Elias dʼUisel · Gaucelm Faidit
|
|||
|
|
A. |
|
Gauselms Faiditz si anet outra mar e si menet dompna Guillelma Monia, q’era soa moiller et era estada soudadeira et era plus grossa q’el non era. E cresia aver un fill d’ella, q’era mout desplasens hom en totas causas. E tornet s’en mout paubres e mout desasiatz. Et Elias d’Uisel fetz en aqesta cobla. |
|||
|
|||
|
|
I. |
[Elias d’Uisel; BdT 136.3] |
Manenz fora·l francs pelegris, |
|||
mas son aver mes al Santor; |
|||
mout lai estet a grant onor, |
|||
4 |
per cho si ac dan Safadis. |
||
E si no fos lo granz ventres qe·ill pen, |
|||
car conpreron li Turc son hardimen! |
|||
Ancaras dis el qe lai vol tornar, |
|||
8 |
mas laissa s’en pe·l bel fill eretar. |
||
|
|||
Aqestz motz fetz n’Elias qe·ls saup far |
|||
miels q’en Gauselms q’es plus gros d’un pilar. |
|||
|
|||
|
|
B. |
|
N’Elias d’Uisel si avia un castel qe avia nom Casluz, paubre et en paubreira de blat e de vin. E qant cavalier ni bon ome i venian, el lor dava bel solatz e bel acuillimen et en loc de grans cores lor disia suas cansos e sos sirventes e suas coblas. E·n Gauselms si·l respondet a n’Elias, recordan la paubreira del castel e de lui. E si·n fetz aqesta cobla: |
|||
|
|||
|
|
II. |
[Gaucelm Faidit; BdT 167.13] |
Ben auria obs pas e vis |
|||
12 |
A Chasluç, tant es ses umor |
||
merce del paubre pechador, |
|||
q’es manenz de gabs e de ris. |
|||
Qe sei solaz son granz copas d’argen |
|||
16 |
e sas chanzos segalas e frumen |
||
e·ill sirventes son vestir vert e var. |
|||
A lui s’en an cel que vol sojornar! |
|||
|
|||
|
|
C. |
|
Elias d’Uisel respondet a la cobla d’en Gauselm Faidit: |
|||
|
|||
|
|
III. |
[Elias d’Uisel; BdT 136.2] |
Gauselm, eu mezeis garantis |
|||
20 |
que non ai d’aver grant largor; |
||
e vos avez tan de valor |
|||
qe no·s taing q’om vos dementis. |
|||
S’ieu sui paubres, vos avez pro argen |
|||
24 |
e[n] Guillelma, la pro e la valen: |
||
gensor pareill no·n a de chai la mar, |
|||
a lei de soudadeira e de joglar. |
|||
|
|||
|
|
IV. |
[Gaucelm Faidit; BdT 167.3a] |
A juzamen de sos vesis |
|||
28 |
men’a g[a]rant de sa honor |
||
n’Elias sa meia seror, |
|||
ço diz n’Ebles q’es lei cosis. |
|||
Non . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . |
|||
32 |
. . . qar parlet de gruissa, fez no-sen, |
||
q’andui em gros, mas el o es, cho·m par, |
|||
de clara fam, et eu per pro manjar. |
Testo: Giorgio Barachini, Rialto 25.xi.2014.