Rialto

133.13

 

   

Elias Cairel

 

 

 

 

   

So qe·m sol    dar alegranssa

   

mi fai soven    sospirar,

   

mas per la bon’esperanssa

4  

q’ieu ai en so q’es a far    vuoill chantar,

   

car    ges no·m teing per pagatz

   

del segle que n’es passatz,

   

ni aquest no·m platz,    car las poestatz

8  

van    baissan    joi e solatz    e valor merman.

   

 

   

Jos el sol    a gran mermanssa

   

don dei joven    encolpar,

   

an mes joi pretz et honranssa

12  

cort e don e dompneiar,    e d’amar

   

par    que s’es chascus laissatz

   

- don naissia larguetatz -

   

per q’ieu sui iratz,    mas s’ieu fos amatz

16  

tan    ni qan    be·m viratz    de plus gai semblan.

   

 

   

C’Amors    vol gaia semblanssa,

   

mas ieu faillen    razon ar

   

lieis q’es tornada en viltanssa,

20  

c’om no la pot gazaignar    ses comprar.

   

Car    vendutz es lo mercatz

   

don chascus es enganatz,

   

pero ben sapchatz    q’ie·n sofrira en patz

24  

gran    affan,    totz forsatz,    si·l fos benestan.

   

 

   

Cel qe·is dol    de benestanssa

   

deu doblamen    mal trobar:

   

si·s fatz, q’ieu vei la balanssa

28  

de ricor soven levar    e baissar.

   

Gar    -dar deu totz hom senatz,

   

qand es valens e prezatz,

   

que no·l prenda latz,    c’hom s’en vai viatz

32  

d’an    en an,    per qu’es fatz    qui·l ben vai tarzan.

   

 

   

Rossinhol,    vai ses tarzanssa

   

l’emperador gen    pregar

   

qe·m get’oimais de fianssa,

36  

car trop lo vei demorar    outra·l Far:

   

par    non a ni no fo natz,

   

pero el s’es ben lauzatz

   

mal grat dels malvatz    cui vei desfrenatz,

40  

tan    qu’auran    lo percatz    que deservit an.

   

 

   

Dar    vuoill ma chansson, s’il platz

   

a Na Ponssa part Duratz,

   

car jois e solatz    e totas bontatz

44  

van    doblan    e beutatz    el sieu cors prezan.

   

 

   

Mar    -ques, si cor no compratz

   

tart reignara Monferratz,

   

e si vos tarzatz,    cil cui plus amatz

48  

gan    -diran ves totz latz,    que no vos segran.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (X). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 52r, C 234v, D81v, H 33a, I 106c, K 91r, N (264)267v, R3 33r.

Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grüzmacher, «Bericht(e) an die Gesellschaft für das Studium der neuren Sprachen in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33, 1863, pp. 407-466, a p. 443 (ms. A); Arthur Pakscher e Cesare de Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670 (Pakscher trascrive solo i primi 95 pezzi del canzoniere), a p. 149 (ms. A); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 457 (ms. H).

Edizioni critiche: René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXXIII, 1911, p. 532, e XXXIV, 1911, p. 542; Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 184 (sulle diplomatiche di de Lollis di A e di Gauchat-Kehrli di H e sulla copia viennese di D); Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 353.

Metrica: a3 b4’ c4 d3 b7’ d7 d3 d1 e6 e7 e5 e5 f1 f2 e3 f5 (Frank 841:1, unicum). Cinque coblas unissonans e capfinidas di sedici versi ciascuna e due tornadas di nove versi. Si noterà subito il numero elevatissimo di versicoli (vi sono comprese tutte le misure, dal monosillabo all’eptasillabo femminile), che induce ad interpretarli come elementi di unità maggiori.

Nota: Canzone (come la definisce Cairel stesso nella prima tornada al v. 41) composta in Italia, tra il marzo e il dicembre del 1224.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel

Translations and notes

Canzoni sulle crociate