Rialto

133.14

 

   

Elias Cairel

 

 

 

 

   

Totz mos cors e mos sens

   

solia esser pausatz

   

en joi et en solatz,

   

mas tan me·n sui loignatz

5  

que mon dan    n’ai fait gran,

   

per qu’era·m vauc esforssan

   

de chantar,    e jes no·m par    qu’ieu chantes

   

ogan qui no me·n blasmes,

   

car mos talens    me·n fai pauc de valenssa.

   

 

10  

Ben fora plus valens

   

mos chans e plus prezatz

   

s’ieu fos per lieis amatz

   

on valors e beutatz

   

vai doblan,    mas pauc blan

15  

s’ieu muor per lieis desiran,

   

donc laissar    m’en vuoill. «Non far,    car apres

   

lo mal ven lo bes ades».

   

«Serai sufrens?»   «Oc, tro merces la·t venssa».

   

 

   

«Si merces no la·m vens,

20  

que farai?» «Soffr’en patz!»

   

«Morrai doncs?» «Non!» «Si fatz,

   

e cum desesperatz».

   

«Trai·t enan!»    «Vau doptan».

   

«De que?» «Que∙m dobles l’afan».

25  

«De preiar    no·t deus tarzar».    «Oc, s’auses!»

   

«Cujas doncs no t’escoutes?»

   

«Ill non». «Tu mens!»    «D’alre non ai temenssa».

   

 

   

«Merceians e temens

   

li sui». «Ben n’es pagatz».

30  

«No·n puosc mais». «Trop es fatz».

   

«Cosseilla·m doncs!» «Be·m platz:

   

vai·l denan    merceian».

   

«Non aus». «Per que?» «Car val tan».

   

«No doptar».    «Si fatz!» «Vai bar    a sos pes».

35  

«Era·i sui». «Sias confes

   

ab digz plazens».    «Aquest conseills m’agenssa».

   

 

   

Dompna·l vostre cors gens

   

e·l vostre pretz honratz

   

m’a·n trait lo cor de latz,

40  

et er vostre·l pechatz

   

s’ieu penan    muor aman,

   

per qu’ieu vos prec en chantan,

   

que·l parlar    pert qand esgar    cum vos es

   

la gensser que anc nasques,

45  

don viu gauzens    et en greu penedenssa.

   

 

   

Dompna, par    no·us puosc trobar    loing ni pres,

   

e sap o·n Roiz Dies,

   

qu’es conoissens    e fai valer valenssa.

     
   

Doncs chauzimens, domna e merces vos venssa.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (VIII). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 51r, C 233r, Da 176v, E 128v, G 85v, H 32r, I 106bisc, K 92r, M 202v, N (263)266r, R3 33r, a1 20v.

Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grüzmacher, «Bericht(e) an die Gesellschaft für das Studium der neuren Sprachen in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33, 1863, pp. 407-466, a p. 441 (ms. A); Arthur Pakscher e Cesare de Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670 (Pakscher trascrive solo i primi 95 pezzi del canzoniere), a p. 146 (ms. A); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 454 (ms. H); Giulio Bertoni, Il Canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Complemento Càmpori), Freiburg 1911, p. 36 (ms. a1); Giulio Bertoni, Il Canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana R. 71. supra, Dresden 1912, p. 264 (ms. G).

Edizioni critiche: René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXXIV, 1911, p. 543 (sulla diplomatica di de Lollis di A); Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 194 (sulle diplomatiche di AGHa1 e sulla copia viennese di Da); Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 297.

Metrica: a6 b6 b6 b6 c3 c3 c7 d3 d4 e3 e7 a4 f6’ (Frank 660:1, unicum). Sei coblas unissonans di tredici versi, ottenute dalla frammentazione di una forma enneastichica (abbbc; c; def), nella quale l’ultimo verso della prima parte è smezzato da rima identica interna (abbb‹c›c), la chiave c riprende l’ultima rima della prima parte e anticipa la misura eptasillabica del primo verso della seconda parte, che allinea un eptasillabo spezzato da rima identica interna in terza posizione (dd), un decasillabo maschile spezzato da rima interna, ancora identica e in terza posizione (ee), un decasillabo femminile di chiusura spezzato in quarta posizione dall’innesto della rima iniziale della strofe (af). Le tornadas, che non riprendono il verso chiave, confermano questa suddivisione.

Nota: Canzone composta in Spagna (presso la corte di Alfonso IX di León, 1188-1230), tra il 1214 e il 1219.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel