Rialto

88.1

 

Bertran de Preissac

 

 

 

 

Eras, quan plou et iverna
e fresca aura e buerna
s’atrai e chai e despuelha la verna,
fas sirventes per esquerna
5 d’amor, qu’enaissi s’enferna
que las joves an levad’a taverna.
Tant an apres de falterna
que lur cons vendon a terna:
plus son arden non es lums en lanterna.
10 Domnas tozas,   sofrachozas,   la vera paterna
vos cofonda,   e·us rebonda   selh que·l mon governa!
Qu’en Jausbertz   non es tan certz,   per los sanhs de Palerna,
qu’el pantais   del pel no·i lais,   si sec la vostr’esterna.
 
Audebert, si de ma scola
15 issetz, pareis causa fola.
Si las crezetz, no·us tenra pro mola;
qu’ieu fui ja de lur corola
e sai cum quascuna dola:
mais volon raubar qu’Aspes que degola.
20 Ges raca pieitz non asola
qu’elhas fan, s’om lor acola.
Neis en mostier no·n pot gandir estola!
Qui·n joventa   met s’ententa   no sap qu’es virola:
mas en guerra   met sa terra   selh que las percola.
25 Tan son leas   lur galeas   que lais ni viola
no lur auta,   mens de rauta,   don quascuna tola.
 
Jovens torn’en «no m’en calha»
et amors en cominalha,
mas las joves en trazon lur vitalha;
30 mas per nient se trebalha
mos Audebertz que lur valha,
quar desse l’auran mes tot en la palha.
E par ben que sens li falha
qui donas joves engalha
35 ab las vielhas, que an pretz ses baralha
quar gent gabon   e pueis sabon   far per qu’om mais valha:
bona pauza   e ses nauza   e rica gazalha.
Mas tozeta,   que·l prometa,   no·n perdra mezalha,
anz assaia   cum dechaia   son drut en nualha.
 
40 Ben a de sen gran nescieira
drutz que dona joven quieira,
que·l plus manen fai tornar en paubrieira;
mas selhas de mieja tieira
deu hom ponhar cum conquieira
45 lur amistat, quar an proez’entieira.
Quon plus es de jorns plenieira
val mais en tota manieira.
Quar no desiron ges mercat ni fieira,
lur companha   es gazanha.   Enanz qu’om so mieira,
50 bon’alberga   qui que·s perga,   fara voluntieira.
Aital osta   meins de costa,   vuelh mais que no·m quieira:
melhs mi colga   e m’afolga   que joves guerrieira.
 
Er no sai cum me captenha:
si·m lais d’amar o m’en fenha;
55 d’estz dos afars m’es ops que·l melhor prenha.
Amors, e mals glais vos senha
e selh qu’en vostra cort renha!
Quar non etz tals que midons s’en destrenha?
Chaitius sui qu’elha no·m denha
60 amar, per que sieus devenha;
e si·m destrenh plus que fuecx no fai lenha.
Men sui savis   que gramavis   qui la gent essenha,
qu’ai tal anta   per garanta   que no s’endevenha.
Dieus mi noga,   si no·m loga   joves e no·m senha,
65 si tal nova   non cug mova,   don ja bes no·l venha.

 

 

 

Testo: Latella 1988-9. – Rialto 11.xi.2002.


Mss.: C 320v-321r; D 133rv; I 189rv; K 175r.

Edizioni critiche: William P. Shepard, «A Provençal débat on Youth and Age in Women», Modern Philology, 29, 1931, pp. 149-161, a p. 151; Fortunata Latella, «Un indiscusso caso di intertestualità trobadorica», Pluteus, 6-7, 1988-9, pp. 45-65, a p. 58. Gérard Gouiran, «Le cycle de la bataille des jeunes et des vieilles», in Per Robert Lafont: estudis ofèrts à Robert Lafont per sos collègas e amics, Montpelhièr-Nîmes 1990, pp. 109-133, a p. 127; John H. Marshall, «Les jeunes femmes et les vieilles: une tenso (PC 88.2 =173.5) et un échange de sirventes (PC 173.1 + 88.1)», in Il miglior fabbro. Mélanges de langue et littérature occitanes en hommage à Pierre Bec, par ses amis, ses collègues, ses élèves, Poitiers 1991, pp. 325-338, a p. 333.

Metrica: a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a7’ a7’ a10’ a13’ a13’ a13’ a13’ (Frank 12:1, con le riserve segnalate nella Premessa). Cinque coblas singulars di tredici versi.

[FL]


Premessa al dibattito sulle donne vecchie e giovani

BdT    Bertran de Preissac