Bernart de Rovenac

 

 

 

 

   

I.

   

D’un sirventes m’es grans volontatz preza,

   

ricx homes flacx; e no sai que·us disses,

   

quar ja lauzor no·y auria ben meza,

4  

ni·us aus blasmar, e val pauc sirventes

   

que lauza quan blasmar deuria;

   

pero sitot vos par follia,

   

a me platz mais que·us blasme dizen ver

8  

que si menten vos dizia plazer.

   

 

   

II.

   

Amdos los reys an una cauz’empreza,

   

selh d’Arago et aisselh des Engles,

   

que no sia per elhs terra defeza

12  

ni fasson mal ad home que·l lur fes;

   

e fan merce e cortezia,

   

quar al rey que conquer Suria

   

laisson em patz lur fieus del tot tener:

16  

Nostre Senher lur en deu grat saber!

   

 

   

III.

   

Vergonha·m pren quant una gens conqueza

   

nos ten aissi totz vencutz e conques;

   

e degr’esser aitals vergonha preza

20  

quom a mi pren al rey aragones,

   

et al rey que pert Normandia;

   

mas prezan aital companhia

   

que ja nulh temps no fasson lur dever

24  

et anc no·n vitz autretan ben tener.

   

 

   

IV.

   

E pus no pren en la leuda torneza

   

qu’a Monpeslier li tollon siey borzes,

   

ni no·ys venja del anta que·y a preza

28  

ja no·lh sia mais retragz Carcasses,

   

pos als sieus eys no·s defendria;

   

assatz fa sol qu’em patz estia.

   

Patz non a ges senher ab gran poder

32  

quan sas antas torna a nonchaler.

   

 

   

V.

   

Ges trop lauzar quan valors es mal meza

   

non apel patz, quar mala guerra es,

   

ni ja per me non er per patz enteza –

36  

mielhs deuri’aver nom «gauch de pages»

   

e dels ricx que perdon tot dia

   

pretz, e ja fort greu no lur sia

   

quar pauc perdon, e pauc lur deu doler

40  

quar ges de pauc non pot hom trop mover.

   

 

   

VI.

   

Lo reys n’Anfos a laissat cobezeza

   

als autres reys, qu’a sos ops no·n vol ges,

   

et a ssa part elh a preza largueza.

44  

Mal a partit qui reptar l’en volgues,

   

e dic vos que·m par vilania

   

qui partis e qui·l mielhs se tria;

   

mas ges per tan non a fag non-dever,

48  

quar a pres so qu’elhs no volon aver.

   

 

   

VII.

   

Ricx malastrucx, s’ieu vos sabia

   

lauzor, volontiers lau diria,

   

mas no·us pessetz menten mi alezer,

52  

que vostre grat no vuelh, ni vostr’aver.

 

 

 

Text: Linda Paterson, Rialto 5.i.2013.