Rialto

154.2b = 248.43

 

Folquet de Lunel  ·  Guiraut Riquier

 

 

 

 

Guirautz, don’ap beutatz granda

tota sola jatz

en un lieg, e selh que·l platz

4

jatz n’en autre, ses demanda

que l’us a l’autre no fay,

et amo·s de cor verai:

si·l cavaiers se lev’ab lieys jazer,

8

o ilh ab luy, cal li deu mai plazer?

 

S’ieu laissava per pueg landa

semblaria fatz,

Folquetz, e soy m’acordatz,

12

pus entr’els amors s’abranda

e demans no s’i eschai,

c’al aiman deu plazer may

qu’elh an vas lieys et ela que·l n’esper,

16

que s’ilh a luy vay ses s’amor querer.

 

En G<uirautz>, dretz es que blanda

la dona l’amatz

amicx, pero pus assatz

20

li deu plazer, s’amor manda

la dona, que se·n an lay

o sos fis amans se jay;

car amors pren en totas res poder:

24

non la·n deu hom blasmar si·l vay vezer.

 

Folquetz, fin’amors comanda

c’amans afinatz,

pus s’es a don’autreyatz,

28

li port tot onor sens ganda,

et yeu que conosc e say

que non tanh fassa qu’il play

ela, ni el non o deu pas voler,

32

ans seretz vos blasmatz del mantener.

 

En Guirautz, de temor branda

·l fis enamoratz

que non auza far sos gratz

36

tant que s’an colcar a·rranda

de sidons; e s’ilh maltrai

per s’amor, s’ela se·n vay

al cavayer no fay so non-dever,

40

pus que conoys qu’ilh n’estay per temer.

 

Vostra razos es truanda,

Folquetz, car mandatz

temer l’aman, pus l’es datz

44

locx on sos jauzirs s’espanda;

sembla que del joys s’esmay,

e dizetz, de que·m desplay,

que·l dona·s va·n luy per son dever;

48

vos et ilh duy devetz vergonh’aver.

 

Be·l senhers, c’a pretz veray

de Canpendut, s’a luy play

jutg’, en Guirautz, si deu melhor saber

52

al cavayer s’il vay sidons vezer.

 

Folquetz, son dig ne vuelh may

que d’autre, car bon dreg vay,

qu’el sap d’amors e d’als far son dever

56

e sabra·n grat et honor conquerer.

 

 

 

Testo: Tavani 2004 (con modifiche) (VII). – Rialto 26.xii.2007.


Ms.: R 76r.

Edizioni critiche: Maria Pia Betti, «Le tenzoni del trovatore Guiraut Riquier», Studi mediolatini e volgari, 44, 1998, pp. 7-193, p. 111 (BdT 248.43); Giuseppe Tavani, Folquet de Lunel, Le poesie e il Romanzo della vita mondana, Alessandria 2004, p. 82.

Altra edizione: S. L. H. Pfaff, Guiraut Riquier, Carl August Friedrich Mahn, Die Werke der Troubadours in provenzalisches Sprache, Berlin 1853-73, t. IV (1853), p. 234.

Metrica: a7’ b5 b7 a7’ c7 c7 d10 d10 (Frank 577:298, partimen). Sei strofe unissonanti di otto versi: cinque eptasillabi, un pentasillabo e due decasillabi, rima a femminile, le altre maschili.; due tornadas di quattro versi; rime – a: anda; b: atz; c: ai; d: ér.

Note: Al v. 9, l’espressione laissar per pueg landa ‘scegliere la via più agevole’ è usata altrove, ma con valore opposto, unicamente da Arnaut de Maruelh (BdT 30, 5) che preferisce  elevarsi più di quanto  convenga a un «om de bas afaire», proteso alla ricerca  di un joy al quale non avrebbe diritto: «qu’ieu tenc lo pueg e lais la bela landa». È interessante notare che ben nove dei dodici rimanti in -anda della canzone di Arnaut sono qui usati, sia da Folquet che da Guiraut: comandaguanda, s’abranda, blanda, truanda, manda, landa, a randa, demanda  (mancano soltanto vianda, Irlanda, miranda). – Al v. 17, blanda: blandir  più che  ‘carezzare,  lodare’, o ‘blandire’ (Betti), vale qui, a mio avviso, ‘corteggiare’. – Al v. 28, ganda o guanda (cf. nota al v. 9): deverbale da  gandir o gandre ‘sottrarre, sottrarsi; sfuggire, eludere’;  quindi, se(n)s g(u)anda  ‘senza cercare vie di fuga’, e per estensione ‘senza perifrasi, senza raggiri, direttamente’. – Per i vv. 49-50 cfr. la nota a BdT 154.4.

[MPB]


Traduzione

BdT    Folquet de Lunel    Guiraut Riquier    Ed. Betti