154.2a = 248.38 |
Folquet de Lunel · Guiraut Riquier
|
||
Guirautz, pos em ab senhor cui agensa | ||
joi e solatz, e·l plai que fassam tensa, | ||
respondetz mi segon vostra entensa. | ||
4 | D’un cavaier c’amet lonja sazo | |
dona que·l plac mais que res, ses falhensa, | ||
tan que·l colquet ab si tot a bando, | ||
de cal dec aver mai bona sabensa, | ||
8 | cant s’i colquet o cant levatz en fo? | |
Folquetz, qui a razon e conoissensa | ||
sap que plazers es mager en prezensa, | ||
per que conois que·l colcars de plazensa | ||
12 | dec bo saber al cavaier, e no | |
ges lo levars, s’amors ni bevolensa | ||
lo·i amenet; ans fetz gran falhizo | ||
si del levar ac plazer, car parvensa | ||
16 | fes que·l jazers se tengues a prezo. | |
Mal avetz pres, Guirautz, al mieu vejaire, | ||
d’est partimen: cossi pogues retraire | ||
que mais deia plazer so qu’es a faire | ||
20 | que cant hom a complit son dos dezir? | |
mai val fis jois cant es pres a gran aire | ||
de so c’om vol mai que res possezir, | ||
que no fai sel de c’om no·s pot estraire: | ||
24 | per que·l levar dec mai l’amans grazir. | |
D’aquel plazer sos espers fa maltraire, | ||
e·l penr’es gaug c’om maior no·n sap gaire; | ||
mas pus es pres nulhs homs no·l pot atraire | ||
28 | ab bon saber mas cant del sovenir, | |
Folquetz; e vos no semblatz fis amaire | ||
cant del levar mandatz l’amans jauzir | ||
que·l dec esser pus greu que mortz de paire: | ||
32 | mal razonatz, e pieitz saupes partir. | |
Guirautz, vers es que sofre malanansa | ||
sel c’aten joi tro que·l pren ses duptansa, | ||
per c’al levar dec aver alegransa | ||
36 | lo cavaiers, mais que cant l’ac colcat | |
sidons ab si; et es mielhs de semblansa | ||
c’ap lieis agues son plazer acabat | ||
que can s’i mes, et aves ses esmansa | ||
40 | pres e cauzit, si c’om vo·n te per fat. | |
Endreg d’amor razonatz gran erransa, | ||
Folquetz, don par c’anc no·us tenc en balansa: | ||
car jois d’amors non a nulh’acabansa | ||
44 | ni·s pot complir per ren mas per desgrat; | |
mas si·l vostre pec razonars s’avansa, | ||
dona non deu far mais aman paguat, | ||
car l’amans dec de colcar gran pezansa | ||
48 | aver, si·l plac lo levar, per vertat. | |
Per lo comte de Cumenge, qu’enansa | ||
fina valor, vuelh que sia jutjat, | ||
Guirautz, qu’el saup que fon lial amansa: | ||
52 | mas paor ai que·l sia oblidat! | |
Folquetz, no·m fai lo jutjamen doptansa, | ||
qu’ieu razoni ver e sia proat, | ||
qu’el coms a de tot cant saup membransa | ||
56 | e non dira per ren mas la vertat. |
Testo: Tavani 2004 (con modifiche) (VII). – Rialto 26.xii.2007.
Ms.: R 77v.
Edizioni critiche: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, a p. 176 (BdT 248.38); Giuseppe Tavani, Folquet de Lunel, Le poesie e il Romanzo della vita mondana, Alessandria 2004, p. 88.
Altra edizione: S. L. H. Pfaff, Guiraut Riquier, Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, Berlin 1853-73, t. IV (1853), p. 253.
Metrica: a10’ a10’ a10’ b10 a10’ b10 a10’ b10 (Frank 57:4). Partimen composto da sei coblas doblas di otto versi maschili e femminili e da due tornadas di quattro.
Note: Partimen (autodefinizione al v. 18). – Il v. 23, così come è tràdito dall’unico realtore, sembra contraddire la tesi di cui Folquet si è assunto la difesa. Se la possibilità per l’amante di ritirarsi dopo aver compiuto l’atto sessuale deve essere preferita al continuare a giacere accanto alla dama, la lezione manoscritta sembra affermare il contrario: «que no fai sel de c’om se pot estraire» letteralmente andrebbe tradotta ‘il che [il compimento perfetto del desiderio] non lo fa ciò da cui ci si può separare’; in altri termini, non si ottiene (no fai) il perfetto realizzarsi dell’amore cortese (sel) se, una volta perfezionato senza fretta (a gran aire) l’atto sessuale, ci si può ritirare dal giacersi accanto alla donna; ma questa è la tesi scelta da Guiraut. Ritengo opportuno quindi introdurre un avverbio negativo nel secondo emistichio, emendando la lezione manoscritta «de c’om se pot estraire» in «de c’om no·s pot estraire». Betti lascia inalterato il verso, traducendo: «Vale di più il fine joy, quando è ottenuto a bell’agio da colei che si vuole possedere più ,di qualunque cosa, di ciò da cui ci si può ritirare: per questo l’amante dovette gradire di più l’alzarsi». – Al v. 54, nel ms. si legge chiaramente «sia», che ha qui valore bisillabico come al v. 50; «sera» dell’ed. Betti deve essere frutto di una svista, e non di un intervento editoriale (peraltro superfluo), in quanto in apparato non viene trascritta la lezione oggetto di emendamento.
[GT]
Traduzione