Rialto

133.8

 

   

Elias Cairel

 

 

 

 

   

Per mantener joi e chant e solatz

   

que vas totz latz    vei baissar e chazer

   

farai chansso, empero non esper

4  

que ja bons chans sia mais ren prezatz,

   

car cort e don e pretz e galaubia

   

joi e joven valor e cortesia

   

apell’om outracujamen,

8  

e vol chascus reignar ab sen.

   

 

   

Mas cel que vol tot jorn esser senatz

   

es enganatz    sovens en son saber,

   

car maintas vetz ai vist gran sen nozer

12  

et ajudar maintas vetz grans foudatz,

   

per que nuils hom que manten drudaria

   

no deu gardar son pro ni sa foillia,

   

ni no pot aver pretz valen

16  

nuils hom s’en Amor non s’enten.

   

 

   

Mas vos, Amors, de mi vuoill q’entendatz

   

que jes no·m platz    car no·m voletz valer

   

ab lieis qe·m fai sospirar e doler:

20  

jes eschazer    no·us pot grans eretatz

   

s’ieu muor, q’en patz    ai sofert chascun dia,

   

puois anc fui natz,    la vostra seignoria,

   

e vos faitz mi pieitz per un cen

24  

car fatz vostre comandamen.

   

 

   

C’a tal dompna sui del tot comandatz

   

et autreiatz    per far tot son plazer

   

q’eu no·m biais, ni·n cambi mon voler,

28  

ni ai poder    que·m vir en autre latz,

   

car sa beutatz    mi destreing tant e·m lia

   

que tant loignatz    no sui qu’ab lieis no sia

   

mos cors, et aia·n chausimen

32  

qe·m get d’aquest greu pessamen.

   

 

   

Car maintas vetz sui tan fort apensatz

   

que oblidatz    me lais del tot jaser:

   

adoncs la vei, mas ill no·m pot vezer

36  

ni vol caber    en lieis humilitatz.

   

Trop sui sobratz,    mas enqer vensseria

   

s’ie·n fos jutgatz    per dreich si cum deuria,

   

car anc no fis nuill faillimen

40  

vas lieis, mas car l’am humilmen.

 

 

 

Testo: Lachin 2004 (XII). – Rialto 21.xi.2004.


Mss.: A 53v, Aa a1, Da 177r, G 87v, H 34r, I 106bis v, J 13r, K 92v, α 28680.

Edizioni diplomatiche: Wilhelm Grüzmacher, «Bericht(e) an die Gesellschaft für das Studium der neuren Sprachen in Berlin über die in Italien befindlichen provençalischen Liederhandschriften», Archiv für das Studium der neueren Sprachen und Literaturen, 33, 1863, pp. 407-466, a p. 444 (ms. A); Carl A. F. Mahn, Gedichte der Troubadours in provenzalischer Sprache, Berlin 1856, 4 voll., pp. 80-81 (mss. A e I) e p. 190 (ms. α); Arthur Pakscher e Cesare de Lollis, «Il canzoniere provenzale A (Codice Vaticano 5232)», Studj di filologia romanza, III, 1891, pp. j-xxxij e 1-670 (Pakscher trascrive solo i primi 95 pezzi del canzoniere), a p. 144 (ms. A); François Zufferey, Recherches linguistiques sur les chansonniers provençaux, Genève 1987, p. 322 (ms. Aa, con facsimile); Giulio Bertoni, Il Canzoniere provenzale della Biblioteca Ambrosiana R. 71. sup., Dresden 1912, p. 271 (ms. G); Louis Gauchat e Heinrich Kehrli, «Il canzoniere provenzale H (Cod. Vaticano 3207)», Studj di filologia romanza, 5, 1891, p. 461 (ms. H); Paolo Savj-Lopez, «Il canzoniere provenzale J», Studj di filologia romanza, 9, 1903, pp. 489 (ms. J); Gabriel Azaïs, Le Breviari d’amor de Matfre Ermangaud, Béziers-Paris, 1862-1881, 2 voll., II, p. 463; Richter Reinhilt, Die Troubadourzitate im Breviari d’Amor: kritische Ausgabe der provenzalischen Überlieferung, Modena 1976, p. 242.

Edizioni critiche: René Lavaud, «Les trois troubadours de Sarlat: Aimeric, Giraut de Salignac, Elias Cairel; texte et traduction des 24 pièces conservées», Lou Bournat, IV, XXXII, 1911, p. 520 (sulla diplomatica di de Lollis di A); Hilde Jaeschke, Der Trobador Elias Cairel, Berlin 1921, p. 144 (sulle diplomatiche disponibili di AGHIJα e sulla “copia viennese” di Da); Giosué Lachin, Il trovatore Elias Cairel, Modena 2004, p. 421.

Metrica: a10 a4 b6 b10 a10 c10’ c10’ d8 d8 (prima e seconda cobla); a10 a4 b6 b10 b4 a6 a4 c6’ a4 c6’ d8 d8 (terza, quarta e quinta cobla) (Frank 145:1). Cinque coblas unissonans e capfinidas, le prime due di nove, le ulteriori tre di dodici versi. Una prima parte della cobla è composta da quattro decasillabi maschili a rime incrociate, (abba), dei quali nelle prime due strofe solo il secondo viene spezzato dall’innesto, in posizione di cesura, di a come rima interna (aabba), mentre nelle ulteriori tre strofe specularmente anche il quarto viene spezzato, nella stessa sede, dall’innesto di b (aabbba). La seconda parte delle coblas è di due distici a rime piatte, decasillabi femminili (cc) e ottosillabi (dd); nelle prime due strofe i decasillabi restano integri, mentre nelle successive tre essi vengono spezzati in quarta posizione dall’innesto della rima a (acac).

Nota: Canzone (come dichiara Cairel stesso al v. 3, chansso) di impossibile datazione.

[GL, os]


BdT    Elias Cairel