Rialto

82.12

 

   

Bertran Carbonel

 

 

 

 

    Per espassar l’ira e la dolor
    c’ay dins mon cor, e per cofizamen
    c’ay bon en Dieu, fas lo comensamen
    d’un sirventes contra la gran folor
5   que fals clergue fan sotz bela semblansa:
    qu’ilh dizon be, mas eu vey ses doptansa
    qu’ilh fan tot mal, don yeu ay dolor gran,
    car sel que va la ley de Dieu mostran
    degra ben far e seguir drech sendier;
10   mas cobeitatz fay home messongier.
     
    Laia cauza es tengud’al doctor,
    so dis Catos, cant falha lo repren,
    e qui mais val mais fay de falhimen,
    can falh en res, que us homs ses valor:
15   qui prezica c’ayam en Dieu fiansa
    e fassam be per la su’amistansa,
    sertas ben dis, mas lo repres deman:
    “Quo dis? Per que fai nulh fach malestan?”;
    que honestatz non porta costalier
20   ni fier ni franh ni fay fach de murtrier.
     
    Ai, fals clergue, messongier, traidor,
    perjur, lairo, putanier, descrezen,
    tant faitz de mals cascun jorn a prezen
    que tot lo mon avetz mes en error:
25   anc sans Peyre non tenc captal en Fransa
    ni fetz renou, ans tenc drech la balansa
    de liautat; no faitz vos pas senblan,
    que per argen anatz a tort vedan,
    pueys n’absolvetz, puey no datz empachier,
30   pueis ses argen no y trob’om deslieurier.
     
    No·m crezan pas silh fol entendedor
    blasme totz clercx, mas los fals solamen,
    ni d’autra part no vazan entenden
    c’aiso digua per doptansa de lor:
35   mais que·m plagra fezessan acordansa
    dels reys que an guerr’e desacordansa,
    si c’otra mar passessan est autr’an,
    e·l pap’ab els, e lay fezesson tan
    que crestiantatz s’en dones alegrier;
40   e valgra may, qu’encar son sa guerrier.
     
    Ar es ben dretz, pus ieu n’ay dich blasmor,
    que·l be qu’ilh fan laus e vaza dizen:
    drap de color e vaysela d’argen
    refudan tot per Dieu nostre senhor;
45   aissi·ls gart Dieus de mal e de pezansa
    com ilh non an ni erguelh ni bobansa
    ni riquezas no van cobezeian
    ni joc d’amor, mas autre Dieu non an;
    adoncx mostran, can y vei, qu’en l’armier
50   s’en vai l’arma, e la carn el carnier.
     
    Al pus privat Proensal, ses doptansa,
    que huey viva e de mais d’alegransa
    vay, sirventes, a Selon, car lay van
    miey sirventes, dir que·l pres qu’entrenan
55   sostenc, que·l gart de fals clercx, car leugier
    son a mal far, e fals e messongier.

 

 

 

Testo: Contini 1937. – Rialto 18.xii.2009.


Ms.: R 102v.

Edizioni critiche: Gianfranco Contini, «Sept poésies lyriques du troubadour Bertran Carbonel de Marseille», Annales du Midi, 49, 1937, pp. 5-41, 113-152, 225-240, a p. 117; Adolf Kolsen, «Des Trobadors Bertran Carbonel Sirventes “Per espassar” und “Tans rics clergues” (BGr. 82,12 u. 16)», Zeitschrift für französische Sprache und Literatur, 62, 1938, pp. 203-211, a p. 203; Michael J. Routledge, Les poésies de Bertran Carbonel, Birmingham 2000, p. 49.

Metrica: a10 b10 b10 a10 c10’ c10’ d10 d10 e10 e10 (Frank 592:4). Cinque coblas unissonans di dieci versi ciascuna seguite da una tornada di sei versi.

Note: Sirventese (autodesignazione ai vv. 3-4 e in tornada) dai toni fortemente anticlericali indirizzato contro i falsi chierici che nella città di Marsiglia generano forti tensioni con i laici. Tuttavia, come ben hanno evidenziato Contini, «Sept poésies», e Sergio Vatteroni, Falsa clercia. La poesia anticlericale dei trovatori, Alessandria 1999, pp. 83-85, i temi dell’invettiva scelti dal trovatore marsigliese non si discostano dai luoghi comuni della letteratura anticlericale. La strofe iniziale, infatti, si apre con l’immagine abusatissima dei chierici che predicano bene e razzolano male. – Secondo Contini, «Sept poésies», p. 22, il pus privat Proensal è Barral de Baux: Selon (Seillons), infatti, era un feudo della famiglia de Baux, i cui rapporti con Bertran Carbonel sono ampiamente attestati nella sua produzione poetica. Informa ancora il primo editore: «comme le rappelle une lettre très intéressante du pape Clément IV en juin 1265, Barral s’était engagé à participer à une croisade lorsqu’il avait prêté le serment d’hommage au comte de Toulouse et de Poitiers».

[os]


BdT    Bertran Carbonel

Canzoni sulle crociate