Bertran dʼAlamano
|
||
I. |
||
Ja de chantar nulh temps no serai mutz, |
||
pus la belha de qu’ieu sui enveyos, |
||
a cui mi suy de leyal cor rendutz, |
||
4 |
no vol ni·l plai qu’ieu estey cossiros. |
|
E pus ilh a de pretz la senhoria |
||
e de beutat part totas las plazens, |
||
non dey passar en re sos mandamens, |
||
8 |
ni o fis anc, ni farai ni o faria. |
|
|
||
II. |
||
De mon senhor sitot fon grans lo brutz |
||
de demandar sos dreitz e sas razos |
||
a las ciutatz, leu s’en es retengutz; |
||
12 |
per so ditz hom ques ilh n’estai duptos |
|
quar son lassat et an fait companhia. |
||
E non calgra duptar lurs nozemens, |
||
quar negun las no pot esser tenens |
||
16 |
nozatz a tort quar lo dreitz lo deslia. |
|
|
||
III. |
||
Leu pot hom dir que s’ieu en fos crezutz, |
||
ja no fora remazuda per nos |
||
esta guerra, pus que·ls faitz son mogutz. |
||
20 |
Mas pus hi fon Marcelh’et Avinhos, |
|
e nos fezem lo piegz qu’om far podia, |
||
que quan degram mais far d’afortimens, |
||
nos alonguem los mil marcx humilmens, |
||
24 |
e no·ls degram alonguar un sol dia. |
|
|
||
IV. |
||
Mas est afar vey qu’er leu retengutz, |
||
que de Fransa es vengutz lo ressos |
||
que mos senher se n’es tant irascutz |
||
28 |
que tug dizon qu’el n’a levat la cros |
|
e vol passar en terra de Suria. |
||
Guardatz s’o fai ben ni adrechamens, |
||
que so que pert de sai aunidamens |
||
32 |
vol demandar ad aquels de Turquia. |
|
|
||
V. |
||
Quar plus soven no·s vira mos escutz |
||
lai ves Arle en suy felhs et iros; |
||
mas s’ieu m’aten entro qued espregutz |
||
36 |
en sia·l coms, ieu serai dreitz bretos, |
|
qu’ar on plus pren d’anta mays s’umilia |
||
encontra selhs don li ven l’aunimens, |
||
per qu’ieu nulh temps no serai d’aitals sens |
||
40 |
s’om las rendas qu’ieu hi pert no·m rendia. |
|
|
||
VI. |
||
S’a mon senhor plai q’ieu en patz n’estia, |
||
prec li, si·l plai, que mi sia suffrens |
||
qu’ieu lur deman so de que suy perdens, |
||
44 |
qu’Alamano non es pas en Ongria. |
Text: Linda Paterson, Rialto 5.i.2013.