Rialto

133.5

 

 

 

Elias Cairel

 

 

 

 

 

 

Lo rossinhols chanta tan dousamen

 

 

que negus chans d’auzel al sieu no·s pren

 

 

e quant ieu aug de lui matin e ser

 

 

chans e retins, dousas votz e refraitz,

5

 

adoncx n’oblit totz mos autres pensars

 

 

e pens d’Amor, c’aisel pes m’es plus cars,

 

 

e membra me de mains bes que m’a faitz.

 

 

 

 

 

Los guazardos e las merces l’en ren

 

 

e·m tenc per sieu en tot bon covinen

10

 

e ja no vueill issir del sieu voler,

 

 

quar molt me·n lau per qu’eu mi soi afraitz

 

 

per bona fe, que de re no·ill soi vars,

 

 

c’ans es ades mos plus coitos afars

 

 

servir celeis on mos cors s’es atraitz.

 

 

 

15

 

So es aquill pros don’ab lo cors gen

 

 

cui ieu mi do al meils qu’ieu lo enten,

 

 

e si ja·ill puesc servir a son plazer

 

 

ben soi gueritz et enders e refaitz,

 

 

que·ill gensers es del mon, ses totz gabars,

20

 

et es saubutz e proatz et espars

 

 

et en mains luecx lo sieus bons pretz retraitz.

 

 

 

 

 

De la beutat qu’es en lei solamen

 

 

aurion pro d’autras pros donas cen,

 

 

qu’estalbiar deuri’om son vezer

25

 

tro que leis vis, que d’autras es maltraitz,

 

 

quar ges en tant non es la soa pars

 

 

quan cobre cels, te terra ni clau mars,

 

 

ni nuls bos pretz no l’es en re sofraitz.

 

 

 

 

 

Per qu’ieu soi sieus en far son mandamen,

30

 

c’autra no·i a deman ni tenemen,

 

 

ni part ni dreg ni respeg ni poder.

 

 

So sap ill be, qu’ieu soi a totz trazaitz

 

 

sos fis amicx, vers et humas e clars,

 

 

ferms e segurs e non de re avars,

35

 

e·m soi per lieis d’autras amar estraitz.

 

 

 

    E pos ill sap c’aisi m’a, ses conten,
    ben dei trobar merce e chauzimen
    ab lieis,oc be: ges no m’en dezesper
    c’ap gen servir ai vist mains aturs fraitz.

40

 

“Fors que de lieis! No·m tanh asegurars

 

 

de nuilla re.” Si fai, que desperars

 

 

es falsa fes e plus, dobles forfaitz.

 

 

 

 

 

Sapchatz, miraill, c’aisi es mos amars

 

 

en liei, que totz m’es faillitz mos agaitz.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (XIV). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: E 129b, a 64r (il testo è attribuito a En peire vidals).

Edizione diplomatica: Edmund Stengel, «Le chansonnier de Bernart Amoros», Revue des langues romanes, XLIV, 1901, pp. 213-244, a p. 231 (con la revisione di Giulio Bertoni, Il Canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Complemento Càmpori), Freiburg 1911, p. 55).

Edizioni critiche: Camille Chabaneau, «Poésies inédites des troubadours du Périgord», Revue des langues romanes, XXVII, 1885, pp. 157-161; René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXXI, p. 499; Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 121; Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 469.

Metrica: a10 a10 b10 c10 d10 d10 c10 (Frank 203:1, unicum). Canzone di sei coblas unissonans di sette decasillabi maschili e una tornada di due versi.

Note: Il componimento è da considerarsi di attribuzione discutibile, poiché ricompare, oltre in E 129v che lo attribuisce ad Elias Cairel, soltanto in a 64r, attribuito a Peire Vidal, anche se per lo stile non stonerebbe nel repertorio tanto di Elias Cairel quanto di Peire Vidal. È proprio la levigatezza formale della canzone a renderne impossibile l’attribuzione per via stilistica, poiché mancano quegli elementi caratterizzanti che potrebbero assegnarla all’uno o all’altro dei due pretendenti, il cui stile è, nei pezzi di sicura attribuzione, certamente ben definito; nemmeno il breve intarsio dialogico (vv. 40-41) può aiutare, visto che tanto il Cairel quanto il Vidal hanno utilizzato simile artificio. Il ritmo lento e argomentativo dei decasillabi fa pensare alla lezione di un Folchetto di Marsiglia, mentre al Cairel (ma è debolissimo argomento) potrebbe rinviare l’enumerazione metaforica delle pertinenze giuridiche contenuta nei vv. 29-31. – Il testo, anche se lo stile lo colloca senz’altro nel primo terzo del XIII secolo, non contiene alcun elemento utile a una datazione.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel