Rialto

63.8

 

Bernart Marti

 

 

 

 

Quan l’erb’es reverdezida
els pratz de lonc lo vivier
e·l rossinhols brayl’e crida
e son florit li vergier,
5 adoncx par que·l temps s’esclaire
quan hom au las ranas braire
el maresc e per lo riu.
 
Si ai amor encobida
e mes tot mon cossirier
10 que ja no vuelh a ma vida,
mon grat, far autre mestier,
qu’anc pus nasquey de ma maire
no volgui autr’obra faire
ni d’autre labor no viu.
 
15 Mas ieu n’ay una cauzida
que no m’en fai desturbier,
mas be m’a sa fe plevida
et yeu jurat al mostier
l’ai fe don no·m puesc estraire,
20 tan li suy fizels amaire
ses falhir, so·us jur e·us pliu.
 
Dormit a, si no·s rissida,
en oblit un an entier
e no·m pretz, s’illa m’oblida,
25 mais tot lo mon un denier.
Ara la·m gar sains Salvaire,
qu’om non la·m puesca sostraire
ni per autre no·m esquiu.
 
S’illa·m fai breu cossentida
30 d’aquo dont ai dezirier,
qu’ieu la bays nud’o vestida,
ja autra ricor non quier:
assatz val mais qu’emperaire
si desotz son mantel vayre
35 josta son belh cors m’aiziu.
 
Blanch’e grayl’et escafida
es ses coratge leugier,
doussa e fresqua e colorida
cum flors de may en rozier,
40 corteza e de bon aire,
e non suy de re guabaire,
qu’assatz n’es plus qu’ieu non diu.
 
Una gancha trassaillida
me fon dig que·m fes l’autrier,
45 s’es de bel mentir garnida
que mon ver fai mensongier.
Los forfaitz, qu’ieu non pres gaire,
no vueill auzir ni retraire
c’om no m’aia per auriu.
 
50 Car si·n fauc fol’esbrugida
e trop gran vertat l’enquier
si auran m’amor delida
e vieillas e lauzengier.
Qui·s vol, s’en fassa janglaire,
55 mas mi apel, quan repaire,
son bon amic senhoriu.
 
N’Eblon man ves Marguarida,
lo vers per un mesatgier,
qu’en lui es amor jauzida
60 de don’e de cavalier.
Et ieu soi sai ajustaire
de dos amicx d’un vejaire,
N’Aimes e·n l’Estrebesquiu.
 
N’Aimes e·N l’Estrebeschaire
65 son dui amic d’un vejaire
.  .  .  ab l’Entrebeschiu.

 

 

 

Testo: Beggiato 1984 (VII). – Rialto 5.vi.2003.


Mss.: C 326r (rubrica: B’ Marti), E 112 (rubrica: Bernart Marti).

Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 23 (VII); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F.B., Modena 1984, p. 125.

Altra edizione: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1892, p. 34.

Metrica: a7’ b7 a7’ b7 c7’ c7’ d7 (Frank 376:14). Nove coblas unissonans e una tornada di tre versi.

Nota: Le strofe VII, VIII, IX e la tornada mancano in C.

[FB]


BdT    Bernart Marti