Rialto

133.11

 

   

Elias Cairel

 

 

 

 

   

Qui saubes dar tant bon conseil denan

   

cum fai apres qand a·l dampnatge pres

   

ja negus hom no·n fora sobrepres,

4  

e doncs per que se vai chascus tarzan

   

ni esloignan    d’aquel Seignor servir

   

que volc per nos mort e pena soffrir?

   

Per so no·s deu hom tarzar de ben faire,

8  

c’apres la mort lo cosseills non val gaire.

   

 

   

Gaire non val qand hom a pres lo dan,

   

e de lor dan faire son ben apres

   

li comt’ e·il rei e·il baron e·il marqes

12  

que l’us l’autre s’auci en guerreian:

   

aissi faran    crestiantat perir,

   

e degron mieills Turcs e paians aucir

   

e recobrar lo dreiturier repaire,

16  

Jerusalem, e conqistar lo Caire.

   

 

   

Qu’al Caire son Arabit e Persan

   

Cordin e Turc de paor entrepres,

   

et anc pais tan leu non fo conques

20  

cum cel fora, qu’ar ill s’en van doptan,

   

q’en lor sortz an    trobat senes faillir

   

qe Crestian devon sobr’els venir

   

e la terra conqistar e desfaire,

24  

e·l termes es vengutz al mieu vejaire.

   

 

   

Vejaire m’es qe negus no sap tan

   

de gen parlar qe retraire pogues

   

las grans honors las riquessas ni·ls bes

28  

que auran cill que de lai passaran:

   

doncs per que fan    semblanssa de gurpir

   

li ric malvatz que·s degron esgauzir

   

e qui mieills mieills vas lo passatge traire,

32  

si c’om pogues lur mals en ben retraire?

   

 

   

Retraire vuoill als crozatz que lai van

   

lo dreich camin del viatge cals es:

   

per Ongaria en terra de Grezes,

36  

que ja negun revel no·i trobaran

   

e socorran,    lai on Dieus volc complir

   

totas bontatz, per qu’om lo deu grazir,

   

l’emperairitz Yolen, qu’a maltraire

40  

el loc don fo ’Manuels emperaire.

   

 

   

Emperaire Frederics ieu vos man

   

que de son dan faire s’es entremes

   

vassalhs quand a a son seignor promes

44  

so don li faill a sa besoigna gran,

   

per qu’ieu chantan    vos vuelh pregar e dir,

   

que passetz lai on Ihezus volc morir

   

e no·l siatz a quest besoing bauzaire,

48  

car ges lo fill no·i deu atendre·l paire.

   

 

   

Marques Guillem, lo sojorn e·l dormir

   

de Monferrat no voletz ges gurpir,

   

tart venjaretz la mort del vostre paire

52  

ni·l deseret qu’om fai a vostre fraire.

   

 

   

Be·n pot hom dir, “Malvatz filhs de bon paire”,

   

e peza·m fort, mas no·n puesc alres faire.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (XI). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 51v, C 234v, H 32v, N (264)267b, R3 33b.

Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grüzmacher, «Bericht(e) an die Gesellschaft für das Studium der neuren Sprachen in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33, 1863, pp. 407-466, a p. 442 (ms. A); Arthur Pakscher e Cesare de Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670 (Pakscher trascrive solo i primi 95 pezzi del canzoniere), a p. 148 (ms. A); Wilhelm Grüzmacher, « Die provençalische Liederhandschrift der St.Marcus-Bibliothek», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 36, 1864, pp. 379-455, a p. 396 (ms. H); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 456 (ms. H).

Edizioni critiche: François-Just-Marie Raynouard, Choix de poésies originales des troubadours, Paris 1816-1821, 6 voll., V, p. 141 (base CR3);Kurt Lewent, «Das altprovenzalische Kreuzlied», Romanische Forschungen, 21, 1908, pp. 321-448, a p. 353 e p. 434, su ACHR3); René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXIII, 1910, p. 405 (sulla diplomatica di de Lollis di A); Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 383.

Altre edizioni: Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 164 (testo Lewent); Vincenzo de Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche, Roma 1931, vol. II, p. 28 (testo Lewent, Das altprovenzalische); Saverio Guida, Canzoni di crociata, Parma 1992, p. 237 (testo Lewent, Das altprovenzalische, e Jaeschke, Der Trobador).

Metrica: a10 b10 b10 a10 a4 c6 c10 d10’ d10’ (Frank 504:10). Sei coblas unissonans e capfinidas di otto versi ciascuna e due tornadas, di quattro e due versi. La misura decasillabica del primo verso della prima tornada dichiara subito che nel corpo del testo lo stacco tra la prima parte della cobla, abba (due distici a rime incrociate ab), e la seconda parte, ccdd (due distici a rime piatte, ccdd), è segnalato e colmato nello stesso tempo da un rim empeutat, a, collocato in quarta posizione di cesura all’interno del decasillabo. La divisione in due distici della seconda parte della cobla è segnalata, oltre che dall’uso delle rime, dall’uso del decasillabo femminile nel distico finale (d), e il quinto decasillabo deve essere interpretato come verso cerniera. La formula si riduce dunque a: a10 b10 b10 a10 (a)c4+6 c10 d10’ d10’ (Frank 577:n).

Nota: Canzone di crociata, composta in Italia e databile tra l’agosto e il settembre del 1225.

[GL, os]


BdT  Elias Cairel

Translations and notes

Canzoni sulle crociate