Rialto

94.1

 

Lo Vesques de Bazas

 

 

 

 

Cor, poder, saber e sen
ai de chantar e d’amor
e de servir gai seignor
4 que prez e valor enten:
q’esters es obra perduda
e «·ill mort son greu per garir».
E si·m volguesson auzir
8 mel traissera de secuda.
 
Bella dompn’ab cors plazen,
triat co·l grans de la flor,
am eu, del mont la genzor
12 que negun’ab leis no·s pren:
oilz de falcon trait de muda,
bocha rien per ben dir,
e·l cor plus dolz per sentir
16 c’uns prims ranzans sus char nuda.
 
Bona dompn’et avinen
am, e no ges per amor
mas en luoc de bon seignor
20 servirai son bel cors gen.
Ar es tost causa saubuda.
E pren per luoc de jauzir
qant li plai que·m faz’auzir.
24 Aitals, domna, vos saluda.

 

 

 

Testo: Guida 2002 (II). – Rialto 24.iii.2003.


Ms.: D 197v.

Edizione critica: Saverio Guida, Trovatori minori, Modena 2002 (Subsidia al Corpus des troubadours, III), p. 106.

Altra edizione: Carl Appel, «Poésies provençales inédites tirées des manuscrits d’Italie», Revue des langues romanes, 34, 1890, p. 10.

Metrica: a7 b7 b7 a7 c7’ d7 d7 c7’ (Frank 624:77). Tre cobbole monorime di otto settenari ciascuna.

Nota: Per l’identificazione del vescovo-trovatore e per l’inquadramento storico-letterario-ambientale della lirica pervenuta cfr. Guida, Trovatori minori, pp. 81-104.

[SG]


BdT    Lo Vesques de Bazas