Bertran dʼAlamano

 

 

 

 

   

I.

   

Ja de chantar nulh temps no serai mutz,

   

pus la belha de qu’ieu sui enveyos,

   

a cui mi suy de leyal cor rendutz,

4  

no vol ni·l plai qu’ieu estey cossiros.

   

E pus ilh a de pretz la senhoria

   

e de beutat part totas las plazens,

   

non dey passar en re sos mandamens,

8  

ni o fis anc, ni farai ni o faria.

   

 

   

II.

   

De mon senhor sitot fon grans lo brutz

   

de demandar sos dreitz e sas razos

   

a las ciutatz, leu s’en es retengutz;

12  

per so ditz hom ques ilh n’estai duptos

   

quar son lassat et an fait companhia.

   

E non calgra duptar lurs nozemens,

   

quar negun las no pot esser tenens

16  

nozatz a tort quar lo dreitz lo deslia.

   

 

   

III.

   

Leu pot hom dir que s’ieu en fos crezutz,

   

ja no fora remazuda per nos

   

esta guerra, pus que·ls faitz son mogutz.

20  

Mas pus hi fon Marcelh’et Avinhos,

   

e nos fezem lo piegz qu’om far podia,

   

que quan degram mais far d’afortimens,

   

nos alonguem los mil marcx humilmens,

24  

e no·ls degram alonguar un sol dia.

   

 

   

IV.

   

Mas est afar vey qu’er leu retengutz,

   

que de Fransa es vengutz lo ressos

   

que mos senher se n’es tant irascutz

28  

que tug dizon qu’el n’a levat la cros

   

e vol passar en terra de Suria.

   

Guardatz s’o fai ben ni adrechamens,

   

que so que pert de sai aunidamens

32  

vol demandar ad aquels de Turquia.

   

 

   

V.

   

Quar plus soven no·s vira mos escutz

   

lai ves Arle en suy felhs et iros;

   

mas s’ieu m’aten entro qued espregutz

36  

en sia·l coms, ieu serai dreitz bretos,

   

qu’ar on plus pren d’anta mays s’umilia

   

encontra selhs don li ven l’aunimens,

   

per qu’ieu nulh temps no serai d’aitals sens

40  

s’om las rendas qu’ieu hi pert no·m rendia.

   

 

   

VI.

   

S’a mon senhor plai q’ieu en patz n’estia,

   

prec li, si·l plai, que mi sia suffrens

   

qu’ieu lur deman so de que suy perdens,

44  

qu’Alamano non es pas en Ongria.

 

 

 

Text: Linda Paterson, Rialto 5.i.2013.