Rialto

63.7a

 

Bernart Marti

 

 

 

 

Quant la plueja e·l vens e·l tempiers
e·l freigz e l’iverns es remas
m’es bella la flors els vergiers,
e·l soleils lutz e·il erba nais
5 per la rosada que s’espan,
don s’esbaudejon li auzel
lo matin egal del alborn.
 
Anc mos cors ni mos cossiriers
d’amor non fo vencutz ni las,
10 que d’als non es mos cors entiers
ni autre tresaur non amas
ni autra ricor non deman:
que qi·s haia tor ni castel
eu·m ai mon bel palais el forn.
 
15 Tan voil, domna, q’us jorns primiers
esplei que nostr’amors non cas
per gelos ni per lauzengiers,
cui mals focs las lengas abras.
Tals met bon aize en soan
20 d’amor conqiza de novel,
q’aicel li fin abanz qe·l jorn.
 
Molt estaria volontiers
lonc lo seu cors dolgat e gras
don duraria l’anz entiers;
25 si m’en tornav’en eus lo pas
ni si non manjava de l’an
de nulla vianda morsel
non duraria l’anz un jorn.
 
De tot autr’aver sui leugiers
30 .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . mas
de lei sui acoill parzoniers
perdas tu Dieu qe si lai m’o diras
ges per zo non ai en talan
si tot mon coratge masel
35 dels mals no·m puesc partir un dorn.
 
Bella, si me membre·us .  .  .
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
40 .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
 
Tals se fa coindes e parliers
e·m cuj’aver de s’amor ras,
45 cui morrai tals destorbiers
que el ferra entra del nas
et eu remanrai antrenan
en l’amor, don no·m deschabdel,
e lais lo fol irat e morn.
 
50 Era mi vai, francs messatgiers,
.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
q’ieu no·il serai ja mensongiers
 – qant piegz seria qe Judas –
qe en dormen e en veillan
55 mi desvesti dal som mantel
m’es vis qe mos cors s’i sejorn.

 

 

 

Testo: Beggiato 1984 (VIII). – Rialto 5.vi.2003.


Ms.: a’ 457 (rubrica: bernartz martis).

Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 27 (VIII); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, Modena 1984, p. 137.

Edizione diplomatica: Giulio Bertoni, «Rime provenzali inedite», Studi di Filologia Romanza, 8, 1901, pp. 421-484, a p. 461.

Metrica: a8 b8 a8 b8 c8 d8 e8 (Frank 430:6). Otto coblas unissonans.

Nota: Ordine delle strofe in a’: I, II, III, IV, VIII, V, VI, VII.

[FB]


BdT    Bernart Marti