Elias dʼUisel  ·  Gaucelm Faidit

 

 

 

 

 

 

A.

   

Gauselms Faiditz si anet outra mar e si menet dompna Guillelma Monia, q’era soa moiller et era estada soudadeira et era plus grossa q’el non era. E cresia aver un fill d’ella, q’era mout desplasens hom en totas causas. E tornet s’en mout paubres e mout desasiatz. Et Elias d’Uisel fetz en aqesta cobla.

   

 

 

 

I.

[Elias d’Uisel; BdT 136.3]

   

Manenz fora·l francs pelegris,

   

mas son aver mes al Santor;

   

mout lai estet a grant onor,

4  

per cho si ac dan Safadis.

   

E si no fos lo granz ventres qe·ill pen,

   

car conpreron li Turc son hardimen!

   

Ancaras dis el qe lai vol tornar,

8  

mas laissa s’en pe·l bel fill eretar.

   

 

   

Aqestz motz fetz n’Elias qe·ls saup far

   

miels q’en Gauselms q’es plus gros d’un pilar.

     
   

 

 

 

B.

   

N’Elias d’Uisel si avia un castel qe avia nom Casluz, paubre et en paubreira de blat e de vin. E qant cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen et en loc de grans cores lor disia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. E·n Gauselms si·l respondet a n’Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si·n fetz aqesta cobla:

   

 

 

 

II.

[Gaucelm Faidit; BdT 167.13]

   

Ben auria obs pas e vis

12  

A Chasluç, tant es ses umor

   

merce del paubre pechador,

   

q’es manenz de gabs e de ris.

   

Qe sei solaz son granz copas d’argen

16  

e sas chanzos segalas e frumen

   

e·ill sirventes son vestir vert e var.

   

A lui s’en an cel que vol sojornar!

     
   

 

 

 

C.

   

Elias d’Uisel respondet a la cobla d’en Gauselm Faidit:

   

 

 

 

III.

[Elias d’Uisel; BdT 136.2]

   

Gauselm, eu mezeis garantis

20  

que non ai d’aver grant largor;

   

e vos avez tan de valor

   

qe no·s taing q’om vos dementis.

   

S’ieu sui paubres, vos avez pro argen

24  

e[n] Guillelma, la pro e la valen:

   

gensor pareill no·n a de chai la mar,

   

a lei de soudadeira e de joglar.

   

 

 

 

IV.

[Gaucelm Faidit; BdT 167.3a]

   

A juzamen de sos vesis

28  

men’a g[a]rant de sa honor

   

n’Elias sa meia seror,

   

ço diz n’Ebles q’es lei cosis.

   

Non . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

32  

. . . qar parlet de gruissa, fez no-sen,

   

q’andui em gros, mas el o es, cho·m par,

   

de clara fam, et eu per pro manjar.

 

 

 

Testo: Giorgio Barachini, Rialto 25.xi.2014.