70.40 |
Bernart de Ventadorn
|
||
Can lo boschatges es floritz | ||
e vei lo tems renovelar | ||
e chascus auzels quer sa par | ||
4 | e·l rossinhols fai chans e critz, | |
d’un gran joi me creis tals oblitz | ||
que ves re mais no·m posc virar. | ||
noih e jorn me fai sospirar, | ||
8 | si·m lassa del cor la razitz. | |
Per midons m’esjau no–jauzitz, | ||
don m’es l’afans greus a portar, | ||
qu’e·m perdrai per leis gazanhar, | ||
12 | et er li crims mout deschauzitz. | |
las! que farai? com sui träitz, | ||
si s’amor no·m vol autreyar! | ||
qu’eu no posc viure ses amar, | ||
16 | que d’amor sui engenöitz. | |
Ar sui de leis trop eissernitz! | ||
lenga, per que potz tan parlar? | ||
que de menhs me sol acuzar | ||
20 | sí que·m sui per las dens feritz. | |
que·m n’es si fer s’eu sui delitz? | ||
ja no trobará, li m’ampar; | ||
mas ab doutz sentir d’un baizar | ||
24 | for’eu tost d’est mal resperitz! | |
En greu pantais sui feblezitz | ||
per leis cui Beutatz volc formar, | ||
que com Natura poc triar, | ||
28 | del melhs es sos cors establitz: | |
los flancs grailes et escafitz, | ||
sa fatz frescha com roza par, | ||
don me pot leu mort revivar. | ||
32 | dirai com? no sui tan arditz. | |
De tal dousor sui replenitz, | ||
can de prop la posc remirar, | ||
c’a totz jorns vei lo meu sobrar, | ||
36 | ta fort sui de s’amor techitz; | |
e·l freis es tals, qu’e·n sui marritz, | ||
can la vei de me deslonhar, | ||
que·l focs que m’en sol eschalfar, | ||
40 | fug, e remanh escoloritz. | |
Lo bes e·l mals sia·lh grazitz, | ||
pos de me denha sol preyar.– | ||
ara folei de trop gabar | ||
44 | et es dreihs qu’en fos desmentitz! | |
domna, no·us pes si·lh lenga ditz | ||
so c’anc mos cors no poc pessar, | ||
tatz, bocha! nems potz lengueyar | ||
48 | et es t’en grans mals aramitz. | |
Autz es lo pretz qu’es cossentitz, | ||
car sol me denhet saludar. | ||
moutas merces! Deus la·n ampar!– | ||
52 | del plazer me sui engrevitz. | |
totz l’autre bes m’es si frezitz | ||
que no·m valgra·n merce clamar. | ||
clama·l cors que no pot cessar; | ||
56 | et apres m’es parlars falhitz. | |
Domna, s’eu fos de vos auzitz | ||
si charamen com volh mostrar, | ||
al prim de nostr’enamorar | ||
60 | feiram chambis dels esperitz! | |
azautz sens m’i fora cobitz, | ||
c’adonc saubr’eu lo vostr’afar | ||
e vos lo meu, tot par a par, | ||
64 | e foram de dos cors unitz! | |
Ai! can brus sui, mal escharnitz! | ||
qu’eu no posc la pena durar, | ||
de tal dolor me fai pasmar, | ||
68 | car tan s’amistat m’esconditz! | |
ab bel semblan sui eu träitz. | ||
que·m val? res no·m pot chastiar! | ||
mortz venh’a sel qui·m vol blasmar | ||
72 | qu’eu no l’am mortz e sebelitz! | |
Car forsatz m’en part e marritz, | ||
leu m’auci, mas greu fui noiritz, | ||
tal ira·m sen al cor trenchar, | ||
75 | car me mor e volh trespassar, | |
mas ses leis no serai gueritz! |
Ed. Carl Appel: Bernart de Ventadorn, Seine Lieder, herausgegeben von C. A., Halle 1915, p.226 (XL). – Rialto 7.vi.2002.
Mss.: xxx [Mss. oppure Ms.]
Edizioni critiche: xxx [oppure Edizione critica]
Altre edizioni: xxx [oppure Altra edizione]
Metrica: xxx
Melodia (X X): xxx [se c’è, se no togliere]
Ed. 1???: xxx [se c’è, se no togliere]
Note: xxx [se ci sono, se no togliere; Nota se è una sola; se più di una, separate da – (alt+0150)]
[xy]