Rialto

133.6

 

 

 

Elias Cairel

 

 

 

 

 

 

Mout mi platz lo doutz temps d’abril,

 

 

qand vei florir pratz e boissos

 

 

et aug lo chant dels auzellos

 

 

que fant los plaissatz retentir:

5

 

adoncs cossir    cum ieu pogues gauzir

 

 

d’un joi novel que m’es al cor intratz,

 

 

que·m ven d’Amor a cui mi soi donatz:

 

 

per qu’ieu farai gais motz ab son plazen,

 

 

qu’atendut ai la razon longamen.

 

 

 

10

 

Ma dompna a bon pretz seignoril

 

 

els faitz et els digz amoros,

 

 

per qu’ieu n’am mais mos huoills amdos

 

 

car mi feiron en lieis causir,

 

 

mas no·ill aus dir    mon cor ni descobrir,

15

 

car per un pauc pert hom soven assatz:

 

 

e s’ieu de lieis perdia·l gai solatz,

 

 

ni·l gab ni·l ris ni·l bel acuillimen,

 

 

no viuri’eu pus jorn, mon escien.

 

 

 

 

 

Del sieu bel cors grail’e sotil

20

 

blanc e gras, soau ’len e dos

 

 

volgr’ieu retraire las faissos,

 

 

mas gran paor ai de faillir:

 

 

qand ieu remir    son gent cors cui dezir,

 

 

sas sauras cris – plus que aurs esmeratz –

25

 

e son blanc front e·ls cills voutz e delgatz

 

 

e·ls huoills e·l nas e la boca rizen,

 

 

a! per un pauc denan totz no la pren.

 

 

 

 

 

Lo cor ai temeros e vil

 

 

dompna, qand ieu sui denan vos,

30

 

tant que d’als no sui poderos

 

 

mas cant dels huoills ab qu’ie·us remir,

 

 

que·us cuidon dir    la greu pena e·l martir

 

 

en qe m’a mes vostra fina beutatz

 

 

per qu’ieu vos prec, bona dompna, si·us platz,

35

 

qu’aiatz de mi merce e chauzimen

 

 

e no gardetz al vostre pretz valen.

 

 

 

 

 

Qu’Amors no garda·l plus gentil,

 

 

lai on es jutgada razos,

 

 

mas cellui q’es cortes e pros,

40

 

que sap l’onor e·l ben grazir;

 

 

per qu’eu no·m vir,    dompna, de vos servir,

 

 

anz sofrirai lo ben e·l mal en patz;

 

 

e fora m’en del tot desesperatz,

 

 

mas per servir bon seignor humilmen

45

 

ai vist paubre venir ric e manen.

 

 

 

 

 

Chanssoneta, vai t’en tost e viatz

 

 

dreit al marques de cui es Monferratz,

 

 

e digas li qu’anc a volpill dormen

 

 

non intret glirs en boca ni en den.

 

 

 

50

 

Don’ Izabel, ma chansson vos presen

 

 

car valetz mais de tot lo remanen.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (III). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 52v, C 232v, D 82r, F 22r , G 86v, H 33v, I 106v, K 91v, R6 59v, a1 287:7.

Edizioni diplomatiche: Edmund Stengel, Die provenzalische Blumenlese der Chigiana, erster und getreur Abdruck nach dem gegenwärtig verstümmelten Original und der vollständigen Kopie der Riccardiana, Marburg 1878, col. 16 (ms. F); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 459 (ms. H); Giulio Bertoni, Il Canzoniere provenzale di Bernart Amoros (Complemento Càmpori), Freiburg 1911, p. 57 (ms. a1).

Edizioni critiche: François-Just-Marie Raynouard, Choix de poésies originales des troubadours, Paris 1816-1821, 6 voll., III, p. 431 (base CR6); Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalischer Sprache, Berlin 1886, 4 voll., III, p. 90 (testo Raynouard, Choix); Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 126 (su ADFHGa1 e Raynouard, Choix); Vincenzo De Bartholomaeis, Poesie provenzali storiche, Roma 1931, vol. I, p. 172; Giosuè Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 151.

Metrica: a8 b8 b8 c8 c4 c6 d10 d10 e10 e10 (Frank 699:1. Unicum). Sei coblas unissonans di 10 versi, suddivisibili in un primo quartetto di ottosillabi, ulteriormente scomponibile in due distici, ab, bc; un decasillabo chiave, che riprende la stessa rima finale del quartetto, innestandola anche al suo interno in posizione di cesura; un quartetto finale di decasillabi a rime piatte, suddivisibile ulteriormente (come evidenziano le tornadas) in due distici. La forma metrica di Mout mi platz costituisce un unicum solo apparente: la misura ridotta (quadrisillabica) del quinto versicolo suggerisce infatti subito (come osservato già da Frank in nota al n. 715) di interpretarlo come bordo empeutat all’interno di una misura maggiore, secondo la formula: a8 b8 b8 c8 ‹c4› c10 d10 d10 e10 e10.

Note: Canzone composta in Grecia (Negroponte) tra il 1207 e il 1209. – La Don’Izabel a cui offre il componimento al v. 50 è la stessa con cui Cairel tenzona in BdT 252.1.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel