Rialto

69.1

 

   

Bernart Tot-lo-Mon

 

 

 

 

    Be m’agrada·l temps de pascor,
    quant es gent armatz e garnitz,
    et aug chans e voutas e critz,
4   que  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . l’albor,
    que mout s’alegra per s’amia;
    et yeu agrade·m de la mia,
    et agrada·m lo belhs dous temps de may,
8   et agrada·m l’iverns, quan la neus chay.
     
    E mas ai jauzimen d’amor
    e per amors suy ben aibitz,
    de totz bos ayps serai complitz,
12   quan plaira a nostre Senhor.
    S’ieu totz bos ayps ses si avia,
    lo mielher hom del mon seria,
    mas per ma fe no·l trobe say ni lay,
16   ni ja nulh temps non crey que·l trobaray.
     
    Ben auzi dir d’un trobador,
    qu’era em ben trobar arditz,
    ver dizen mal dels deschauzitz
20   quan no valion a valor;
    mas s’ieu un serven  .  .  .  .  .  .  .  .
      .  .  astier coss  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    .  .  ja non  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
24   .  .  .  .es e ja  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
     
    E si ye  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    .  .  .  .  .  .  sia per  .  .  .  .  .  .  .  .
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .bregal  .  .  .  .
28   .  .  .  ni ditz  .  .  .  .  .  .  .  .  nor
    .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .sia
    ve  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
    pluma  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  ay.
32   laguotiers es, ja res no·l donaray.
     
    Lo reys dels reys per sa doussor
    punisca los reys deschauzitz
    e·ls croys baros sojornaditz,
36   selhs que non an de luy temor,
    e selhs cuy desplai joglaria,
    e selhs cuy desplay cortezia,
    e totz aquels a cuy benfar desplay,
40   de cor l’en prec, e creza m’en, si·l play.
     
    Del vescomte mo senhor mi desplay
    de Brunequelh tot so qu’a luy non play.
   
    De donzellas ay ben dig e diray
44   tan quan viuray, que ja no m’en partray.

 

 

 

Testo: Ricketts 2000. – Rialto 11.x.2004.


Ms.: C 347v.

Edizioni critiche: Carl Appel, Provenzalische Inedita aus pariser Handschriften, Leipzig 1890, p. 43; Peter T. Ricketts (ed.), Contributions à l’étude de l’ancien occitan: textes lyriques et non-lyriques en vers, Birmingham 2000 (AIEO, 9), p. 16.

Metrica: a8 b8 b8 a8 c8’ c8’ d10 d10 (Frank 577:195). Cinque coblas unissonans di otto versi e due tornadas di due versi.

Note: Sirventese-canzone. – L’asportazione di due miniature comporta delle lacune al v. 4 e ai vv. 21-31. – Secondo Frank M. Chambers, Proper names in the Lyrics of the Troubadours, Chapel Hill, 1971, p. 85, il vescomte dei vv. 41-42 è Bertrand, nipote di Raimondo VI, o suo figlio, visconte di Bruniquel (dip. Tarn-et-Garonne).

[fc, os]


BdT    Bernart Tot-lo-Mon