n 

70.22

 

Bernart de Ventadorn

 

 

 

 

Ja mos chantars no m’er onors
encontral gran joi c’ai conques,
c’ades m’agr’ops, si tot s’es bos,
4 mos chans fos melher que non es.
aissi com es l’amors sobrana,
per que mos cors melhur’e sana,
deuri’esser sobras lo vers qu’eu fatz
8 sobre totz chans, e volgutz e chantatz.
 
Ai Deus, can bona for’amors
de dos amics, s’esser pogues
que ja us d’aquestz enveyos
12 lor amistat no conogues!
Cortezia, mout etz vilana
c’az aquesta fausa gen vana
fatz conoisser semblans ni amistatz,
16 c’ar’es cortes lo plus mal essenhatz!
 
Per merce prec als amadors,
chascus per se cossir e pes
del segle com es enoyos
20 e can pauc n’i a de cortes!
c’amors, pois om per tot s’en vana,
non es amors, mas es ufana,
et es enois, vilani’e foudatz,
24 qui no gara cui deu esser privatz.
 
Si tot m’es vergonh’e paors,
blasmatz m’er d’Amor; mas be·m pes,
car aquest lauzars no m’es pros
28 (e pois mos conortz no·n es res);
qu’eu vei que de nien m’apana
cilh que no·m vol esser umana;
e car no·n posc aver joi ni solatz,
32 chan per conort cen vetz que sui iratz.
 
Chauzit ai entre las melhors
la melhor qued anc Deus fezes;
mas tan a va cor e doptos
36 qu’er’ai leis, era no·n ai ges.
que val aitals amors aurana,
can ges no pot una setmana
us bos amics ab l’autr’estar en patz
40 ses grans enois e ses enemistatz?
 
Tostems sec joi ir’e dolors
e tostems ira jois e bes
(et eu no cre, si jois no fos,
44 c’om ja saubes d’ira que·s es);
qu’eu pert per falsa laus umana
tal joi de fin’amor certana
que, qui·m mezes tot lo mon ad un latz,
48 eu preira·l joi per cui sui enjanatz.
 
Bela domna, vostre socors
m’auria mester, se·us plagues,
que molt m’es mal’aquist preizos,
52 en c’Amors m’a lassat e pres.
a Deus! can malamen m’afana,
can so que·m träis e m’enjana
m’aven amar, si tot me pez’o·m platz!
56 era sai eu qu’eu sui apoderatz.
 
  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .
car de l’afan no me val amistatz
60 tan qu’eu disses que sui melhs sos privatz.
 
Messatger, vai t’en via plana
a mon Romeu, lai vas Viana,
e digas li qu’eu lai fora tornatz,
64 si mos De–Cor m’agues salutz mandatz.

 

 

 

Ed. Carl Appel: Bernart de Ventadorn, Seine Lieder, herausgegeben von C. A., Halle 1915, p. 126 (XXII). – Rialto 7.vi.2002.


Mss.: xxx [Mss. oppure Ms.]

Edizioni critiche: xxx [oppure Edizione critica]

Altre edizioni: xxx [oppure Altra edizione]

Metrica: xxx

Melodia (X X): xxx [se c’è, se no togliere]

Ed. 1???: xxx [se c’è, se no togliere]

Note: xxx [se ci sono, se no togliere; Nota se è una sola; se più di una, separate da – (alt+0150)]

[xy]


BdT    Bernart de Ventadorn