63.8 |
Bernart Marti
|
||
Quan l’erb’es reverdezida | ||
els pratz de lonc lo vivier | ||
e·l rossinhols brayl’e crida | ||
e son florit li vergier, | ||
5 | adoncx par que·l temps s’esclaire | |
quan hom au las ranas braire | ||
el maresc e per lo riu. | ||
Si ai amor encobida | ||
e mes tot mon cossirier | ||
10 | que ja no vuelh a ma vida, | |
mon grat, far autre mestier, | ||
qu’anc pus nasquey de ma maire | ||
no volgui autr’obra faire | ||
ni d’autre labor no viu. | ||
15 | Mas ieu n’ay una cauzida | |
que no m’en fai desturbier, | ||
mas be m’a sa fe plevida | ||
et yeu jurat al mostier | ||
l’ai fe don no·m puesc estraire, | ||
20 | tan li suy fizels amaire | |
ses falhir, so·us jur e·us pliu. | ||
Dormit a, si no·s rissida, | ||
en oblit un an entier | ||
e no·m pretz, s’illa m’oblida, | ||
25 | mais tot lo mon un denier. | |
Ara la·m gar sains Salvaire, | ||
qu’om non la·m puesca sostraire | ||
ni per autre no·m esquiu. | ||
S’illa·m fai breu cossentida | ||
30 | d’aquo dont ai dezirier, | |
qu’ieu la bays nud’o vestida, | ||
ja autra ricor non quier: | ||
assatz val mais qu’emperaire | ||
si desotz son mantel vayre | ||
35 | josta son belh cors m’aiziu. | |
Blanch’e grayl’et escafida | ||
es ses coratge leugier, | ||
doussa e fresqua e colorida | ||
cum flors de may en rozier, | ||
40 | corteza e de bon aire, | |
e non suy de re guabaire, | ||
qu’assatz n’es plus qu’ieu non diu. | ||
Una gancha trassaillida | ||
me fon dig que·m fes l’autrier, | ||
45 | s’es de bel mentir garnida | |
que mon ver fai mensongier. | ||
Los forfaitz, qu’ieu non pres gaire, | ||
no vueill auzir ni retraire | ||
c’om no m’aia per auriu. | ||
50 | Car si·n fauc fol’esbrugida | |
e trop gran vertat l’enquier | ||
si auran m’amor delida | ||
e vieillas e lauzengier. | ||
Qui·s vol, s’en fassa janglaire, | ||
55 | mas mi apel, quan repaire, | |
son bon amic senhoriu. | ||
N’Eblon man ves Marguarida, | ||
lo vers per un mesatgier, | ||
qu’en lui es amor jauzida | ||
60 | de don’e de cavalier. | |
Et ieu soi sai ajustaire | ||
de dos amicx d’un vejaire, | ||
N’Aimes e·n l’Estrebesquiu. | ||
N’Aimes e·N l’Estrebeschaire | ||
65 | son dui amic d’un vejaire | |
. . . ab l’Entrebeschiu. |
Testo: Beggiato 1984 (VII). – Rialto 5.vi.2003.
Mss.: C 326r (rubrica: B’ Marti), E 112 (rubrica: Bernart Marti).
Edizioni critiche: Ernest Hoepffner, Les poésies de Bernart Marti, éditées par E. H., Paris 1929 (Les classiques français du moyen âge: 61), p. 23 (VII); Fabrizio Beggiato, Il trovatore Bernart Marti, edizione critica a cura di F.B., Modena 1984, p. 125.
Altra edizione: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1892, p. 34.
Metrica: a7’ b7 a7’ b7 c7’ c7’ d7 (Frank 376:14). Nove coblas unissonans e una tornada di tre versi.
Nota: Le strofe VII, VIII, IX e la tornada mancano in C.
[FB]