Rialto

133.3

 

   

Elias Cairel

 

 

 

 

 

 

Estat ai dos ans

 

 

q’ieu non fis vers ni chansso,

 

 

mas era·m somo

 

 

fuoilla e flors, e·l doutz chans

5

 

qe·l rossignols fai,

 

 

qu’ieu vei sai e lai

 

 

chascun auzel ab son par

 

 

dompneiar;    e pois tot cant es

 

 

s’alegra, ben sui entrepres

10

 

s’ieu non chant e no m’asolatz,

 

 

pero si·m sui alqes forsatz.

 

 

 

 

 

La forssa es tant grans

 

 

q’ieu chan, e jes no·m sap bo;

 

 

e vi tal sazo

15

 

que chantars no m’er’affans,

 

 

c’avia·l cor gai;

 

 

mas era non ai

 

 

nuill joi que·m fass’alegrar

 

 

ni chantar,    pero, s’ieu pogues

20

 

far la meitat de so q’ieu pes,

 

 

eu baissera las poestatz

 

 

per qe·l segles es deshonratz.

 

 

 

 

 

Desonors e dans

 

 

creis de malvaza razo,

25

 

qe·il prince e·il baro

 

 

ant baissat pretz e bobans:

 

 

don valors dechai,

 

 

e negun non sai

 

 

per cui puosca redreissar,

30

 

qe l’avar    ant tant sobrepres

 

 

totz cels q’eron larc e cortes,

 

 

qe ses colp los ant enchaussatz:

 

 

don chascus deu esser blasmatz.

 

 

 

 

 

Blasmes et engans

35

 

es qui porta cor fello

 

 

ab humil faisso

 

 

et ab amoros semblans:

 

 

pero no m’eschai

 

 

q’ieu me met’en plai

40

 

de lieis cui soli’amar,

 

 

q’enganar    l’en vi plus de tres;

 

 

mas er a·n tal chausit e pres

 

 

qe·ns a, mi e·ls autres, venjatz,

 

 

cui ella tenia enchantatz.

 

 

 

45

 

Chansso, drogomans

 

 

seras mon seignor Coino,

 

 

e no m’ochaiso

 

 

car ieu no l’ai vist enans,

 

 

que la gens de sai

50

 

dizen qe val mai

 

 

qe negus; pero be·m par,

 

 

si parlar    negueis el volgues,

 

 

per q’ieu·l veirai anz de dos mes,

 

 

e si ma chanssoneta·il platz,

55

 

ma domna Ysabel sia·l gratz.

 

 

 

 

 

Nuills hom non pot ben chantar

 

 

sens amar, pero s’ieu agues

 

 

gaia dompna, tal qe·m plagues,

 

 

jes non sui tant desesperatz

60

 

q’ieu non ames, si fos amatz.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (II). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 51v, C235r, H 32v, N 266v, R 12.

Edizioni diplomatiche: Edmund Stengel, «Die provenzalische Liederhandschrift Cod. 5232 der Vatikanischen Bibliothek in Rom», Archiv für da Studium der neueren Sprachen und Literaturen, LI, 1873, pp. 1-32, 129-152, 241-280, a p. 247 (ms. A); Arthur Pakscher e Cesare de Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670 (Pakscher trascrive solo i primi 95 pezzi del canzoniere), a p. 147 (ms. A); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 455.

Edizioni critiche: François-Juste-Marie Raynouard, Lexique roman ou dictionnaire de la langue des troubadours, Paris 1838, I, p. 435 (base C, contaminata con R6); Carl Appel, Bernart von Ventadorn: seine Lieder mit Einleitung und Glossar,  Halle 1915, p. 322 (senza traduzione); Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 119.

Altre edizioni: Víctor Balaguer, Historia política y literaria de los trovadores, Madrid 1878-1879, 4 voll., III, p. 145 (testo Raynouard, Lexique roman, con errori di stampa); Hilde  Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 105 (riprende Appel ed è con traduzione); Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours, in provenzalischer Sprache, mit Grammatik und einem Woerterbuche, Berlin 1846-1886, III, p. 93 (testo Raynouard, Lexique roman); René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXIX, 1911, p. 479.

Metrica: a5 b7 b5 a7 c5 c5 d7 d3 e5 e8 f8 f8 (Frank 598:13). Cinque coblas unissonans e capfinidas di dodici versi e una tornada di sei. Le coblas presentano una prima parte di tre distici, i primi due alternanti pentasillabi ad eptasillabi, incrociandone le rime, il terzo di pentasillabi a rima baciata; una seconda parte, evidenziata dalla composizione della tornada (d7 d3 e5 e8 f8 f8), composta di un distico di eptasillabo più trisillabo, un secondo distico di pentasillabo più ottosillabo, un terzo distico di ottosillabi, tutti e tre a rima baciata.

Note: Canzone composta in Grecia (Negroponte), forse nella primavera del 1209 (il solo riferimento storico certo in Estat ai dos ans è la dedica a Conon de Béthune, contenuta nella quinta strofe). – La Ysabel del v. 55 va identificata con la moglie del signore veronese Ravano dalle Carceri, ed è la stessa con cui tenzona in BdT 252.1.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel