 111 (rubrica: bernart marti).

Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 11 (IV); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F. B., Modena 1984, p. 91.

Altra edizione: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1892, p. 27. 

Metrica: a7’ b3 b7 a7’ a7’c3 c7 (Frank 495:14). Otto coblas unissonans.

[FB]


BdT    Bernart Marti